El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.

A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.

Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.

Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.

*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2025

Vist: 343

El GEPEC- Ecologistes de Catalunya i la Plataforma cívica de les Muntanyes de Prades han convocat per aquest dissabte al matí al Vilosell, a les Garrigues, un acte de suport al pròxim Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.

Aquest acte pretén donar impuls alfutur Parc coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs Naturals. Durant la jornada tindran lloc parlaments i la lectura del manifest per part de les entitats convocants.

A la comarca del Priorat, el nou parc natural inclou part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Detalls

Publicat el 23 Mai 2025

Vist: 724

El procés de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades segueix endavant. Aquest projecte, que fa anys que està sobre la taula, convertirà aquest espai natural protegit en el segon més gran de Catalunya i inclourà  fins a 3.700 hectàrees de 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. En el cas de la nostra comarca, el futur parc afecta part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Tot i que el projecte és una aposta important del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, des del territori, els municipis ho veuen amb algunes reserves i matisos. I és que en el cas del Priorat, el nou parc natural, haurà de conviure, amb el de la Serra de Montsant, creat l’any 2002. De fet, pobles com Cornudella i Ulldemolins tindran part dels seus termes municipals en els dos espais. És per això que, tot i que no s’hi oposen, els ajuntaments demanen ser escoltats i que es tinguin en compte les seves realitats.

L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, per exemple, destaca que el nou parc “ens permetrà poder tenir un model de gestió de tot un territori que fa molt temps que està abandonat i que fins ara ha estat invisible. A més, suposarà una oportunitat per a la diversificació econòmica, tant pel sector primari com pel terciari”. Amb tot, Méndez, creu que cal seguir treballant sobre la proposta que el departament va presentar el passat mes de gener: “creiem que es pot aterrar molt millor a la realitat del nostre poble i de la nostra comarca”.

En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, que també demana millorar l’encaix dels municipis del Priorat en el projecte del nou parc natural de les Muntanyes de Prades: “totes les eines que puguin servir per protegir el territori i donar recursos per al seu desenvolupament són sempre benvingudes. El que passa, es que cal veure quin encaix tenim els diversos municipis dins aquest projecte en el qual, creiem, que no s’han tingut en compte molts dels valors que es defensen des del Priorat”.

El cas de Porrera és especialment particular, ja que una petita part del seu terme municipal ha estat inclosa al parc, a parer del seu alcalde, Joan Carles Garcia, més per fer-ne més entenedors els límits que no pas pel seu valor natural. Garcia creu que malgrat tots els valors positius que pot aportar formar part d’un parc natural, a Porrera, aquest projecte els cau una mica lluny. “Un parc natural pot aportar més projecció i revaloritzar el territori i els productes que s’hi s’elaboren però nosaltres, això, ja ho tenim gràcies al vi i, penso, que tot i que el projecte està bé, no és indispensable per als nostres municipis”, explica. A més, afegeix: “ens sentim molt més identificats amb el Parc Natural de la Serra de Montsant”.

Així doncs, durant els darrers mesos els ajuntaments prioratins, així com entitats i particulars, han aprofitat per fer arribar les seves propostes, consideracions i opinions respecte al projecte del nou parc natural. Entre d’altres qüestions, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins s’ha al·legat que s’hagin inclòs dins dels límits del parc instal·lacions com el pou municipal o algunes granges i explotacions ramaderes, infraestructures que necessiten de manteniment i millores constants. L’alcalde també fa referència a alguns terrenys agraris sobre els quals està previst que arribi el regadiu properament.

De fet, Méndez, insisteix en què cal que els municipis del Priorat puguin mantenir el seu model agrari i demana que la proposta no uniformitzi tot el territori que abarcarà el parc. “El pla especial de protecció no s’adiu del tot al model econòmic, social i agrari del nostre municipi i dels municipis del voltant. Per exemple, hem detectat que hi ha una homgeneïtat a l’hora de tractar l’agricultura sense tenir en compte que en un espai tan ampli hi ha models molt diferents. No podem comparar el model agrari de la Selva del Camp amb el d’Ulldemolins o la Pobla de Cèrvoles. Hauríem de ser molt més quirúrgics”, afirma.

També des de Cornudella, Meritxell Cardona reivindica que cal que el projecte contempli qüestions que són importants per al seu municipi. Per una banda, recorda que la gran majoria dels terrenys inclosos en el nou parc natural són de propietat privada i demana que l’òrgan de gestió del parc en contempli la seva participació: “El 85% del territori és de propietat privada i això l’òrgan de governança no ho ha tingut en compte. Els propietaris tenen molt poca participació i esperem que això s’acabi de perfilar en les millores que s’han de fer abans de presentar la proposta final”.

En el mateix sentit, Cardona explica que el projecte no agrada massa als cellers de la zona del Priorat Nord que formen part de la DO Montsant. “Els propis cellers no veuen quin encaix poden tenir en un parc natural que no s’identifica amb els seus valors de treball, de defensa del mosaic agrari ni té en compte les necessitats dels agricultors alhora, per exemple, de fer rompudes o construïr els seus cellers”.

Altres qüestions que estan sobre la taula són l’encaix del pantà de Siurana i del riu, que com recorda l’alcaldessa, continua sent desviat cap a l’embassament de Riudecanyes: “hem demanat un pla d’usos del pantà que tingui en compte les activitats que s’hi fan i la seva protecció, però també volem veure com es gestionaran els residus, per exemple”. “També pensem que cal deixar ben clar com es protegeix el riu Siurana, un dels elements fonamentals del parc natural, i que té una problemàtica, com tots sabem, amb el tema del transvasament”, afegeix.

O com es gestionarà l’escalada. Cardona recorda que Siurana és un dels santuaris mundials de l’escalada creu que ara és el moment de posar-hi ordre. Tal i com explica, el projecte inclou un registre de totes les vies d’escalada que els principals grups d’escaladors consideren que cal preservar. L’alcaldessa, però, lamenta que no s’hagi consultat als propietaris dels terrenys on s’ubiquen: “els propietaris també hi tenen a dir, ja que mai ningú els ha demanat permís per poder escalar en aquestes finques”.

Una manera de protegir-se de projectes agressius amb el territori

Per altra banda, però, i tal i com va passar fa més de 20 anys quan es va crear el Parc Natural de Montsant, el projecte és veu, en general, com una eina de protecció respecte a possibles agressions al territori com per exemple la instal·lació de macrocentrals d’energia renovable. Segons l’alcalde d’Ulldemolins, “ja no és només una manera de protegir i defensar els espais naturals d’aquestes agressions, sinó que només cal veure com està la Serra de la Llena després d’aquest episodi de sequera. És lamentable i és evident que cal una gestió perquè no només sigui un polvorí i perquè pugui aportar i oferir els serveis ecosistèmics a la població”.

A Porrera, fa poc, es va plantejar un projecte eòlic a la zona de la Vall del Cortiella i Puigcerver, ja en terme municpal d’Alforja. Segons l’alcalde, probablement, formar part del parc suposaria un nivell més alt de protecció tot i que “des del municipi ja es van modificar totes les normatives per fer més difícil la instal·lació de parcs eòlics a la serra del Molló”.

L’alcaldessa de Cornudella es mostra escèptica sobre si la figura del parc natural es suficient per evitar que s’hi puguin instal·lar projectes d’interés públic: “dubtem que la protecció del parc natural sigui efectiva i suficient davant de segons quins projectes que venen amb l’aval de l’Estat i que es consideren d’interés públic. No acabem de veure si n’hi hauria prou amb aquesta figura de protecció”.

Més de 20 anys del Parc Natural de la Serra de Montsant

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades arriba dues dècades després de la creació del de la Serra de Montsant, del qual Ulldemolins i Cornudella també en formen part. Tant Sergi Méndez com Meritxell Cardona valoren el que això ha suposat per als seus municipis. “Creiem que en el seu moment va servir per preservar i conservar la puresa del massís de Montsant. Avui dia, però, se’n poden dir coses a favor i coses que podrien haver estat millors”, diu Cardona. Per la seva banda, Méndez està convençut que “sobretot, des del punt de vista immaterial, de retorn al municipi i a tota l’àrea, la creació i el paper que ha jugat el Parc Natural de la Serra de Montsant ha sigut molt important”. Amb tot, els dos alcaldes lamenten que és un dels parcs naturals més infradotats de Catalunya.

Finalment, tant l’alcalde d’Ulldemolins com la batllessa de Cornudella valoren el paper que jugaran els dos municipis com a connectors entre el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. “Ulldemolins i Cornudella serem connectors i corredor ecològic entre els dos parc naturals. Crec que ens ha d’engrescar més que preocupar. Hem de veure com es gestionarà i veure quines oportunitats això ens pot oferir. Ho hem d’explorar tot i que penso que pot ser molt interessant”, diu Méndez, que afegeix que “hem de veure també com podem fer aquest transvasament de recursos, de gestió, projectes i d’oportunitats entre un parc que ja té més de 20 anys d’història i un que s’ha de crear de nou”.

Meritxell Cardona creu que és imprescindible que treballin de forma conjunta: “Seria fonamental, perquè al final no deixa de ser un treball en el mateix sentit. Al final, l’objectiu és protegir els territoris amb un alt valor natural del Camp de Tarragona i, en aquest sentit, crec que al Priorat també hauriem de reivindicar l’EIN de la Serra de Llaberia”.

Quin és el calendari?

El projecte del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha finalitzat fa poques setmanes el procés de participació ciutadana. Ara, des del Departament de Territori, Habitatge i Trasició ecològica de la Generalitat és valoraran tots les propostes i aportacions realitzades per administracions, empreses, entitats i particulars i s’inclouran o no en la proposta final, que posteriorment, es sotmetrà a un procés d’audiència pública on tothom qui ho cregui convenient hi podrà presentar les al·legacions oportunes.

Està previst que aquesta proposta final pugui veure la llum cap al mes d’octubre i si no hi ha gaires entrebancs el Govern de la Generalitat podria aprovar el decret de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades a principis del 2026.

Detalls

Publicat el 19 Juny 2025

Vist: 958

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha resolt la convocatòria d’ajuts per a pal·liar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i el Montsant, amb un import de subvenció total de 4,2 milions d’euros, que permetran executar una inversió global de 4,9 milions d’euros.

En aquest sentit, dels 31 ajuts que s’han atorgat, 21 són per a municipis de la nostra comarca. Entre d’altres, s’han concedit fins a 250.000€ per a la construcció d’un nou pou a la Vilella Baixa o per buscar alternatives per millorar l’abastament d’aigua de Poboleda. Marçà, en canvi, s’ha beneficiat de més de 230.000€ per finançar la instal·lació d’un filtre de carbó i Gratallops també ha rebut 200.000€ per a l’adequació i millora de la captació d'aigua des del pou del riu Siurana fins al nou dipòsit.

Altres municipis com Porrera o Falset han aprofitat aquests ajuts de l’ACA per finançar les cisternes d’aigua amb les quals van haver d’abastir-se durant els moments més crus de la sequera.

Les principals novetats d’aquesta subvenció, donada la situació actual, són que, per una banda, permet avançar els diners per al desenvolupament de les obres, i per l’altra, s’ofereix flexibilització en cas que s’opti per una altra solució per garantir l’abastament. En aquest sentit, a partir de la publicació de la resolució d’atorgament de les subvencions, queda autoritzat el pagament de bestretes de fins al 100% de la subvenció concedida, prèvia sol·licitud dels ens beneficiaris.

*Imatge d'arxiu de la construcció d'un nou pou a Falset l'any passat.

Detalls

Publicat el 20 Mai 2025

Vist: 975

El teatre l’Artesana de Falset és l’escenari, aquesta setmana, de la 38a edició de la Roda de Teatre del Priorat, una iniciativa en què participen bona part de les escoles de la comarca. Concretament, enguany, fins a 11 centres educatius porten a escena les obres de teatre que han escrit i preparat per a l’ocasió.

Remei Domènech, la directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Priorat, entitat organitzadora de la Roda de Teatre, explica com va anar la primera jornada, en la què hi van participar les escoles de la ZER Les Vinyes: “en aquesta primera jornada van actuar les escoles de la ZER les Vinyes, que sempre fan unes obres espectacular”. “Els Guiamets va presentar una obra sobre la Neus Català, meravellosa, els companys de la Serra van fer una obra divertíssima sobre reis, prínceps i princeses, mentre que Marçà va representar una versió fantàstica de la Blancaneus i, finalment, els alumnes de Capçanes ens van parlar sobre l’edat de pedra i els cromanyons”, explica.

Així mateix, també participen a la Roda de Teatre l’escola Antoni Vilanova de Falset, l’escola Montsant de la Bisbal, el Castell de Cabacés, les tres que formen la ZER Baix Priorat, és a dir, el Masroig, Bellmunt i Porrera, i l’institut Escola Corbatera de Cornudella.

La directora del CRP es mostrava molt satisfeta per la participació i agraïa que, malgrat alguns problemes d’organització, l’activitat s’hagi pogut realitzar un any més. “Estem molt contents tot i algunes complicacions que hem tingut pel fa a les subvencions, però el Consell Comarcal ens ha ajudat i hem pogut fer la Roda de Teatre un any més”, afirma.

I és que, Domènech destaca la importància del teatre a nivell pedagògic. “És una de les activitats més completes que existeixen. No n’hi ha cap de que la superi perquè es treballa tot. Des de lectura i la compressió lectora, l’expressió oral, el ritme, l’entonació o la socialització”, destaca, mentre afegeix que “també es fomenta l’escriptura, perquè són els propis alumnes que imaginen i pensen la història, l’escriuen, la comparteixen…. Hi ha tot un treball previ d’escriptura abans de la representació”.

A banda, és una activitat que és complementa amb altres disciplines, com per exemple, l’art plàstic, ja que abans de la Roda de Teatre, els alumnes participen en el concurs de cartells.

La Roda de Teatre del Priorat és un esdeveniment que es pot considerar, gairebé, històric,, ja que, tal i com destaca Domènech, hi han passat moltes generacions de prioratins i prioratines: “38 anys donen per molt. Molts dels alumnes actuals són fills i néts de persones que van participar a la Roda de Teatre en els seus inicis”. Així, afirma que “ d’aquí dos anys en fem 40 i esperem poder-ho celebrar com es mereix”. 

Detalls

Publicat el 27 Mai 2025

Vist: 950

El Falset Esportiu s’apropa una mica més a quarta catalana després de perdre per 4 a 1 al camp del Costa Daurada. Els nois de la capital del Priorat es van avançar pirmer gràcies a un gol ben matiner de Jaume Benet al minut 4. Malgrat això, a la segona meitat, l’equip local va reaccionar i va acabar golejant els falsetans.

Així doncs, el Falset continua penúltim amb 24 punts i es troba a quatre de la salvació matemàtica, que marca la Unió Astorga, que aquest cap de setmana va guanyar al Constantí. En la propera jornada, el Falset s’ho juga gairebé tot en un partit complicat contra el tercer classificat, el Mas Pellicer. El matx tindrà lloc aquest dissabte a les 17:30h al Nou Domènech Aragonès.

En canvi, el Porrera va aconseguir una victòria per 3 a 2 davant del Mas Iglesias de Reus en la darrera jornada de la lliga. Els porrerans es van avançar pimer gràcies a un gol d’Alexis Miret al minut 11. Malgrat això, el rival va empatar poc després i a la segona meitat es posava per davant. En els darrers minuts del partit, però, el Porrera va aconsguir dos gols més, obra de David Sivatte i Alexis Miret, altra vegada, que els van permetre endur-se els 3 punts.

Així doncs, amb aquesta victòria el Porrera aconsegueix abandonar l’última posició de la classificació i acaba la lliga desè amb 17 punts. Això sí, els mateixos que els dos últims classificats, el Montbrió i, precisament, el Mas Iglesias.

A la part alta de la taula, el Salou B acaba primer amb 51 punts i aconsegueix l’ascens directe mentre que el Santes Creus i el Pare Manyanet jugaran la promoció d’ascens a tercera catalana.

Taules en el derbi prioratí entre els Guiamets i el Capçanes (4-4)

En futbol sala, el Priorat Nord va aconseguir una nova victòria, en aquest cas per 5 a 6, a la pista del Futsal Pax Tarragona. Els prioratins van marcar primer i van anar sempre per davant en el marcador gràcies als gols de Iago Prada (2), Pau Miró, Pol Chichiercha, Sergi Castillo i Pau Anguera.

D’aquesta manera, els del nord de la comarca continuen líders amb 53 punts, vuit més que el segon classificat, l’Aula Esport de Reus. En la propera jornada, el Priorat Nord visita la pista del Vendrell, dissabte a les 19:30h.

I a segona catalana, el derbi prioratí que va enfrontar els Guiamets i el Capçanes va acabar amb un empat a 4. El Capçanes es va avançar tot just arrencar el partit amb un gol de Marc Llagostera al minut 1. Així mateix, Joaquim Torné feia el segon pels capçanencs al 6’. A partir d’aquí, però, els Guiamets va reaccionar i va aconseguir empatar abans del descans gràcies a les dues dianes de Xavi Bonet. A la represa, altre cop Joaquim Torné i Marc Llagostera posaven el Capçanes per davant però els Guiamets no es va arronsar i primer Xavi Bonet i després Aleix Martí, a 30 segons pel final del partit, establien el 4-4 definitiu en el marcador.

Per la seva banda, el Masroig va golejar el cuer, el Riudoms, per 12 gols a 2. Pels masroijans van marcar Bilal Afarfach i Martí Pino, amb un hat-trick cadascú, Jordi Miró (2), Xavier Carrascosa (2), Bernat Fernández i Ricard Rodríguez.

Així doncs, amb aquests resultats, el Masroig és setè amb 33 punts. El Capçanes és desè amb 20 i els Guiamets onzè amb 14. En la jornada d’aquest cap de setmana, el Capçanes rebrà dissabte a les 18h el Maspujols mentre que el Masroig jugarà diumenge a les 17h a la pista del líder, el Botarell. Els Guiamets s’enfrontarà a la mateixa hora al penúltim classificat, el Castellvell B.

Detalls

Publicat el 08 abril 2025

Vist: 1046