Benvinguts al butlletí informatiu de Ràdio Falset.

Les comarques de la Ribera, el Priorat i la Terra Alta, se situen entre les vuit amb més catalanoparlants de Catalunya, amb més del 90% del total de la població. Aquesta és una de les conclusions del cens lingüístic de l'any 2001. L'estudi també revela que el 94,4% dels residents a Catalunya entén el català. El percentatge del 2001 és lleugerament inferior al de l'últim cens, realitzat el 1996, que era del 94,97%, malgrat el fort increment de la immigració que ha tingut lloc en el curs de l'últim quinquenni, però especialment a partir de l'any 2000. El cens del 2001 també revela que el 74,5% dels residents a Catalunya sap parlar el català, el 74,36% el sap llegir i el 49,77% el sap escriure.

El passat mes de juny, el Priorat, entre altres comarques, la temperatura va ser 4 graus més alta respecte a la mitjana dels deu anys anteriors . Al juliol, gairebé totes les comarques van superar la mitjana entre 1 i 2,5 graus. Segons ha assenyalat el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, i el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig durant la presentació de les dades de l'any pluviomètric 2002-2003, a pesar de la calor sembla que es trenca la tendència a la sequera que es registrava a Catalunya entre el 1996 i el 2001, ja que per segon any consecutiu el balanç des del punt de vista pluviomètric és positiu.

I avui fem referència un dia més a l'abocador de Tivissa. La Plataforma del Priorat ha emès un comunicat sobre aquesta polèmica sobre la gestió de residus, en el que agraeix al nou Consell Comarcal del Priorat, com a part integrant del Consorci intercomarcal per a la Gestió de Residus Municipals, la seva posició contra el nou macroabocador de Tivissa i li demanen que faci servir totes les vies legals i de pressió al seu abast per aturar-ne la construcció i la seva posada en funcionament. En opinió de la Plataforma Prioratina, el nou macroabocador que es construeix a Tivissa incompleix la legislació actual relativa a les condicions geològiques i hidrològiques que han de complir els abocadors i a les distàncies mínimes que hi ha d'haver entre els abocadors i les zones urbanes o residencials, els aqüífers i les vies fluvials.

Per la seva banda, la Plataforma per la Defensa de la Ribera d'Ebre va celebrar dilluns una reunió a Miravet on es va tractar també la política de gestió de residus durant els últims dotze anys. Durant l'acte es van acordar diversos actes contraris al macroabocador tivissenc. A més de convocar una roda de premsa per informar de les propostes i alternatives de la plataforma respecte aquest tema, també s'ha demanat el suport dels grups polítics per convocar una assemblea informativa a Móra la Nova i s'obriran

noves línees d'actuació en el front judicial que ja s'han iniciat davant del Fiscal de Medi Ambient de Catalunya.

Anem ara fins a Móra d'Ebre, on els seixanta treballadors de l'empresa Tismi SL, antiga Cablefil de Móra d'Ebre, han convocat una vaga per avui com a mesura de pressió, ja que fa un mes que no cobren. Dilluns el comité d'empresa va reunir-se amb el propietari de Tismi, Ramon Piñol, que continua al·legant que l'empresa no té prou liquidesa per pagar els treballadors. Davant la situació la UGT ha avançat que presentarà aquesta mateixa setmana una demanda contra Tismi SL davant el Departament de Treball perquè no paga els treballadors.

La vaga s'allargarà durant tot el dia afectant els dos torns. Es preveu que els treballadors es concentrin davant la fàbrica, situada al carrer Països Catalans de Móra d'Ebre, i no es descarta que duguin a terme algun acte de protesta pels carrers de la ciutat.

Recordem que Cablefil es va instal·lar a Móra d'Ebre a final del 1996, de la mà de l'anterior alcalde, Santiago Campos. De fet, la nau on està instal·lada era propietat seva. L'empresa està dedicada a la producció de cablejat elèctric per a la indústria de l'automòbil i al febrer del 2000 es va fusionar amb Tismi SL. Fins a l'estiu d'enguany hi havia unes 120 persones treballant però als que tenien contracte eventual ja no se'ls va renovar. Actualment continua sent una de les empreses més importants de Móra. Hi ha unes seixanta persones treballant-hi, la majoria dones, i hi són des que l'empresa es va instal·lar a Móra d'Ebre.

Per ara ho deixem aquí. Els agraïm la seva atenció.

Detalls

Publicat el 17 Setembre 2003

Vist: 1681

Benvinguts al nostre espai dedicat a la informació.

Aquesta setmana han començat a arribar els primers temporers de la campanya de la fruita dolça i la verema a la nostra demarcació. Enguany, Unió de Pagesos té previst traslladar a Tarragona fins a 550 treballadors provinents de la campanya lleidatana, un 10 per cent més que l'any passat. L'augment de demanda de treballadors s'explica pel fet que s'ha avançat l'inici de la verema a causa de les altes temperatures, coincidint amb la campanya de la fruita dolça a Lleida. Un 70% d'aquests treballadors arriben contractats en origen de Colòmbia i Romania. Un cop aquí, se'ls facilita allotjament en cases particulars que ofereixen els mateixos pagesos o bé en un dels quatre allotjaments comunitaris gestionats per Unió de Pagesos. Entre aquests es troben els de Batea i el Masroig que aquest any han duplicat l'oferta de la temporada pasada. El servei de contractació té, a més, el suport logístic de la Fundació Pagesos Solidaris, que s'ocupa de l'acollida d'aquests treballadors i la seva integració a les poblacions on s'estan. A través del programa A Cobert s'ofereixen cursos tant de català com de formació professional..

El 30% restant de treballadors provenen de campanyes anteriors i són, sobretot, d'origen magribí i subsaharià.

A banda de tot això, el sindicat agrari ha recomanat als pagesos que no contractin als carrers ja que enguany s'han advertit alguns casos de documentació falsa.

El passat mes de juny el Consell Comarcal del Priorat va inaugurar el Telecentre de Falset amb la finalitat de difondre l'accés a les noves tecnologies i internet a la població de la comarca. En aquest sentit, la Conselleria de Desenvolupament Local ha organitzat un curs d'Alfabetització Informàtica i un d'Iniciació a Internet per a adults al que han assistit alumnes amb edats compreses entre els 30 i els 80 anys. L'objectiu bàsic era donar uns coneixements mínims d'ofimàtica per aprofitar el màxim el servei del Telecentre i dels avantatges de les noves tecnologies en una zona rural. La bona acollida d'aquest curs ha fet que aquesta conselleria es plantegi organitzar nous cursos d'informàtica pel proper mes d'octubre.

Recuperem la polèmica construcció del nou macro-abocador de Tivissa que ha centrat la nostra atenció aquestes últimes setmanes. Segons informa el diari electrònic, Ribera On Line, la Plataforma de la Ribera d'Ebre i el GEPEC han denunciat en un comunicat conjunt que l'alcalde de Tivissa, el delegat de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre, responsables de l'empresa propietària del futur abocador, i el president del Centre d'Iniciatives Ecològiques MEDITERRÀNIA s'han reunit per impulsar aquest projecte d'abocador. Un projecte que ha estat rebutjat des de la plataforma i el gepec, i des de la majoria de representants polítics del consell comarcal de la Ribera d'Ebre.

De moment això és tot. Moltes gràcies per la seva atenció.

Detalls

Publicat el 04 Setembre 2003

Vist: 1620

Benvinguts al butlletí de Ràdio Falset.

Ahir van tornar a escola més de vuitanta mil alumnes a la demarcació de Tarragona. Més del doble dels matriculats ho fan en col·legis públics i la resta, més de 24.000, en centres privats. Pel que fa a l'educació infantil i primària, que ha augmentat en totes les comarques respecte de l'any passat, la comarca tarragonina on més ha crescut el nombre de matriculacions és el Baix Penedès i la que menys, el Priorat.

Paral·lelament a l'augment de l'alumnat, provocat en part pels alumnes nouvinguts sobretot sud-americans, 302 nous professors s'han incorporat a les escoles, encara que són insuficients, segons han denunciat els sindicats.

De cara al nou curs que comença, els diferents consells comarcals han establert 171 rutes de transport, 48 de les quals corresponen al Priorat, que es converteix en la comarca amb més rutes. D'altra banda, la nostra comarca també disposarà d'un total de quatre menjadors, dels 52 comptabilitzats a la demarcació.

Canviem de tema. El Priorat, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre són només algunes de les comarques on el risc d'incendi forestal és molt alt, segons s'ha alertat des del departament de Medi Ambient. Es prega doncs que es vagi en compte amb l'encesa de focs en zones considerades de risc.

De moment és tot el que els podem oferir. Com sempre, gràcies per la seva atenció.

Detalls

Publicat el 16 Setembre 2003

Vist: 1512

Donem pas a l'actualitat informativa sobre les nostres comarques.

El president del Consell Comarcal del Priorat, Agustí Masip s'ha mostrat completament en contra de la política de parcs eòlics prevista per la Generalitat per a la nostra comarca. De fet, en l'entrevista publicada al diari El Punt, Masip opina que el govern català ha jugat brut i s'aprofita de la misèria de la gent del Priorat. Pel president del Consell, la Generalitat intenta compensar les poques inversions que s'han fet en alguns pobles prioratins tot invertint en projectes com aquests que Masip qualifica de "desagradables" però que aporten diners.

En aquest sentit, des del consell es pretén respectar, i fer respectar en la mesura que sigui possible, l'acord eòlic que es va signar l'any 2001, tot pressionant el Departament d'Indústria perquè també assumeixi aquest acord comarcal com a propi. Respecte els projectes de parcs eòlics com el dels Segalassos, Masip ha admès que legalment no es pot fer massa cosa per evitar la seva implantació.

En l'entrevista, el president del consell també s'ha referit al sector industrial que hi hauria d'haver a la comarca, tot dient que caldria que aquest s'ubiqués en localitats amb bones comunicacions, com poden ser Falset i Cornudella de Montsant.

D'altra banda, Agustí Masip fa referència també a la política del nou equip de govern del consell comarcal. Masip considera prou correctes els plantejaments polítics ja existents d'aquest organisme, però també ha dit que es vol treballar més a fons aspectes com el del Programa de Desenvolupament Rural Integral, aprovat ja fa quatre anys. De tota manera, s'ha destacat que ja hi ha alguns programes com el de l'oli amb el que s'ha aconseguit que tots els molins de la comarca s'hagin ajuntat en una associació d'olicultors que està intentant comercialitzar un oli únic.

Entre els objectius que s'ha proposat Agustí Masip per la seva legislatura hi ha el de mantenir un diàleg constant entre el consell i tots els ajuntaments de la comarca. I en un altre nivell, també es pretén tenir enllestida per l'any 2005 la nova seu del Consell Comarcal. De moment es desconeix quina serà la seva nova ubicació

Canviem de tema. El conseller de Política Territorial, Felip Puig, va inaugurar ahir la darrera fase de la millora de la carretera T-330 que va d'Arnes a Horta de Sant Joan. Aquesta obra va començar l'octubre del 2002 i ha tingut un import total d'1,7 milions d'euros. La T-330 uneix diferents poblacions de la Terra Alta com Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Compte. D'altra banda, la T-330 d'Arnes a Prat de Comte conjuntament amb la T-333 de Prat de Compte a la N-230 i la carretera N-230 fins a l'Eix e l'Ebre al terme de Benifallet, configuren un itinerari que pertany a la xarxa comarcal i que permet la connexió transversal entre l'Eix de l'Ebre i les comarques del seu entorn.

De moment això és tot, però abans d'acabar els volem recordar que si ens volen arribar informació que pugui ser d'interès local, comarcal o intercomarcal ens les poden fer arribar a través del correu electrònic, a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o a l'adreça de la seu de la nostra emissora: plaça de la quartera, número 7, 3er pis, 43730 de Falset.

Com sempre els agraïm la seva atenció.

Detalls

Publicat el 03 Setembre 2003

Vist: 1641

Benvinguts al nostre butlletí informatiu, que torna a la seva emissió diària després d'uns dies de vacances.

Obrim l'espai amb un comunicat fet públic per la la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, en el que ha criticat la delegació a Tarragona del Departament d'Indústria perquè xifra només en tres els projectes de centrals eòliques de la comarca en un llistat que li va demanar el Consell Comarcal.

Segons la plataforma, Indústria va facilitar per fax la resposta, «sense signar», en la qual esmentava només la central de l'Enderrocada que ja fa anys que funciona a Pradell; el projecte d'Espadelles a Margalef de Montsant, i el projecte de la Morera de Monsant. En canvi, segons el moviment ecologista, no es fa cap esment de projectes que el mateix Departament d'Indústria ha tret a informació pública aquest estiu, com el dels Segalassos, el del Mas de la Potra -al coll de la Teixeta- i els dos de Puigcerver. Els membres de la plataforma temen que la política de tirar endavant sense escoltar el territori arribarà fins al final d'aquesta tortuosa legislatura i en aquest sentit, esperen que el pròxim govern de la Generalitat sigui més sensible a aquesta qüestió.

A la Ribera d'Ebre, encara cueja la polèmica sobre l'abocador de Tivissa. Sembla ser que els sis municipis del Baix Ebre que aboquen a la planta de tractament de residus de Tivissa ho podran continuar fent durant un termini indeterminat després que la reunió del Consorci per a la Gestió de Residus de la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta es tanqués sense acord. Els representants de la Generalitat i de CiU van gestionar la seva majoria al consorci per evitar l'aprovació de cap acord que variés l'actual situació, amb la qual cosa els sis municipis del Baix Ebre continuaran abocant a la Ribera d'Ebre mentre no s'adopti cap altre acord per consens. La reunió va durar cinc hores i mitja, i no va comportar avanços significatius en les postures de les parts: els representants de la Ribera i Priorat, contraris a acceptar la continuació dels abocaments del Baix Ebre i les institucions convergents, favorables a dilatar en el temps la situació actual.

I no marxem de la Ribera. Els treballadors de l'empresa Cablefil de Móra d'Ebre, dedicada al muntatge de components per l'automòbil, no han cobrat la mensualitat d'agost i fa mesos que tenen dificultats per cobrar la nòmina amb normalitat. UGT ha convocat quatre dies de vaga, entre el 17 i el 20 d'aquest mes, mentre intenta una negociació amb l'empresari Ramon Pinyol perquè aclareixi si té intenció de fer suspensió de pagaments i d'acomiadar la plantilla. De moment, avui el propietari de l'empresa i els treballadors es reuniran per intentar resoldre els problemes amb els pagaments de les nòmines.

UGT denuncia que els problemes de cobrament s'arrosseguen des de finals de 2002. Per la seva banda, el secretari general del metall a les Terres de l'Ebre d'aquest sindicat, Francesc Jornet, l'empresari es justifica dient que no té els diners, però el mateix Jornet, opina que el propietari té com a objectiu bàsic el tancament de l'empresa.

L'empresa fabrica cablejat per automòbil i té una seixantena de treballadors. Fa dos mesos no es van renovar els contractes als quaranta treballadors eventuals que hi havia.

I segons informa el diari electrònic Ribera On Line, l'Ajuntament de Móra d'Ebre deu íntegrament la totalitat de l'import de l'obra al constructor de la nova seu de l'Escola Municipal de Música i Dansa, inaugurada per l'exalcalde convergent Santiago Campos poc abans de les passades eleccions municipals. El cost de les obres va ascendir a uns 210.000 euros. Per poder cobrar la subvenció compromesa pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, valorada en 60.000 euros, el consistori va aprovar ahir concertar una pòlissa de crèdit amb Caixa Madrid per l'import del cost de l'obra. El regidor d'ERC a l'Ajuntament de Móra d'Ebre, Joan-Josep Duran, ha criticat la gestió de l'anterior alcalde i ha recordat que Santiago Campos, en la passada campanya electoral, va afirmar en el debat de candidats que el consistori no tenia deutes.

I a Flix, l'empresa Ercros haurà de pagar a la Generalitat una multa de més de 18mil euros pels danys causats per uns abocaments contaminants detectats entre l'octubre del 1997 i l'abril del 1998. La sanció ha estat imposada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Per ara ho deixem aquí. Moltes gràcies per la seva atenció.

Detalls

Publicat el 15 Setembre 2003

Vist: 1778

Benvinguts al butlletí informatiu de Ràdio Falset.

Ahir es van reunir l'equip de govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el GEPEC i la Plataforma de la Ribera d'Ebre, en la qual, segons els ecologistes, es va donar suport al president del Consell Comarcal, Pere Muñoz (ERC), per a no renovar la prórroga que fins al dia 7 de setembre permet que els municipis del Baix Ebre aboquin els seus residus a l'actual abocador de Tivissa. D'altra banda, es pretén impulsar la recollida selectiva integral de residus a la Ribera d'Ebre per arribar al residu mínim, i finalment es va dir "no" a l'actual macroabocador que s'està construint a Tivissa, i a qualsevol altre projecte que sobrepassi les necessitats de la Ribera d'Ebre, Priorat i Terra Alta.

Passem ara a una altra informació. La Secció de petanca de l'associació de Jubilats i pensionistes de Falset té prevista l'ampliació de la seva plantilla de jugadors amb la creació d'una secció femenina. Així, dons, totes les dones de qualsevol edat, que estiguin interessades en la pràctica de la petanca, poden posar-se en contacte amb els responsables de l'associació de jubilats.

De moment és tot el que els podem oferir. Per cert, que si ho desitgen poden fer-nos arribar infomació ja sigui d'interès local, comarcal o intercomarcal, a través del correu del butlletí que és la següent: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Gràcies per la seva atenció.

Detalls

Publicat el 02 Setembre 2003

Vist: 1574