Informatiu cap de Setmana 25-09-2021

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va participar aquest dilluns al vespre a Marçà en l’acte institucional de la Diada 2021 que organitza la Delegació del govern de la Generalitat a Tarragona. Borràs va fer la glossa de la Diada en la que va defensar el perquè Catalunya celebra la seva festa nacional l’11 de setembre.

Així doncs, la presidenta va destacar que “Catalunya escull la derrota de l’11 de setembre de 1714 perquè recordem el que vam ser i el que vam perdre, però es davant de derrotes, d’invasions, de submissió, que els catalans reaccionem amb actes de record”. De la mateixa manera, va afegir que “la història de qualsevol nació és la suma de moltes diades i de moltes dates que són històriques. Recull grans derrotes però també moltes victòries, com la victòria democràtica que va suposar l’exercici d’autodeterminació col·lectiva que vam fer l’1 d’octubre”.

Per altra banda, Borràs també va defensar que vol apropar el Parlament, la seu del poder legislatiu de Catalunya, a la ciutadania. “El deure del Parlament és justament ser a prop de la gent, de recollir les seves inquietuds, les seves propostes, les seves reivindicacions, també les queixes, com les de la Plataforma pel riu Siurana”. I és que l’acte va estar presidit per les pancartes que defensen que l’aigua torni a baixar Siurana avall i es posi fi al trasvassament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes.

També va fer referència a la situació del Siurana la Delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, que va afirmar que “hem de ser capaços de fer compatible la preservació del paisatge i de béns escassos com els recursos hídrics amb les necessitats que tenim com a país i els imperatius que ens marca l’emergència climàtica global”. Així, va destacar la “sensibilitat que hi ha al Priorat en aquesta matèria i que cal trobar solucions harmòniques malgrat les opinions diverses i les tensions que puguin sorgir”.

Pallarès, originària de Marçà, també va reivindicar el món rural i va explicar que cal aprendre d’exemples com el del Priorat. “La pandèmia ens ha donat moltes claus per reinterpretar aquesta zona del país. La comarca ha sabut sobreposar-se a les viscisstuds més adverses i ha estat capaç de renèixer i reinventar-se apostant per l’enoturisme, la producció del vi, l’oli i altres productes de quilometre zero”.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, va aprofitar l’ocasió per reivindicar polítiques per fer front al despoblament. “Des del món rural, sovint, tenim la percepció que no es compta prou amb nosaltres. Si el món rural hagués estat tingut en compte, fa anys que comptariem amb eines que ens permetrien combatre el despoblament, amb polítiques que plantin cara a l’abandonament de la pagesia o amb incentius per fer front a la gestió forestal”, va explicar i va sentenciar que “els reptes més importants de les zones rurals encara no compten amb les polítiques de país que necessitem. El país no ha fet els deures”.

Malgrat tot, Gràcia va destacar la unitat d’acció dels 23 municipis de la comarca per fer front a l’allau de macroprojectes eòlics o solars, la línia de molt alta tensió (MAT) que ha de creuar la comarca o el riu Siurana. Finalment, el president del Consell Comarcal també va posar de relleu que la comarca sempre ha estat molt implicada en el procés d’autodeterminació de Catalunya i “ho demostra que el Priorat va ser la comarca amb un índex més elevat de participació en el referèndum de l’1O”.

lauraborras2

Els equips prioratins de futbol i futbol sala arrenquen amb els preparatius per a la nova temporada. En futbol 11, el Porrera jugarà un any més al grup 2 de la Tercera Catalana. L’equip prioratí debutarà el proper 19 de setembre al camp del Racing de Bonavista.

El primer equip del Falset Esportiu, que l’any passat va retirar-se de la competició, jugarà al grup 20 de la Quarta Catalana i entre d’altres tindrà com a rivals el Maspujols, el Reus Roig i Negre, les Borges del Camp o l’Espluga de Francolí. La competició oficial per al Falset començarà el 25 de setembre.

L’equip infantil del Falset jugarà a la primera divisió infantil i s’enfrontarà a equips com el Santes Creus, el Vila-Seca o el Base l’Hospitalet de l’Infant. La competició arrencarà a l’octubre.

En futbol sala, gràcies a l’ascens aconseguit la temporada passada, el Priorat Nord jugarà al grup 6 de la Primera divisió catalana i tindrà com a rivals el Rapitenc, el Móra d’Ebre o el Torredembarra, entre d’altres.

Finalment, la segona divisió catalana de futbol sala comptarà amb tres representants prioratins: el Capçanes, que es va quedar a les portes de l’ascens la temporada passada, i els Guiamets Futbol Sala i el Masroig FutSal, que debuten enguany a la competició.La lliga de futbol sala també començarà al més d’octubre.

Falset tindrà Festa Major aquest 2021. No serà una Festa Major com sempre sinó que estarà perfectament adaptada a les actuals mesures Covid-19 però a diferència de l’any passat, enguany el consistori ha programat diversos actes, la majoria dels quals tindran lloc a l’envelat de l’Euterpe.

Atesa l’evolució de la pandèmia a Catalunya les darreres setmanes, l’Ajuntament ha decidit tancar un programa en el qual cap acte començarà més tard de les 8 del vespre, tot i que es mantenen algunes de les cites més tradicionals de la celebració, com ara l’Espígol, les Danses i el Ball de coques.

El regidor de festes, Jan Coll, va destacar que “teniem moltes ganes de fer festa en la mesura de lo possible” i va animar a tots els falsetans I falsetanes a mirar-s’ho positivament: “Tot i que serà amb mesures, adaptada al moment, diferent, ens hem de queda en que enguany podem fer la Festa Major”.

El programa de festes presentat ahir en el ple de l’Ajuntament té un primer acte el 8 d’agost, amb la celebració de les Danses a les 20 hores. Es tracta d’un acte de reconeixement públic a persones i entitats del poble que, en aquesta ocasió, es concentrarà a l’envelat de l’Euterpe, malgrat que, tradicionalment, consisteix en un cercavila que porta les autoritats, els quintos i les pubilles als domicilis de cadascun dels homenatjats.

El divendres 13 d’agost s’ha previst el tradicional repic de campanes i enlairada de coets i el pregó a l’envelat de l’Euterpe en un horari de mitja tarda (les 17.30 hores).  El programa del dia 13 el tancarà un Concert de Quintos, amb els grups prioratins Primera Cita i Mano’s Rock, i amb un horari del tot inusual (les 20 hores) per a un concert de pop i rock adreçat al públic més jove.

L’endemà, 14 d’agost, hi ha previstos l’espectacle infanttil Cat Rock en Família, a les 11 hores, i un concert amb l’orquestra Nueva Alaska, a les 20.00h. La jornada del diumenge dia 15 començarà amb el tradicional Espígol, que enlloc de recórrer els carrers es concentrarà en l’envelat de l’Euterpe.

Entre els actes del 15 d’agost, hi ha programada una funció de teatre (amb el grup jove de la companyia l’Artesana) i el Ball de Coques (a les 20 hores) també a l’envelat de l’Euterpe i no a la plaça de la Quartera, tal com és tradicional.

La Festa Major es clourà el dilluns 16 d’agost amb l’espectacle “Camins de jota”, a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Banda de Música Vila de Falset i l’associació de dansa La Clavellinera.

El regidor de festes explicava que “és un programa pensat pel moment i per tots els públics” i reiterava que “ens hem de quedar en que enguany podem fer festes mentre que l’any passat no va ser així”.

festamajorfalset

Les dades de l’atur a la comarca del Priorat segueixen millorant i el passat mes d’agost el nombre d’aturats va disminuïr en 27 persones, el que actualment suposa que a la comarca hi hagi 385 persones sense feina.

Per municipis, aquells on milloren més les dades són Falset, on 12 persones es van reincorporar al mercat laboral el mes d’agost, Bellmunt amb 5 persones que van trobar feina i Cabacés amb 3. Per contra, l’atur va augmentar en 2 persones a Cornudella.

Falset, en tant que és el municipi més gran de la comarca, és el que concentra més persones en situació d’atur. En total, 130. El segueixen Cornudella i Marçà amb 37, el Masroig amb 18 i Cabacés amb 16. A la part baixa de la taula hi trobem el la Torre de Fontaubella i la Vilella Alta amb, només, 3 persones sense feina.

En el conjunt de Catalunya el mes d’agost es va registrar un descens de l’atur registrat de 17.186 persones el mes d’agost, un 4,2% menys, el que deixa el nombre de persones en atur en 391.128. En termes interanuals, l’atur registrat va baixar a Catalunya 89.514 persones (-18,6%).  

El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social va baixar en 50.027 persones (-1,42%) de mitjana, el que implica que ara hi ha 3.465.918 persones afiliades a Catalunya. En termes interanuals, s’ha produït un augment del 3,72%.

El Servei d’Ocupació del Consell Comarcal del Priorat ha posat en marxa, per primera vegada, una borsa de treball de temporers amb la finalitat de poder cobrir les necessitats de mà d’obra que tenen els agricultors i empreses agràries de la comarca durant la temporada de la verema.

L’elevada demanda de mà d’obra durant la campanya de la verema i el gran nombre de cellers amb que compta el territori, tant de la DO Montsant com de la DOQ Priorat, ha motivat la creació d’aquesta borsa per part de l’ens comarcal. Actualment hi ha una seixantena de persones inscrites, tot i que cada dia s’hi registren noves inscripcions. La major part d’aquestes inscripcions són de persones residents a la comarca del Priorat.

La borsa de treball es manté encara oberta. En aquest sentit, totes les persones interessades poden sol·licitar-hi la seva inscripció. Únicament han d’indicar les seves dades de contacte al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o sol·licitar cita al telèfon del Consell Comarcal del Priorat, el 977 830 119.

Per la seva part, les empreses agràries i els cellers interessats en la contractació de temporers/eres també poden posar-se en contacte amb el Servei d’Ocupació del Consell Comarcal del Priorat a fi de trobar els perfils que els permetin fer front als pics de feina i les necessitats de la campanya de verema.

paisatges priorat

La verema d’aquest 2021 es preveu de sanitat molt bona en la major part de les Denominacions d’Origen catalanes. A diferència de la verema 2020, amb una forta afectació de míldiu que va fer disminuir considerablement la producció, enguany les vinyes no han patit aquesta malaltia.

Una previsió que també es preveu a la DO Montsant. En declaracions a Ràdio Falset, la seva presidenta, Pilar Just, explicava que a “les vinyes i el raïm estan en perfecte estat malgrat les pluges dels últims dies”. “Esperem que en les pròximes setmanes el temps aguanti, no plogui gaire, i comenci a bufar el serè per assecar-ho tot”, afegia.

Així mateix, Just destacava que després de dos anys molt dolents a causa de l’onada de calor i del míldiu, enguany s’epera arribar als 7,5 milions de quilos de raïm que produeix de mitjana la DO Montsant. “L’any passat es van vermar 2,5 milions de quilos menys i fa dos anys, més d’un milió. Això és molt per una denominació d’origen i, per tant, esperem que enguany la verema sigui perfecta”, afirmava.

T29 RLM2993MJ

L’Ajuntament de Cabacés i el CAP de Falset van presentar aquest dimarts al matí les rutes saludables de Cabacés. Aquests itineraris són rutes marcades en diferents municipis de tot Catalunya, de dificultat baixa-moderada, adaptades a totes les edats i condicions físiques, que s'han establert per aconseguir un augment de l'activitat física dels habitants del municipi. Aquestes rutes són un projecte emmarcat en el PAFES (Pla de l'Activitat Física i l'esport de Catalunya). I és poden trobar al web del Canal Salut, a part d'altres recomanacions per fer una vida saludable.

Cabacés és un dels tres municipis del Priorat que ha dissenyat el recorregut de dues rutes saludables: una curta d'un quilòmetre que transcorre per dins el nucli urbà, i una de llarga de dos quilòmetres i mig, que fa un passeig pels voltants del municipi, passant per l'Aubereda.

Dimarts al matí, Gerard Ezquerra, infermer del Cap Falset, va visitar Cabacés per a fer la caminada per la ruta saludable llarga, juntament amb els veïns i veïnes i els nens i nenes del Casal d'estiu i també explicar-los els beneficis de fer activitat física.

Foto: Ajuntament de Cabacés

rutasaludablecabaces

Falset impulsa la creació d’un viver de cellers i centre d’innovació del món del vi i la restauració. Aquest és un dels projectes de caire formatiu i empresarial que el consistori va presentar ahir al conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, de visita al municipi.

El projecte de viver de cellers i centre d’innovació del vi i la restauració, “és una iniciativa que hem començat a treballar amb força i que transcendeix el fet i les competències locals, amb la qual cosa l’hem traslladat al Govern per estudiar com donar-li un impuls i el possible encaixa amb els fons Next Generation”, explicava l’alcalde, Carlos Brull.

La reunió també va servir per compartir dos dels principals neguits dels petits municipis del món rural: la dificultat per a la creació de llocs de treball que fixin els habitants al lloc i els esforços i incentius fiscals que els ajuntaments petits han de fer per atreure o retenir empreses que creïn ocupació.

De fet, l’Ajuntament de Falset va aprovar, el passat mes de juny, diverses bonificacions per a empreses en funció del volum de treballadors contractats. Les modificacions afecten l'ICIO, l'IBI i l'IAE, i tenen per objectiu contribuir a l'ocupació, en termes de foment i estabilitat, i ser un estímul per a l'arribada de noves corporacions. En aquest sentit, la modificació d'aquestes ordenances preveu, en funció del volum de treballadors contractats per l'empresa, bonificacions entre el 19% (ocupació de 25 treballadors) i el 95% (ocupació de més de 45 treballadors) en el cas de tots tres impostos.

visitarogertorrent

El Consell Regulador de la DOQ Priorat impulsa, entre els 107 cellers que aplega, la realització d’un estudi per determinar quines són les necessitats d’energia elèctrica de cadascun dels cellers per assessorar-los, fomentar l’estalvi energètic i, a la vegada, promoure la implementació d’instal·lacions renovables amb l’objectiu d’esdevenir cent per cent autosuficients.

Per dur a terme aquest projecte, un tècnic en energies renovables realitza una primera visita als cellers i, fruit de l’entrevista personal i la inspecció de les instal·lacions, determina quina és la seva despesa energètica i en proposa les primeres accions d’estalvi energètic. Aquesta iniciativa, pionera en el sector vitivinícola català, està alineada amb la Llei 16/2017 del canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya i que promou “la implicació de les comunitats locals per impulsar l’autoconsum a partir d’energies renovables amb la utilització d’espais ja alterats ”.

El Consell Regulador de la DOQ Priorat defensa, des de fa més d’una dècada, la implementació racional d’energies cent per cent renovables. De fet, l’ens ha aprovat en diverses sessions plenàries mocions per oposar-se a la instal·lació de grans projectes que contemplen la construcció de centrals de producció d’energia que agredeixen el medi natural i que no s’integren adequadament en el paisatge.

Així mateix, Des de fa anys, el Consell Regulador de la DOQ Priorat impulsa accions de preservació del patrimoni natural. D’una banda; les noves plantacions de vinya són autoritzades i controlades per un tècnic del Consell, que treballa sempre atenent criteris de sostenibilitat i de preservació de la biodiversitat del territori. A la vinya, d’altra banda, des del Consell Regulador es promou que el cultiu sigui el màxim respectuós amb la biodiversitat del seu espai natural.

DOQPriorat

 

Tot just fa dos anys de les darreres eleccions municipals, que van servir també per constituïr els consells comarcals. Al Priorat, un pacte de govern entre Esquerra republicana i Junts va servir per investir president l’alcalde de Gratallops, Xavier Gràcia. L’hem convidat als estudis de Ràdio Falset per fer balanç d’aquests primers dos anys de legislatura i per conèixer quins són els principals problemes i reptes de la comarca per als propers anys.

Escolteu l'entrevista a continuació:

xaviergracia

L’Ajuntament de Falset, en col·laboració amb els serveis de Cultura i Arqueologia de la Generalitat, està treballant en el projecte de consolidació i neteja del Portal del Bou i del recinte emmurallat. El projecte s’engega després que, per primera vegada, s’hagi dut a terme un estudi arqueològic del recinte emmurallat, que, entre d’altres detalls, confirma que el Portal del Bou va ser el primer a construir-se, en una data anterior al 1414.

El regidor d’urbanisme del consistori falsetà, Josep Rull, explicava en declaracions a Ràdio Falset que l’objectiu és conèixer una mica més la història de Falset. “Volem aprofundir en el coneixement de la història de Falset i de forma conjunta amb el Departament de Cultura vam impulsar l’estudi arqueològic i un projecte de consolidació i restauració del Portal del Bou i la muralla”, afirmava.

I és que, de fet, l’estudi constata, en primer lloc, que cal situar l’origen de la muralla medieval de la vila en el segle XIV, arran de l’arribada a Falset de l’Infant Pere, com a senyor del Comtat de Prades. “L’Infant Pere va ser l’artífex del desenvolupament urbà de Falset ja que va convertir la vila en el centre del comerç i la distribució dels recursos miners de la zona”, explicava Rull.

En aquest sentit, l’estudi apunta que els cinc grans portals d’entrada de les muralles de Falset probablement no foren construïts simultàniament, sinó a mesura que les necessitats de la població els feia més indispensables. Així doncs, la muralla de la població antiga baixava del castell per la part de migjorn fins al portal de Sant Blai, d’allí baixava pocs metres i passava per la part alta del barranc de la Font Vella, fins a la conjuntura del carrer de Baix, on hi havia el portal de la Font Vella. D’allí pel carrer dels Corredors o Carretera, fins a trobar el portal del Berruga, a l’encreuament de la carretera de Reus. D’allí anava a trobar el portal dels Ferrers, a l’extrem del carrer de Dalt. D’aquest punt pujava pel carrer on dona la façana nord de l’Hospital modern i pel darrere l’església, Vall de les Moreres i portal del Bou, fins a unir-se amb el castell per la seva part nord.

Pel que fa a les restes que es conserven de la muralla, n’hi ha de diverses èpoques: de final del segle XIV al voltant del Portal del Bou; dels segles XVII i XVIII en l’entorn de l’Hospital Vell; i fins i tot del segle XIX al voltant de l’església. “Gràcies a aquests estudis hem pogut datar de forma bastant exacta quan es va construïr o reconstruïr la muralla”, destacava Rull.

Ara, l’Ajuntament vol difondre tot aquest patrimoni històric de Falset al mateix temps que també ha realitzat els estudis arqueològics del Forn de Dalt i del Portal dels Ferrers, aquest últim vinculat a un projecte de reconstrucció de la torre de l’antic portal.

Façana Portal

Publicitat
feed-image Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset