Els Guiamets ha recuperat recentment els antics rentadors del municipi, un espai patrimonial que, com recorda l’alcalde, Jordi Soldevila, al seu dia va ser un important lloc de socialització: “reobrirem un d’aquells elements que fan poble, o que en feien al seu dia, ja que avui dia els rentadors es poden veure com una cosa obsoleta i antiga però que en el seu moment van tenir la seva funció”. Així, explica que “a part de ser el lloc on les dones anaven a rentar, també era un lloc de trobada, de safareig i xafarderia. El que hem fet és recuperar un espai patrimonial de la història social del poble”.

Soldevila destaca la il·lusió que suposa pel municipi recuperar aquest espai a la vegada que admet que conjuntament amb tots els veïns i veïnes es decidirà què s’hi fa. “És una obra important per la càrrega històrica que té i que ens permetrà disposar d’un nou espai, tot i que encara no tenim molt clar què hi farem ni com es podran visitar”. “Actualment es poden veure des del carrer però hem d’acabar de decidir, i ho farem escoltant la gent del poble, què és el que poden acabar acollint els rentadors o bé si es queden com el que són, un espai de record d’un temps passat”, diu.

Els rentadors dels Guiamets es van construïr a principis del segle XX, coïncidint amb l’arribada de l’aigua al municipi. L’alcalde recorda que en motiu d’aquesta efemèride l’any 1911 també es van construïr la font modernista de la plaça Pau Castellví i el dipòsit antic que hi ha a l’entrada del poble. “Els rentadors comparteixen l’honor, juntament amb la font de la plaça, que està atribuïda a Jujol, de recordar l’arribada de l’aigua”, destaca Soldevila, que afegeix que “aquest fet va ser molt important en el seu dia, malgrat ara ens pugui semblar d’allò més normal”. “Ens queda molt lluny, i fins i tot als més joves els pot semblar estrany, però abans no hi havia aigua a totes les cases i hi havia espais comuns com la font o els rentadors”.

És per aquest motiu, que aquest dissabte s’ha organitzat una ruta històrica guiada pels espais vinculats amb l’arribada de l’aigua als Guiamets. Així doncs, a part de la inauguració dels rentadors, també s’explicarà la història de la font i es visitarà l’antic dipòsit, on recentment s’hi ha pintat un mural sobre la guiametana supervivent dels camps de concentració nazi, Neus Català. A continuació tindrà lloc la presentació del llibre Humans a Auschwitz de Joan Albert Vicens.

Detalls

Publicat el 19 Juny 2025

Vist: 267

L’Ajuntament de Falset ha posat a disposició de la Generalitat de Catalunya dos solars per tal que siguin destinats a la construcció d’habitatges protegits. La cessió s’emmarca en el pla de reserva pública de sòl que actualment impulsa el Govern i que permet als ajuntaments catalans oferir terrenys de titularitat municipal per fomentar la construcció d’habitatge protegit de lloguer.

L’alcalde de Falset, Carlos Brull, destaca que aquests dos solars, juntament amb els que havien presentat els ajuntaments de Cabacés i els Guiamets, han entrat en aquest Pla 50.000 habitatges del Govern de la Generalitat: “tenim dos solars públics urbans en els que és viable construir-hi i vam decidir presentar-los al nou programa d’habitatge públic impulsat per la Generalitat”. Així, Brull explica que, en la seva visita a Falset, “la consellera Paneque ens va confirmar que tant els solars de Falset, com els presentats pels Guiamets i Cabacés, havien entrat en la reserva de solar públic i, a falta de saber com funcionarà, si tot va bé, el proper mes de setembre es licitaran els lots per a les empreses constructores disposades a fer aquests pisos”.

Els dos solars que l’Ajuntament de Falset ha posat a disposició de la Generalitat estan situats al carrer de Dalt, en un cas, i al carrer de Cèsar Martinell, en l’altre. En el cas del carrer de Dalt, dins del nucli antic, la parcel·la cedida té 98 metres quadrats i està ocupada per una casa antiga. En el cas del carrer Cèsar Martinell, prop del celler cooperatiu, es tracta d’un solar de 418 metres quadrats. En tots dos casos, els solars són edificables d’acord amb les normes urbanístiques i, segons els càlculs inicials, permetrien la construcció i posada al mercat d’un total de 16 habitatges: “la casa del carrer de Dalt se la va quedar l’Ajuntament després de fer-hi una actuació subsisdiària i vam creure que era una bona oportunitat fer-hi habitatges”. Pel que fa al carrer Cèsar Martinell, Brull explica que “l’Ajuntament ja havia explorat fa uns anys la possibilitat de fer-hi una cooperativa d’habitatge però no havia tirat endavant. Així,  ho hem introduït al nou pla d’habitatge públic de la Generalitat”.

Aquesta decisió de l’Ajuntament de Falset rau en el fet que el municipi, igual que moltes altres viles i ciutats de Catalunya, tenen un greu problema de falta d’habitatge. L’alcalde, però, també afegeix una altra variable a l’equació, els importants costos de fer una rehabilitació: “és cert que hi ha un problema d’habitatge però també penso que no hi ha gaira gent que pugui fer front a una rehabilitació”. En aquest sentit, Brull explica que “a Falset tenim un 17% de les cases que es troben en un estat dolent, però rehabilitar-les és molt costós”. Per això, per ajudar a la rehabilitació, l’Ajuntament de Falset està estudiant una modificació del POUM per tal de reduïr els metres quadrats útils. “L’objectiu és poder fer més pisos a les cases actuals per tal que els propietaris els puguin llogar o vendre”, diu Brull.

Amb tot, l’alcalde creu que poder disposar de tots aquests habitatges inclosos al Pla 50.000 ajudaran a destensionar una mica el mercat: “evidentment, aquests pisos ajudaran a que la gent es pugui quedar a Falset, a tenir més oferta i reduïr la tensió en el parc d’habitatge. És una molt bona notícia”. Brull, però, insisteix en què “les administracions superiors haurien d’impulsar mesures per afavorir la rehabilitació. No pot ser que sigui tan car”.

Per altra banda, l’Ajuntament de Falset continua treballant conjuntament amb l’Incasòl en el desenvolupament de Àrea Residencial Estratègica que s’ubica al voltant del camp de futbol i que permetrà la construcció de nous habitatges.

Detalls

Publicat el 17 Juny 2025

Vist: 233

El procés de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades segueix endavant. Aquest projecte, que fa anys que està sobre la taula, convertirà aquest espai natural protegit en el segon més gran de Catalunya i inclourà  fins a 3.700 hectàrees de 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. En el cas de la nostra comarca, el futur parc afecta part dels termes municipals de Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Porrera.

Tot i que el projecte és una aposta important del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, des del territori, els municipis ho veuen amb algunes reserves i matisos. I és que en el cas del Priorat, el nou parc natural, haurà de conviure, amb el de la Serra de Montsant, creat l’any 2002. De fet, pobles com Cornudella i Ulldemolins tindran part dels seus termes municipals en els dos espais. És per això que, tot i que no s’hi oposen, els ajuntaments demanen ser escoltats i que es tinguin en compte les seves realitats.

L’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez, per exemple, destaca que el nou parc “ens permetrà poder tenir un model de gestió de tot un territori que fa molt temps que està abandonat i que fins ara ha estat invisible. A més, suposarà una oportunitat per a la diversificació econòmica, tant pel sector primari com pel terciari”. Amb tot, Méndez, creu que cal seguir treballant sobre la proposta que el departament va presentar el passat mes de gener: “creiem que es pot aterrar molt millor a la realitat del nostre poble i de la nostra comarca”.

En el mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, que també demana millorar l’encaix dels municipis del Priorat en el projecte del nou parc natural de les Muntanyes de Prades: “totes les eines que puguin servir per protegir el territori i donar recursos per al seu desenvolupament són sempre benvingudes. El que passa, es que cal veure quin encaix tenim els diversos municipis dins aquest projecte en el qual, creiem, que no s’han tingut en compte molts dels valors que es defensen des del Priorat”.

El cas de Porrera és especialment particular, ja que una petita part del seu terme municipal ha estat inclosa al parc, a parer del seu alcalde, Joan Carles Garcia, més per fer-ne més entenedors els límits que no pas pel seu valor natural. Garcia creu que malgrat tots els valors positius que pot aportar formar part d’un parc natural, a Porrera, aquest projecte els cau una mica lluny. “Un parc natural pot aportar més projecció i revaloritzar el territori i els productes que s’hi s’elaboren però nosaltres, això, ja ho tenim gràcies al vi i, penso, que tot i que el projecte està bé, no és indispensable per als nostres municipis”, explica. A més, afegeix: “ens sentim molt més identificats amb el Parc Natural de la Serra de Montsant”.

Així doncs, durant els darrers mesos els ajuntaments prioratins, així com entitats i particulars, han aprofitat per fer arribar les seves propostes, consideracions i opinions respecte al projecte del nou parc natural. Entre d’altres qüestions, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins s’ha al·legat que s’hagin inclòs dins dels límits del parc instal·lacions com el pou municipal o algunes granges i explotacions ramaderes, infraestructures que necessiten de manteniment i millores constants. L’alcalde també fa referència a alguns terrenys agraris sobre els quals està previst que arribi el regadiu properament.

De fet, Méndez, insisteix en què cal que els municipis del Priorat puguin mantenir el seu model agrari i demana que la proposta no uniformitzi tot el territori que abarcarà el parc. “El pla especial de protecció no s’adiu del tot al model econòmic, social i agrari del nostre municipi i dels municipis del voltant. Per exemple, hem detectat que hi ha una homgeneïtat a l’hora de tractar l’agricultura sense tenir en compte que en un espai tan ampli hi ha models molt diferents. No podem comparar el model agrari de la Selva del Camp amb el d’Ulldemolins o la Pobla de Cèrvoles. Hauríem de ser molt més quirúrgics”, afirma.

També des de Cornudella, Meritxell Cardona reivindica que cal que el projecte contempli qüestions que són importants per al seu municipi. Per una banda, recorda que la gran majoria dels terrenys inclosos en el nou parc natural són de propietat privada i demana que l’òrgan de gestió del parc en contempli la seva participació: “El 85% del territori és de propietat privada i això l’òrgan de governança no ho ha tingut en compte. Els propietaris tenen molt poca participació i esperem que això s’acabi de perfilar en les millores que s’han de fer abans de presentar la proposta final”.

En el mateix sentit, Cardona explica que el projecte no agrada massa als cellers de la zona del Priorat Nord que formen part de la DO Montsant. “Els propis cellers no veuen quin encaix poden tenir en un parc natural que no s’identifica amb els seus valors de treball, de defensa del mosaic agrari ni té en compte les necessitats dels agricultors alhora, per exemple, de fer rompudes o construïr els seus cellers”.

Altres qüestions que estan sobre la taula són l’encaix del pantà de Siurana i del riu, que com recorda l’alcaldessa, continua sent desviat cap a l’embassament de Riudecanyes: “hem demanat un pla d’usos del pantà que tingui en compte les activitats que s’hi fan i la seva protecció, però també volem veure com es gestionaran els residus, per exemple”. “També pensem que cal deixar ben clar com es protegeix el riu Siurana, un dels elements fonamentals del parc natural, i que té una problemàtica, com tots sabem, amb el tema del transvasament”, afegeix.

O com es gestionarà l’escalada. Cardona recorda que Siurana és un dels santuaris mundials de l’escalada creu que ara és el moment de posar-hi ordre. Tal i com explica, el projecte inclou un registre de totes les vies d’escalada que els principals grups d’escaladors consideren que cal preservar. L’alcaldessa, però, lamenta que no s’hagi consultat als propietaris dels terrenys on s’ubiquen: “els propietaris també hi tenen a dir, ja que mai ningú els ha demanat permís per poder escalar en aquestes finques”.

Una manera de protegir-se de projectes agressius amb el territori

Per altra banda, però, i tal i com va passar fa més de 20 anys quan es va crear el Parc Natural de Montsant, el projecte és veu, en general, com una eina de protecció respecte a possibles agressions al territori com per exemple la instal·lació de macrocentrals d’energia renovable. Segons l’alcalde d’Ulldemolins, “ja no és només una manera de protegir i defensar els espais naturals d’aquestes agressions, sinó que només cal veure com està la Serra de la Llena després d’aquest episodi de sequera. És lamentable i és evident que cal una gestió perquè no només sigui un polvorí i perquè pugui aportar i oferir els serveis ecosistèmics a la població”.

A Porrera, fa poc, es va plantejar un projecte eòlic a la zona de la Vall del Cortiella i Puigcerver, ja en terme municpal d’Alforja. Segons l’alcalde, probablement, formar part del parc suposaria un nivell més alt de protecció tot i que “des del municipi ja es van modificar totes les normatives per fer més difícil la instal·lació de parcs eòlics a la serra del Molló”.

L’alcaldessa de Cornudella es mostra escèptica sobre si la figura del parc natural es suficient per evitar que s’hi puguin instal·lar projectes d’interés públic: “dubtem que la protecció del parc natural sigui efectiva i suficient davant de segons quins projectes que venen amb l’aval de l’Estat i que es consideren d’interés públic. No acabem de veure si n’hi hauria prou amb aquesta figura de protecció”.

Més de 20 anys del Parc Natural de la Serra de Montsant

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades arriba dues dècades després de la creació del de la Serra de Montsant, del qual Ulldemolins i Cornudella també en formen part. Tant Sergi Méndez com Meritxell Cardona valoren el que això ha suposat per als seus municipis. “Creiem que en el seu moment va servir per preservar i conservar la puresa del massís de Montsant. Avui dia, però, se’n poden dir coses a favor i coses que podrien haver estat millors”, diu Cardona. Per la seva banda, Méndez està convençut que “sobretot, des del punt de vista immaterial, de retorn al municipi i a tota l’àrea, la creació i el paper que ha jugat el Parc Natural de la Serra de Montsant ha sigut molt important”. Amb tot, els dos alcaldes lamenten que és un dels parcs naturals més infradotats de Catalunya.

Finalment, tant l’alcalde d’Ulldemolins com la batllessa de Cornudella valoren el paper que jugaran els dos municipis com a connectors entre el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. “Ulldemolins i Cornudella serem connectors i corredor ecològic entre els dos parc naturals. Crec que ens ha d’engrescar més que preocupar. Hem de veure com es gestionarà i veure quines oportunitats això ens pot oferir. Ho hem d’explorar tot i que penso que pot ser molt interessant”, diu Méndez, que afegeix que “hem de veure també com podem fer aquest transvasament de recursos, de gestió, projectes i d’oportunitats entre un parc que ja té més de 20 anys d’història i un que s’ha de crear de nou”.

Meritxell Cardona creu que és imprescindible que treballin de forma conjunta: “Seria fonamental, perquè al final no deixa de ser un treball en el mateix sentit. Al final, l’objectiu és protegir els territoris amb un alt valor natural del Camp de Tarragona i, en aquest sentit, crec que al Priorat també hauriem de reivindicar l’EIN de la Serra de Llaberia”.

Quin és el calendari?

El projecte del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades ha finalitzat fa poques setmanes el procés de participació ciutadana. Ara, des del Departament de Territori, Habitatge i Trasició ecològica de la Generalitat és valoraran tots les propostes i aportacions realitzades per administracions, empreses, entitats i particulars i s’inclouran o no en la proposta final, que posteriorment, es sotmetrà a un procés d’audiència pública on tothom qui ho cregui convenient hi podrà presentar les al·legacions oportunes.

Està previst que aquesta proposta final pugui veure la llum cap al mes d’octubre i si no hi ha gaires entrebancs el Govern de la Generalitat podria aprovar el decret de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades a principis del 2026.

Detalls

Publicat el 19 Juny 2025

Vist: 366

Aquesta setmana han arrencat les obres de millora del pont de l’Íntim a Cornudella i que durant 5 mesos obligaran a tallar la circulació a la C-242, al seu pas pel municipi.

Com ja va explicar l’alcaldessa, Txell Cardona, ara fa uns mesos a Ràdio Falset, s’ha dissenyat un pla de circulació per garantir la mobilitat a la zona. Així, per una banda, s’ha habilitat un pas alternatiu pel camí de la presa del pantà de Siurana “S’utilitza la pista que passa per sobre la presa del l’embassament, la qual cosa és una opció per als vehicles particulars i petits. Així mateix, també ha calgut adaptar el transport públic i el transport escolar per tal que els alumnes que venen de Prades i Ulldemolins puguin arribar al centre educatiu”, afirma Cardona.  Per altra banda, també s’ha habilitat un circuit de sentit únic i circular per dins el nucli de Cornudella.

Amb tot, qui tindrà més dificultats per circular per la zona nord del Priorat i el Baix Camp mentres durin les obres seran els vehicles de gran tonatge. “La carretera C-242 comunica la zona del nord del Camp de Tarragona amb el Pla de Lleida. És una carretera molt freqüentada però que necessita una millora i, fins a dia d’avui no hi ha alternativa”, explica l’alcaldessa, que continua afirmant que “per tant, mentre durin les obres els vehicles de gran tonatge que hagin d’arribar a aquests municipis ho hauran de fer per la part de Montblanc, les Muntanyes de Prades o per la zona de la Serra la Llena”.

Els treballs preveuen l’enxamplament del vial sobre el pont per millorar-ne la circulació dels vehicles i permetre també el pas de vianants. L’alcaldessa recordava que era una obra llargament reivindicada: “ja fa més de trenta anys que això és demana ja que, precisament, aquest tram urbà de la carretera, que té un gran volum de trànsit, no té ni vials peatonals ni una barana que garanteixi la seguretat de les persones que hi transiten”.

Detalls

Publicat el 17 Juny 2025

Vist: 241

El Celler Masroig acaba de treure Macabeu Zero, el seu primer vi sense alcohol. Es tracta d’un vi lleuger, aromàtic i fresc que conserva els polifenols i antioxidants, els components més beneficiosos del vi, i aporta menys calories. 

Amb aquest nou producte, el Celler Masroig se suma a la tendència cada vegada més estesa al sector d'oferir propostes innovadores, alhora que saludables, per tal de donar sortida a les noves exigències dels consumidors. La cap d’exportació del Celler Masroig, Eulàlia Roca, explica en declaracions a Ràdio Falset, que “és una tendència que últimament ha anat in crescendo. Cada vegada hi ha més consumidors que demanen aquest tipus de beguda, que tingui les característiques del vi però que sigui sense alcohol”.

I és que el procés d’elaboració d’un vi sense alcohol és més complicat que el del vi tradicional, ja que un cop el tens elaborat, aquest ha de passar per un procés de desalcoholització. “Vam elaborar un vi de macabeu, bastant aromàtic i expressiu i un cop el vam tenir el vam haver de passar per un procés de desalcoholització”, destaca Roca, que afegeix que “hem intentat que aquest procés sigui el més respectuós possible amb les característiques aromàtiques i organolèptiques del vi, ja que li treus l’alcohol però també altres coses”.

Així doncs, Macabeu Zero  és un vi de color groc verdós que en nas presenta aromes a fruita amb tocs cítrics, i un cop en boca és un vi fresc, equilibrat i rodó, amb sabors fruitats i herbacis. La cap d’exportació del Celler Masroig destaca que han decidit començar per un blanc perquè “aquest tipus de vins sense alcohol tenen més demanda en blancs i rosats que en negres”. A la vegada diu que “són relativament més fàcils d’aconseguir que en el cas dels vins negres”.

Degut al fet que és la primera vegada que el Celler Masroig elabora un vi sense alcohol, s’ha decidit fer-ne una producció molt petita. Tan sols de 1.200 ampolles. “N’hem fet poca producció perquè l’objectiu era testejar el mercat, a banda que es tracta d’un producte nou per nosaltres, amb molt poca experiència pel que fa a la desalcoholització dels vins”, afirma Roca. “Malgrat això, si funciona, que creiem que sí, sempre ho podem ampliar”, afegeix.

Macabeu Zero es podrà adquirir en les properes setmanes a les diverses botigues i al web del Celler Masroig així com als seus circuits habituals de distribució. El preu d’aquest vi se situarà per sota dels 10€.

Detalls

Publicat el 19 Juny 2025

Vist: 280

Marçà va acollir el passat dissabte, la tercera edició de l’Ensofrada, un fira que reuneix editorials independents i cellers de proximitat per fer un maridatge entre la literatura i el vi. Una de les organitzadores de l’acte, la coordinadora del Centre Quim Soler, Roser Vernet, valorava molt positivament tant l’assistència com la qualitat de les activitats: “ha sigut un èxit espatarrant, tant pel que fa a l’assistència com pel que fa a la participació en tots els actes”. Així, Vernet afirmava que “estem molt contents perquè veiem que la gent aprecia molt una proposta que vol ser feta des d’aquí, diferent, petita, i que vol seguir sent petita, però ja ho sabem, al pot petit hi ha la bona confitura”.

L’Ensofrada d’enguany ha comptat amb la participació de noms destacats del panorama literari i cultural català com ara la filòsofa Marina Garcés, les escriptores Teresa Ibars i Montserrat Espallargas, els periodistes David Fernández i Montse Santolino o el poeta i novel·lista Pol Guasch, a qui estava dedicada aquesta tercera eidició. L’autor tarragoní explicava que aquesta iniciativa “és fantàstica”. “Veure com la gent hi ve i ho viu significa que ho vol i ho necessita”, destacava.

També la filòsofa Marina Garcés es mostrava entusiasmada per haver pogut participar a l’Ensofrada: “ha superat les expectatives que tenia, ja que jo havia de venir l’any passat i al final no vaig poder”. “Penso que a l’Ensofrada hi ha una confluència de mons i de gent, on tothom hi posa el millor de sí mateix, i això, en la societat actual no acostuma a passar”, afirmava Garcés.

Tot i els noms destacats que han participat en l’edició d’enguany, des de l’organització de l’Ensofrada, Roser Vernet explicava que no es fixen en els rànquings mediàtics sinó en tot allò que tenen a dir els autors convidats. “No hi ha una pretenció de fer venir aquells que són més habituals a les capçaleres dels mitjans de comunicació. Pensem en la gent que diu coses interessants i els que poden aportar-nos més. És amb aquest criteri que triem els convidats”, afirmava Vernet. En aquest sentit, destacava que “crec que en aquests tres anys hem tingut un nivell de qualitat envejable i volem continuar així”. Finalment, Vernet va assegurar que l’any que ve hi tornarà a haver ensofrada.

Detalls

Publicat el 17 Juny 2025

Vist: 251