La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va participar aquest dilluns al vespre a Marçà en l’acte institucional de la Diada 2021 que organitza la Delegació del govern de la Generalitat a Tarragona. Borràs va fer la glossa de la Diada en la que va defensar el perquè Catalunya celebra la seva festa nacional l’11 de setembre.
Així doncs, la presidenta va destacar que “Catalunya escull la derrota de l’11 de setembre de 1714 perquè recordem el que vam ser i el que vam perdre, però es davant de derrotes, d’invasions, de submissió, que els catalans reaccionem amb actes de record”. De la mateixa manera, va afegir que “la història de qualsevol nació és la suma de moltes diades i de moltes dates que són històriques. Recull grans derrotes però també moltes victòries, com la victòria democràtica que va suposar l’exercici d’autodeterminació col·lectiva que vam fer l’1 d’octubre”.
Per altra banda, Borràs també va defensar que vol apropar el Parlament, la seu del poder legislatiu de Catalunya, a la ciutadania. “El deure del Parlament és justament ser a prop de la gent, de recollir les seves inquietuds, les seves propostes, les seves reivindicacions, també les queixes, com les de la Plataforma pel riu Siurana”. I és que l’acte va estar presidit per les pancartes que defensen que l’aigua torni a baixar Siurana avall i es posi fi al trasvassament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes.
També va fer referència a la situació del Siurana la Delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, que va afirmar que “hem de ser capaços de fer compatible la preservació del paisatge i de béns escassos com els recursos hídrics amb les necessitats que tenim com a país i els imperatius que ens marca l’emergència climàtica global”. Així, va destacar la “sensibilitat que hi ha al Priorat en aquesta matèria i que cal trobar solucions harmòniques malgrat les opinions diverses i les tensions que puguin sorgir”.
Pallarès, originària de Marçà, també va reivindicar el món rural i va explicar que cal aprendre d’exemples com el del Priorat. “La pandèmia ens ha donat moltes claus per reinterpretar aquesta zona del país. La comarca ha sabut sobreposar-se a les viscisstuds més adverses i ha estat capaç de renèixer i reinventar-se apostant per l’enoturisme, la producció del vi, l’oli i altres productes de quilometre zero”.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, va aprofitar l’ocasió per reivindicar polítiques per fer front al despoblament. “Des del món rural, sovint, tenim la percepció que no es compta prou amb nosaltres. Si el món rural hagués estat tingut en compte, fa anys que comptariem amb eines que ens permetrien combatre el despoblament, amb polítiques que plantin cara a l’abandonament de la pagesia o amb incentius per fer front a la gestió forestal”, va explicar i va sentenciar que “els reptes més importants de les zones rurals encara no compten amb les polítiques de país que necessitem. El país no ha fet els deures”.
Malgrat tot, Gràcia va destacar la unitat d’acció dels 23 municipis de la comarca per fer front a l’allau de macroprojectes eòlics o solars, la línia de molt alta tensió (MAT) que ha de creuar la comarca o el riu Siurana. Finalment, el president del Consell Comarcal també va posar de relleu que la comarca sempre ha estat molt implicada en el procés d’autodeterminació de Catalunya i “ho demostra que el Priorat va ser la comarca amb un índex més elevat de participació en el referèndum de l’1O”.
