El Parc Natural de Montsant ha dut a terme un operatiu de captura de la parella d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) que habita a la zona de Margalef, per tal d’iniciar un projecte de radioseguiment dels exemplars que permeti augmentar el coneixement dels seus hàbits. L’objectiu és millorar la conservació d’aquesta espècie amenaçada i protegida, vinculada als ecosistemes mediterranis.
Així, un equip tècnic especialitzat ha col·locat un radiotransmissor al mascle, i ha anellat la femella, per tal de monitoritzar els seus moviments, i detectar les seves rutes habituals, i possibles necessitats d’aliment. El dispositiu del mascle proporcionarà dades sobre la seva localització cada 10-30 minuts, de manera que es podrà estudiar com millorar la seva gestió per a facilitar la reproducció de la parella.
Aquesta és la tercera parella d’àguila cuabarrada objecte d’un projecte de radioseguiment i conservació. Val a dir, que el 2006 ja es va equipar amb un dispositiu de seguiment, però va deixar de funcionar. Les dificultats de reproducció que presenta la parella han portat l’equip a reprendre el seguiment per a millorar-ne la gestió. Les altres dues parelles del parc natural que s’han estudiat són la de la zona de la Vilella Baixa i la de Cabacés, les dues des del 2004.
Una espècie en perill d'extinció
L’àguila cuabarrada és una espècie protegida en perill d’extinció. Les parelles adultes viuen tot l'any en territoris abruptes de les serralades litorals, prelitorals i del Prepirineu. Vol un clima mediterrani i assolellat i rebutja les àrees que superen els 1.000 metres d'altitud i les molt plujoses. Fa el niu a les cingleres i sol fer la posta (normalment de dos ous) durant el mes de febrer o principis de març.
A Catalunya, la població ha passat de 87 parelles estimades el 1970 a 65 territoris ocupats l'any 2000. La baixada més forta es va produir durant els anys 90, i durant el 2001 es va iniciar una lleugera recuperació. El 2020 s’ha aconseguit la xifra de 80-84 parelles, un registre semblant al dels anys 70, quan es va declarar protegida. Tot i que això és molt positiu, cal dir que en el mateix període l’àliga daurada ha passat d’unes 70 parelles a unes 140.
