La Ponència d’energies renovables ha resolt de forma desfavorable la viabilitat de tres dels cinc projectes de centrals fotovoltaiques que hi havia previstos al Priorat. En concret, aquest organisme ha emès un informe desfavorable als projectes que afectaven els termes municipals de Capçanes, el Masroig i Bellmunt del Priorat. Pel que fa a les dues centrals previstes al terme de Falset, la Ponència les considera viables amb diversos condicionants.
En aquest sentit, les reaccions dels alcaldes no s’han fet esperar. Des de Capçanes, Lluís del Arca, afirma en declaracions a Ràdio Falset que “hagués estat un despropòsit” que haguessin donat viabilitat a les centrals projectades al seu terme municipal. “Era un mar de vidre en terra fèrtil i conreada als peus d’un espai natural protegit com la Serra de Llaberia i que, a més, forma part de la Xarxa Natura 2000”, explica.
També l’alcalde del Masroig, Ferran Masip, destaca que a nivell municipal “estem contents perquè era un projecte imposat i massa gran pel poble i la comarca”. Malgrat això, recorda que “no podem estar del tot saisfets ja que sí que s’ha donat viabilitat als parcs solars del terme municipal de Falset, els quals tenim a tocar al Masroig”. Tant Masip com del Arca afirmaven que la lluita contra els macroprojectes d’energies renovables “és col·lectiva” i “hem d’anar tots a una”.
I és que la Ponència d’energies renovables ha declarat com a viables, tot i que amb força condicionants, els projectes Tarraco III i Tarraco V, ubicats al terme municipal de Falset. En aquest sentit, l’alcalde de la capital del Priorat, Carlos Brull, destaca que el consistori estudiarà l’informe i hi presentarà recurs. “Sabem que l’informe de viabilitat està supeditat a molts condicionants, alguns de tant clars com que la construcció de les macrocentrals ha de ser compatible amb el planejament urbanístic de Falset i no ho és. Per tant, no podem donar llicència”, explica.
Així mateix, altres de les condicions imposades a la viabilitat de les centrals fotovoltaiques són la modificació de la línia d’evacuació o criteris de protecció dels valors agraris, forestals i de fauna, “els quals van en línia amb les al·legacions que vam presentar”. De fet, Brull afegeix que “tenint en compte que els cinc projectes del Priorat anaven lligats a la mateixa línia d’evacuació i que tres han estat tombats, aquests projectes no són viables”.
Preocupació per possibles nous projectes
Els alcaldes prioratins, però, creuen que “no podem baixar la guàrdia” ja que poden aparèixer nous projectes en un futur. L’alcalde de Capçanes explica que “el poble s’ha quedat amb la preocupació de que puguin aparèixer nous projectes” i demana, una vegada més, la derogació del Decret 16/2019. El batlle del Masroig també es mostra convençut que n’apareixeran de nous i afirma que “ens hem de blindar i buscar la manera per tal d’evitar-ho”.
Per la seva banda, l’alcalde de Falset reivindica que cal una moratòria que permeti una planificació amb el territori i que “no es faci a esquenes dels ajuntaments”. “Estem d’acord que l’emergència climàtica hi és i que tots hi hem de contribuïr però no de qualsevol manera. Volem que sigui de forma organitzada i distribuïda pel país, no concentrada sempre als mateixos llocs”, destaca. Així mateix, afegeix que cal tenir en compte que “el Priorat ja fa més de 30 anys que va decidir el seu model, un model basat en el sector agrari, en el món vitivinícola i en el sector turistic”.
Malgrat tot, tots tres alcaldes són optimistes amb el nou govern de la Generalitat. “Esperem que siguin més sensinbles”, afirma Ferran Masip, que afegeix que “els catalans ens queixem molt de Madrid però Barcelona fa el mateix. L’urbanocentrisme hi és igual”. Lluís del Arca es mostra il·lusionat “perquè, almenys, estan predisposats a parlar del tema”. “El nou govern sap que ha de fer la transició energètica i sap que ha de comptar amb tots els agents disponibles: institucions, entitats i ciutadania”, sentencia Carlos Brull.
