Les conselleres de Cultura, Natàlia Garriga, i Territori, Ester Capella, han inaugurat aquest divendres la restauració de l’església de la Cartoixa d’Escaladei. Aquestes obres posen punt final a un projecte de recerca i rehabilitació arquitectònica del conjunt monumental, coincidint amb la celebració dels 830 anys de la seva fundació.

La consellera Garriga ha destacat la importància històrica i patrimonial que representa la Cartoixa d’Escaladei així com la seva intrínseca relació amb el paisatge que l’envolta. “La cartoixa ens explica moltes coses sobre nosaltres, sobre la nostra història i sobre la nostra relació amb el paisatge. A través d’aquest monument, podem anar de la vida monàstica i el poder polític dels cartoixans al treball i la vida dels pagesos i pageses del Priorat o de la colonització cristiana a l’Edat Mitjana a les desamortitzacions durant les revolucions liberals del segle XIX”, ha explicat.

També la consellera de Territori, Ester Capella, ha incidit en la importància de recuperar la Cartoixa per poder conèixer la nostra història. “Tornar a recuperar patrimoni ens emociona perquè es una manera de retrobar-nos amb la nostra història, però, alhora és una manera de conjugar el valor del patrimoni amb el valor paisatgístic, per tant, allò que ens identifica com a país”, ha dit.

Les obres, impulsades pel Departament de Cultura i coordinades i gestionades per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), han tingut una inversió de 4.323.385 euros, finançats pel mateix Departament (3.229.703 euros) i pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (1.093.682 euros).

El projecte que ara culmina ha estat de caràcter arquitectònic, però també de recerca històrica i arqueològica. Pel que fa a l’església, la intervenció ha servit principalment per recuperar la coberta original i la morfologia del temple en el segle XVIII. D’altra banda, s’ha pogut definir l’estructura que tenia el presbiteri, s’ha descobert el paviment, s’ha identificat la zona on estava situat l’altar, alhora que s’han localitzat i pogut recuperar nombrosos elements arquitectònics i decoratius del temple original, com graons, bocins de barana o mosaics, que sovint estaven sota tres i quatre metres de terra i runa. La cap de l’Àrea de monuments i jaciments del Departament de Cultura, Carme Bergés ha destacat que “són unes obres que es van iniciar el 2020 amb la restauració de l’església i el claustre major. El 2022 es va inaugurar el claustre major i ara acabem amb l’obertura al públic de l’església, una església que havia quedat colgada sota la runa”.

Des del 2007, coincidint amb l’impuls de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO, el Departament de Cultura va redactar el pla director del monument. Un pla integral, ambiciós i a llarg termini que respon a l’envergadura i complexitat de les actuacions a realitzar, ja que es tracta d’un vastíssim monument de més de tres hectàrees. Bergés ha explicat que “aquest projecte va arrencar fa molt temps ja que des del 2007 s’han recuperat el claustre menor i el refetor, s’ha reconstruït una de les cel·les i ara amb el claustre major i l’església”.

A partir d’ara, i tal i com explica la consellera Garriga, es tracta d’explicar i difondre la importància que va tenir la Cartoixa d’Escaladei al llarg de la història. És per això que ha anunciat que s’inclourà el monument a ‘Ulls de la història’, un projecte capdavanter de valorització dels monuments a través de les noves narratives i la digitalització immersiva. “Ara cal que tothom pugui conèixer la seva història a través d’aquests ulls inclusius i vivencials”, ha dit.

En el seu parlament, la consellera de Cultura també ha fet explícit el compromís del govern amb la la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO. “Com a departament de Cultura us donem el maxim suport i acompanyament perquè aquesta candidatura arribi a bon fi i perquè aquest paisatge cultural tingui el màxim reconeixement, tal i com es mereix”.

Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. Enguany celebra els 830 anys de la seva fundació, la qual va tenir lloc el 1194 gràcies a una concessió d'Alfons el Cast. La cartoixa és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya.