Més de 150 persones es van aplegar aquest dijous al vespre a l’Absis del Castell de Falset per informar-se sobre l’estat dels projectes de la línia de molt alta tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita, coneguda popularment com la MAT, i també sobre Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.
La reunió informativa, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, va servir per explicar amb detall aquests projectes i per aclarir molts dubtes, sobretot entre els veïns i veïnes més afectats pel traçat de la MAT. A la nostra comarca, el projecte impacta directament els municipis del Masroig, Bellmunt del Priorat, Falset i Pradell de la Teixeta.
En aquest sentit, el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal, Sergi Saladié, qualificava el projecte de faraònic. “Podríem dir que es tracta d’una línia de superalta tensió, ja que no és una remodelació de l’actual sinó una repotenciació, és a dir, per una mateixa torre i faran passar dos cables, un de 220 quilovolts i un de 400 ,fet que suposarà que tindrem una línia de 620 quilovolts”, afirmava. Així, també va explicar que “aquesta repotenciació implica un increment de les torres, que actualment, de mitjana, són de 26 metres i que passarien a ser d’aproximadament 50 metres d’alçada”. A més, va afegir que aquestes torres tindran més braços: “en comptes de dos, en tindran tres per banda i, per tant, el volum, l’impacte i la visibilitat que tindran serà molt més gran”.
Així mateix, Saladié advertia també que la construcció de les torres no només afecta el punt on s’ubiquen, sinó que implica l’alteració de molts altres espais per poder-hi accedir.
És per això que des de l’OCTE del Priorat, conjuntament amb els ajuntaments afectats, s’està elaborant un recull exhaustiu de tots els elements que es poden veure perjudicats pel pas de la MAT. “Estem analitzant l’impacte que generarà sobre el sector agrari, sobre els elements naturals, sobre la fauna, etc. i també sobre les edificacions, els cellers… Tot i que als mapes surt com una línia, quan ho aterres sobre el terreny i veus totes les afectacions, t’adones que serà com una cicatriu per al territori”, afirmava.
Segons el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, a més, el projecte entra en clara contradicció amb el que estableix l’article 19 de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. “Aquesta infraestructura no respon a un model elèctric actual i contemporani sinó a un de fa 50 anys, a aquell model expansiu de grans centrals energètiques que necessitava d’aquestes línies d’evacuació”, destacava, mentre afegia que “la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament diu que justament hem d'anar en la direcció contrària, que hem d’anar cap a un model distribuït on el que cal primar no són grans centrals nuclears, òbviament, ni grans centrals renovables, sinó petites o mitjanes instal·lacions de renovables que van connectades a la mitja i la baixa tensió”.
Davant d’aquesta situació, el posicionament del Consell Comarcal és clar. El seu president, Sergi Méndez, ho expressava sense ambigüitats: el Priorat diu no a la MAT. “El que fa aquest projecte és tornar a sacrificar la nostra comarca per portar l'energia als centres de consum i tampoc tenim massa clar amb quins propòsits”, sentenciava el president, que continuava dient que “el que no podem acceptar és aquest sacrifici, aquesta servitud, quan nosaltres encara tenim unes infraestructures elèctriques dels anys 50-60 que no garanteixen el subministrament bàsic a les nostres llars i als nostres equipaments”. “No té cap sentit un model que transporta l'energia d'un lloc a un altre, quan les persones que estan cedint i sacrificant les seves terres per deixar-la passar no tenen garantit un servei bàsic com és la llum”, sentenciava.
Presentaran al·legacions
D’aquesta manera, des de l’ens comarcal ja s’està treballant en la redacció d’al·legacions, que s’hauran de presentar tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern espanyol, ja que la complexitat del projecte fa que totes dues administracions en tinguin competències. Méndez feia una crida a la participació ciutadana i animava tothom, estigui afectat directament o no, a presentar al·legacions. Segons explicava, com més se’n registrin, més força tindrà l’oposició al projecte. En aquest sentit, posava l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a disposició de la ciutadania per ajudar en els tràmits: “estem preparant les al·legacions que es posaran a disposició de tothom, d’entitats, de ciutadans particulars, afectats i no afectats, de tots aquells que vulguin defensar la comarca i que hi vulguin dir la seva”.
Les al·legacions corresponents a la part del projecte que depèn del govern espanyol es poden presentar fins al 25 de febrer, mentre que les que corresponen a la Generalitat es poden registrar fins l’endemà.
El PLATER no té en compte les propostes del Priorat
Per altra banda, i pel que fa al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER, durant la reunió també es va explicar que fa uns dies representants de l’Institut Català de l’Energia, l’ICAEN, van presentar la proposta de la Generalitat sobre quina aportació hauria de fer el Priorat a la producció d’energies renovables.
Una proposta que contrasta amb la feina que ja s’havia fet des de la comarca. I és que el Priorat va elaborar, en el seu moment i per encàrrec del mateix ICAEN, un Pla Comarcal per a la implantació de les energies renovables, que ara es veu que no s’ha tingut en compte.
En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat reclamava que es respecti la feina feta i recordava que el Priorat és l’única comarca de Catalunya que ha presentat el seu propi PLATER comarcal. “Quan vam constituir l'oficina comarcal vam rebre l’encàrrec d’establir una proposta comarcal d'implantació de renovables i això és el que hem fet”, explicava mentren insistian en què “una de les peticions que fem al Departament o a l'Institut Català de l'Energia és, precisament, que es tingui en compte això, perquè és una feina rigorosa, feta amb el consens de tots els municipis i acceptant i donant per bones les propostes d’unes persones i unes administracions que són les que realment coneixen la realitat del territori”.
En la mateixa línia s’expressava el president de l’associació Prioritat, Àngel Cortadelles, que insistia en la necessitat de defensar un model energètic que tingui en compte la voluntat dels municipis i la realitat del territori. “El nostre objectiu és que el PLATER assumeixi el que diu l’Acord comarcal d’energies renovables, que es basi en una planificació feta en base al que serien criteris tècnics però també a la voluntat dels pobles i que tingui en compte aquesta població i la realitat de la comarca”, destacava.
Una realitat que no es reflecteix en la proposta de la Generalitat. Un exemple n’és la quantitat d’energia eòlica que es vol que es produeixi al Priorat. El tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica ho exemplificava amb el cas de l’energia eòlica: “el pla comarcal planteja 60MW mentre que el PLATER en proposa 560, la qual cosa seria l’equivalent a instal·lar entre 100 i 125 molins de 200m d’alçada. Qualsevol persona que conegui el Priorat veurà que és impossible posar-los si no es fa una gran destrossa”.
A més, Saladié aportava més dades i recordava que, a dia d’avui, el Priorat ja produeix més energia de la que consumeix. “Només amb el que hi ha actualment instal·lat, que són uns quants molins a Trucafort i un parell al Molar, la comarca ja està generant un 134%. Si hi afegim tot el que contempla el Pla comarcal, podríem arribar al 500% però el PLÀTER diu que la comarca hauria d’arribar a produïr un 1.800%, és a dir 18 vegades l’energia que consumeix”.
Així doncs, una vegada més, el Priorat es prepara per fer front a l’arribada de projectes energètics que no s’adiuen i són contradictoris amb el model de comarca que es vol defensar i tirar endavant.
- Detalls
- Vist: 330
La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:
- Detalls
- Vist: 448
Fa unes setmanes el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va presentar a Falset un estudi sobre el subministrament d’aigua potable del Baix Priorat i una part del Baix Camp a partir d’un nou ramal de la canonada principal del CAT amb l’objectiu de proposar noves alternatives per fer front a les situacions de sequera, que cada vegada són més habituals.
Aquest estudi apareix de la demanda de l’Ajuntament de Falset per tal que es tingués en compte la possibilitat que l’aigua del CAT pogués abastir els municipis de la zona sud del Priorat. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “vam demanar que és realitzés aquest estudi el juliol del 2024 perquè crec que és una possibilitat a tenir molt en compte per tal de poder garantir el subministrament d’aigua a les nostres poblacions”. En aquest sentit l’alcalde recorda que “la gran majoria de municipis del Priorat s’abasteixen a partir de captacions pròpies de mines i pous i això, en el context actual de forta sequera i canvi climàtic i tenint en compte que cada vegada es consumeix més aigua, doncs no ens assegura el subministrament”. “Hem de trobar noves alternatives i una podria ser aquesta”, insisteix.
Així doncs, l’estudi tècnic-econòmic proposa la connexió del nou ramal a tres nous punts de subministrament, situats als termes municipals de Mont-roig del Camp i Colldejou, amb un dipòsit final situat a la Torre de Fontaubella, des d’on es faria la distribució de l’aigua a municipis com Falset, Marçà, els Guiamets, Capçanes, Bellmunt del Priorat, Pradell de la Teixeta, la Torre de la Fontaubella, el Masroig o el Molar. També se’n beneficiarien Mont-roig, Colldejou i Pratdip. “Estem parlant d’una obra que asseguraria l’aigua a 12 municipis del Priorat i el Baix Camp i a uns 10.000 habitants”, afirma Brull.
El pressupost total d’aquesta obra s’estima ara mateix en uns 20 milions d’euros malgrat que no es contempla la construcció de cap ramal de distribució a tots els municipis del Baix Priorat des de la Torre de Fontaubella, tot i que sí que s’ha tingut en compte a l’hora de dimensionar hidràulicament el projecte i la demanda d’aigua en un futur. En aquest sentit, l’alcalde de Falset creu que es tracta d’un “projecte de país” i que cal la implicació de les administracions supramunicipals: “ens han d’ajudar a tirar-lo endavant perquè nosaltres sols no ho podem assumir”. “Sempre dic que totes les polítiques i accions per afavorir el repoblament i fer que el món rural tiri endavant han d’anar acompanyades d’una sèrie d’infraestructures que són vitals com ara la connexió a internet però també l'abastament d'aigua l'electricitat, l'habitatge i les comunicacions”, explica Brull. “Si no millorem aquests eixos grans, aquests eixos que són essencials per poder garantir la vida de les comunitats, dels municipis i dels pobles, qualsevol altra política no funcionarà”, afegeix.
Segons l’alcalde de Falset, la resta de municipis ho van veure com un projecte positiu però es tracta d’un camí llarg. De fet, Brull creu que actualment és l’única alternativa per garantir i assegurar l’aigua als municipis del Baix Priorat: “ara mateix és l'única alternativa que hi ha damunt de la taula, perquè altres opcions que hi ha hagut com podien ser el projecte del Coll de l'Euga no han tirat endavant. Llavors, l'alternativa d'agafar aigua del CAT és, actualment, la que ens podria garantir aquest subministrament d’aigua”.
*Foto: els representants del CAT i de l'ACA juntament amb alcaldes i regidors dels municipis del Priorat afectats pel projecte el dia de la presentació a l'Ajuntament de Falset.
- Detalls
- Vist: 1166
La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.
Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.
I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.
També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.
*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.
- Detalls
- Vist: 494
El teatre l’Artesana de Falset és l’escenari, aquesta setmana, de la 38a edició de la Roda de Teatre del Priorat, una iniciativa en què participen bona part de les escoles de la comarca. Concretament, enguany, fins a 11 centres educatius porten a escena les obres de teatre que han escrit i preparat per a l’ocasió.
Remei Domènech, la directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Priorat, entitat organitzadora de la Roda de Teatre, explica com va anar la primera jornada, en la què hi van participar les escoles de la ZER Les Vinyes: “en aquesta primera jornada van actuar les escoles de la ZER les Vinyes, que sempre fan unes obres espectacular”. “Els Guiamets va presentar una obra sobre la Neus Català, meravellosa, els companys de la Serra van fer una obra divertíssima sobre reis, prínceps i princeses, mentre que Marçà va representar una versió fantàstica de la Blancaneus i, finalment, els alumnes de Capçanes ens van parlar sobre l’edat de pedra i els cromanyons”, explica.
Així mateix, també participen a la Roda de Teatre l’escola Antoni Vilanova de Falset, l’escola Montsant de la Bisbal, el Castell de Cabacés, les tres que formen la ZER Baix Priorat, és a dir, el Masroig, Bellmunt i Porrera, i l’institut Escola Corbatera de Cornudella.
La directora del CRP es mostrava molt satisfeta per la participació i agraïa que, malgrat alguns problemes d’organització, l’activitat s’hagi pogut realitzar un any més. “Estem molt contents tot i algunes complicacions que hem tingut pel fa a les subvencions, però el Consell Comarcal ens ha ajudat i hem pogut fer la Roda de Teatre un any més”, afirma.
I és que, Domènech destaca la importància del teatre a nivell pedagògic. “És una de les activitats més completes que existeixen. No n’hi ha cap de que la superi perquè es treballa tot. Des de lectura i la compressió lectora, l’expressió oral, el ritme, l’entonació o la socialització”, destaca, mentre afegeix que “també es fomenta l’escriptura, perquè són els propis alumnes que imaginen i pensen la història, l’escriuen, la comparteixen…. Hi ha tot un treball previ d’escriptura abans de la representació”.
A banda, és una activitat que és complementa amb altres disciplines, com per exemple, l’art plàstic, ja que abans de la Roda de Teatre, els alumnes participen en el concurs de cartells.
La Roda de Teatre del Priorat és un esdeveniment que es pot considerar, gairebé, històric,, ja que, tal i com destaca Domènech, hi han passat moltes generacions de prioratins i prioratines: “38 anys donen per molt. Molts dels alumnes actuals són fills i néts de persones que van participar a la Roda de Teatre en els seus inicis”. Així, afirma que “ d’aquí dos anys en fem 40 i esperem poder-ho celebrar com es mereix”.
- Detalls
- Vist: 1409
Fa uns mesos es va anunciar que l'empresa pública Red Eléctrica Española té la intenció de tirar endavant el projecte de la línia de molt alta tensió, coneguda popularment com a MAT, entre Escatrón, a l'Aragó, i la Secuita, al Tarragonès i que a la nostra comarca afecta els municipis del Masroig, Bellmunt, Marçà, Falset i Pradell.
El projecte ha aixecat l'oposició del territori i des de Ràdio Falset n'hem parlat amb Jaume Formosa, membre de la Plataforma No a la MAT Aragó- Catalunya.
Escolteu l'entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 834
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va visitar aquest dijous Bellmunt del Priorat per conèixer diverses infraestructures i equipaments que s’han millorat recentment al municipi amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, així com els projectes futurs que vol tirar endavant. Llauradó va estar acompanyada per l’alcalde, Francesc Calpe, i de diversos representats de la Corporació Municipal així com el diputat i president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull.
Entre les actuacions ja realitzades destaquen, per exemple, la millora de l’accés a la piscina des del nucli del poble, (que ha inclòs la pavimentació, la plantació d’arbrat i la col·locació de bancs i papereres); l’ampliació i renovació del bar de la piscina, o l’adequació de l’antiga casa del metge per a destinar-la a habitatge social, actualment la casa ja acull una família.
La visita també va servir per conèixer projectes previstos al municipi que s’iniciaran properament, com ara la millora de l’accessibilitat a l’ajuntament, amb la instal·lació d’un ascensor i una rampa d’accés; l’adequació del local de Jubilats amb la substitució de portes i finestres per millorar-hi la climatització, o la instal·lació d’una pèrgola a l’aparcament del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat.
Durant la visita, la presidenta de la Diputació de Tarragona va posar en valor “la col·laboració entre administracions per fer possible projectes de millora de gran importància per als veïns i veïnes”. Llauradó va destacar el compromís de la Diputació per ajudar als municipis, i en especial els més petits. En aquest sentit, es va referir al nou model de cooperació amb els ajuntaments: el Pla ImpulsDipta, a través del qual la Diputació aportarà al municipi de Bellmunt del Priorat un total de 588.179, 35 euros entre el 2024 i el 2027.
- Detalls
- Vist: 1236
Pàgina 1 de 2
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- Bellmunt del Priorat
