Els pobles de la zona nord del Priorat han patit, una vegada més, una fallada en les telecomunicacions que els ha deixat sense internet durant diversos dies. Margalef, la Bisbal, Ulldemolins, Cabacés, Torroja, la Vilella Alta, Cornudella, la Morera i Poboleda es van quedar sense connexió divendres al vespre i, en alguns casos, no van recuperar el servei fins dimarts.
L’alcalde de Margalef, Àlex Vilà, denuncia que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una incidència recurrent. Explica que, en molts trams, la distribució es fa mitjançant xarxa aèria o radioenllaços, una infraestructura especialment vulnerable al vent i a la humitat, i que pateix avaries constants. “Aquest cap de setmana ha passat el que ve passant cada mes i que ja s’ha convertit en rutina, és a dir, que ens hem tornat a quedar entre dos i tres dies sense internet”, es queixa mentre afegeix que “quan no és pel vent, és per l’aigua i quan no, per una altra història, però com que la xarxa de fibra òptica és aèria, cada vegada que cau un pi, plou o fa massa vent, el cable es trenca i ens quedem sense connexió”.
I és que no és la primera vegada que els veïns es queden incomunicats. El passat 7 de desembre, la caiguda del servei es va allargar fins a tres dies; per Reis van estar-ne dos més sense connexió, i aquest mes de febrer l’avaria s’ha prolongat encara més i, en algunes zones, també ha afectat la telefonia mòbil. Per això, l’alcalde critica que les empreses subministradores disposen de solucions tècniques, però no les implementen perquè no les consideren rendibles: “les mateixes empreses ens diuen que sí, que hi hauria la possibilitat de millorar la connexió passant la fibra pels ramals terrestres de la Generalitat però que no ho fan perquè no els hi surt a compte ja que som molt pocs abonats”. Així, lamenta que “els drets digitals s’han de garantir, en teoria, a tot Catalunya però no és així a determinades zones rurals allunyades de les grans àrees urbanes”.
El desplegament de la xarxa de fibra òptica terrestre va ser un dels projectes més ambiciosos dels darrers governs de la Generalitat. Tot i això, en moltes zones rurals les operadores es resisteixen a utilitzar-la perquè no els surt a compte. Vilà explica que pròximament es reuniran amb el Govern per estudiar com poden forçar les empreses a garantir un millor servei i l’accés a la fibra. “Tenim diverses reunions planificades amb la Generalitat per tal de veure si podem aconseguir, d’alguna manera, que aquestes empreses garanteixin un bon servei als nostres pobles”, diu.
I és que la connectivitat s’ha convertit en un servei bàsic. De fet, per als municipis rurals és essencial per lluitar contra el despoblament. “Som una comarca que demogràficament està bastant malament i estem fent tot el possible per atraure població però, clar, ens trobem en què aquesta gent que decideix venir a viure aquí i que teletreballa, que munta un negoci al poble, o el que sigui, no ho pot fer perquè cada mes es queda sense internet dos o tres dies i això és un problema”, destaca l’alcalde de Margalef.
Per denunciar aquesta situació recurrent, Vilà ha enviat un escrit a diversos mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer visible el problema i pressionar empreses i administracions perquè hi donin una solució definitiva.
- Detalls
- Vist: 585
La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:
- Detalls
- Vist: 778
El nivell dels pantans de la nostra comarca ha augmentat substancialment gràcies a les pluges de les darreres setmanes. El cas més espectacular és el de l’embassament dels Guiamets. A meitats de desembre, el pantà se situava poc per sobre del 4% de la seva capacitat. A dia d’avui, en canvi, el volum d’aigua emmagatzemada s’ha disparat i arriba ja al 48%. També les pluges han fet que el pantà de Margalef, més petit, estigui gairebé ple.
Pel que fa a Siurana, el seu creiexement ha estat més modest. Si abans de les pluges del darrer mes el pantà es trobava al 12,5%, ara se situa gairebé al 18% de la seva capacitat.
- Detalls
- Vist: 784
La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.
Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.
I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.
També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.
*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.
- Detalls
- Vist: 799
Al llarg d’aquest estiu, el Servei Comarcal de Català (SCC) del Priorat ha visitat fins 26 establiments comercials de Cornudella de Montsant, Cabacés, la Bisbal de Montsant i Margalef amb l'objectiu de conèixer la situació sociolingüística del territori i difondre els serveis del Centre de Normalització Lingüística.
Els resultats d’aquestes visites són molt positius en una comarca majoritàriament catalanoparlant com és el cas del Priorat. En el cas de Cornudella, les visites s'han fet a proposta de l'Ajuntament, i s'han visitat 18 establiments. Així, el 95% dels negocis eren regentats per persones que s'expressen en català i no han requerit els serveis del SCC del Priorat. En un cas, però, de l'establiment se n'encarregava una persona estrangera que s'ha mostrat interessada en el projecte Comerços aprenents.
Aquesta és una iniciativa que consisteix en una formació bàsica de llengua catalana de poques sessions de durada, que s'imparteix al mateix comerç a càrrec de personal del SCC del Priorat. Aquesta acció formativa permetrà que el personal de l'establiment pugui adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles.
Per altra banda, de l'observació sociolingüística es desprèn que el 100 % de botigues de Cornudella compleixen la legislació lingüística pel que fa a la retolació identificativa i informativa.
Pel que fa a les localitats del nord-oest de la comarca, Cabacés, la Bisbal de Montsant i Margalef, s'han visitat 8 establiments. Igual que a Cornudella, el 100% d'aquests comerços compleixen la legislació lingüística pel que fa a la retolació identificativa, tot i que la informativa un la té majoritàriament en castellà. Quant a la llengua de salutació, en dos casos va ser en castellà o majoritàriament en castellà Les dues botigues regentades per persones estrangeres van mostrar interès pels serveis del SCC del Priorat, i una és un possible destinatari del projecte Comerços aprenents.
Segons el Servei Comarcal de Català, aquestes dades tan positives mostren l'alt grau de coneixement i ús del català de la comarca del Priorat, que també s'ha observat en la resta de poblacions analitzades anteriorment.
- Detalls
- Vist: 1165
El Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va visitar aquest dilluns l’inici de les obres de la canonada que permetrà la interconnexió de la conca del riu Montsant amb el canal Garrigues Sud. L’objectiu del projecte és dotar d’aigua l’abastament urbà i els regadius de la conca del Montsant que actualment s’abasteixen de l’embassament de Margalef. D’aquesta actuació se’n beneficiaran els regants deles vora 2.550 hectàrees de regadiu dels municipis de Margalef, la Bisbal de Montsant, la Figuera, Cabacés, la Vilella Baixa i la Palma d’Ebre.
Així, la nova interconnexió permetrà incrementar la seguretat en el subministrament d’aigua per al reg, especialment en situacions d’emergència, minimitzar les pèrdues d’aigua per evaporació als embassaments oberts i reutilitzar infraestructures existents en la interconnexió entre regadius. Paral·lelament, contribuirà a millorar l’eficiència energètica en el bombament i la distribució de l’aigua, i permetrà establir mecanismes de control i gestió automàtica mitjançant sistemes de telecontrol.
Malgrat això, per posar en funcionament la canonada caldrà l’autorització de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). En aquest sentit, actualment, s’està redactant un projecte que recull les modificacions de la concessió per disposar de dos punts de captació. Es preveu finalitzar el projecte, que suposarà una inversió de 2,26 milions d’euros, durant l’any 2026 i llavors es presentarà a la CHE per tal de tramitar l’autorització necessària per impulsar aigua de l’Ebre cap a la conca del riu Montsant.
- Detalls
- Vist: 716
El Parc Natural de la Serra de Montsant i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) han detectat la presència de llúdrigues dins del parc, en concret, al voltant del riu de Montsant. Quim Vaqué, tècnic de projectes ambientals de l’entitat ecologista, explica en declaracions a Ràdio Falset, que “gràcies a les càmeres de fototrampeig que tenim instal·lades en diversos punts del riu, vam detectar cap a principis d’agost, a Margalef, que hi havia un exemplar de llúdriga”.
Així doncs, aquests resultats confirmen el retorn d’aquest mamífer als rius Montsant i Siurana durant la darrera dècada després d’haver-hi desaparegut a finals dels anys 80 del segle passat. Segons Vaqué, “les polítiques ambientals que s'han dut a terme en les últimes dècades, la prohibició de certs productes químics i la regulació de determinades activitats humanes són factors que afavoreixen la vida natural, però a la vegada, el fet que aquesta espècie estigui en expansió arreu de Catalunya també facilita que poc a poc s’hagi anat desplaçant cap a territoris d’on havia desaparegut”. A més, afegeix que “feia molts anys que el riu Siurana no es connectava amb l’Ebre i enguany, com que hi ha hagut bastanta pluja, el riu ha pogut arribar fins a la seva desembocadura, fet que ha permès que la llúdriga pugui tornar a entrar dintre d'aquest sistema fluvial”.
La llúdriga és un mamífer que viu en rius, llacs i aiguamolls, on l'abundant vegetació de ribera els proporciona aliments i protecció contra els depredadors. Les llúdrigues es consideren bioindicadors, ja que la seva presència indica una bona qualitat de l’ecosistema. Segons Vaqué, “la seva presència ajudarà a controlar i regular la població d’altres espècies que habiten en l’ecosistema dels rius Siurana i Montsant”.
Un pla de gestió i conservació ecològica del riu Siurana
El GEPEC-EdC ha realitzat aquests seguiments a la zona del riu Montsant per encàrrec del Parc Natural de la Serra de Montsant. A la vegada, però, des de l’entitat s’està treballant en el projecte del Pla de gestió i conservació ecològica de la Conca del Riu Siurana i les Planes del Priorat. En el marc d’aquest projecte, Vaqué destaca que han obtingut resultats “molt interessants” pel que fa a la biodiversitat que hi ha a la zona del Riu Siurana. “Ens trobem en un lloc que és un petit oasis de vida. És un lloc molt poc impactat i, per tant, els resultats que ens surten són molt bons”, explica mentre afegeix que “per exemple, aquí al Priorat, tenim una de les poblacions de rata d’aigua, de bufó, més potents de Catalunya a la vegada que moltes espècies invasores, que ja han aparegut a molts llocs i que estan en expansió, aquí encara no han arribat, com és el cas del bisó americà”.
Amb tot, no tot és positiu, diu Vaqué: “també hi ha espècies invasores que sí que ja es troben entre nosaltres i que estan proliferant. La petxina asiàtica, per exemple, que és un mol·lusc que canvia les propietats de l'aigua i, en conseqüència, això té un efecte en les plantes que s'hi poden trobar”.
Una biodiversitat que, a més, també es veu afectada pels efectes del canvi climàtic. “L'escalfament global és una cosa molt complexa i no sabem, exactament, què ens trobarem. De tota manera, però, hem de tenir en compte que les accions que fem avui tindran efectes d’aquí uns anys”, explica. Així mateix, afirma que “el que sí que podem determinar és que hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics, que l'aridesa serà cada cop més intensa i les èpoques de sequera cada vegada més freqüents. Per tant, en el futur, els animals i les plantes que es puguin adaptar a aquest nou clima mediterrani proliferaran i es quedaran mentre que altres espècies més sensibles, en canvi, potser acaben desapareixent”.
Una falta d’aigua que, en el cas del Siurana, es veu accentuada pel tranvasament del riu cap a l’embassament de Riudecanyes. Tal i com diu el tècnic de projectes ambientals del GEPEC, “és molt difícil planificar i gestionar la fauna i la flora d’un riu si tenim en compte que la gran majoria dels recursos hídrics són expoliats. És molt complex i paradoxal intentar gestionar l'ecologia fluvial sense aigua”.
Amb tot, la detecció de la presència de la llúdriga és un bri d’esperança que evidencia la necessitat de continuar treballant per preservar els valors ecològics dels nostres rius.
Imatge d'un exemplar de llúdriga captat per les càmeres de fototrampeig instal·lades a la zona del riu Montsant.
- Detalls
- Vist: 962
Pàgina 1 de 3
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- Margalef de Montsant
