Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.
Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.
Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.
Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.
Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).
- Detalls
- Vist: 271
L’Associació No Jubilem la Memòria celebra aquest cap de setmana la vintena edició de les jornades de l’entitat amb un complet programa d’activitats que pretenen reivindicar la memòria històrica i el paper que va jugar el Priorat durant la guerra civil espanyola, especialment durant la Batalla de l’Ebre. El president de l’entitat, Albert Sabaté, destaca que malgrat tot, “celebrem els 20 anys de les jornades, i també de l’associació, en un lloc tan emblemàtic com és el Molar”.
I és que les jornades arrencaran el proper dissabte al Molar, on s’inaugurarà una placa a la fossa comuna que hi ha al municipi. A continuació, tindrà lloc una visita exterior a l’edifici de la Mina Loussa, on s’hi va instal·lar l’hospital de campanya M-2 del XVè Cos d’exèrcit. “L’hospital de la Mina Loussa va ser el darrer que hi va haver al Priorat. Pràcticament va operar fins a finals del 1938, és a dir, fins al final de la Batalla de l’Ebre”, explica Sabaté, que afegeix que “els llocs que van acollir hospitals miltars, com el Molar, la Bisbal, Pradell o els Guiamets, sovint registraven moltes morts dels ferits que venien del front i s’enterraven en fosses comunes al cementiri o en llocs propers. Al Molar, per exemple, hi ha enterrades més de 90 persones, entre soldats i alguns civils”.
Les jornades continuaran a la tarda, després d’un dinar popular al local de la Gaia, amb la presentació del llibre Rutes de la batalla de l’Ebre al Priorat. Circuits històrics de No Jubilem la Memòria a càrrec dels autors, Josep Munté, Manel Camafort i Alba López. Tal i com explica el president de No Jubilem la Memòria “És la segona part d’un projecte que neix a partir de la beca Rachel Ritchie. En una primera fase, es va publicar el llibre de Josep Munté que descriu els Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat i ara presentem el segon, que proposa fins a 13 itineraris per la comarca que permeten conèixer aquests vestigis”. Sabaté explica que des de l’associació “esperem que la gent faci aquestes rutes, que podriem considerar com un nou punt d’interès turístic al Priorat més enllà del món del vi, i que expliquen una part de la història de la nostra comarca”.
Finalment, la jornada de dissabte acabarà amb la representació de l’obra de teatre “La Primera i les Mestres de ls República” de Nan Valentí i David Pintó. L’espectacle és un homenatge a Nativitat Yarza, mestra, activista femnista, miliciana i primera alcaldessa de Catalunya, concretament de Bellprat (Anoia). Segons el president de No Jubilem la Memòria “a banda d’homenatjar la primera alcaldessa republicana de Catalunya, volem vincular aquesta obra al fet que al Molar també hi va una escola republicana a la Mina Loussa i, per tant, reivindicarem també el paper de les mestres de la República”.
L’endemà diumenge tindrà lloc una visita històrica per diversos llocs de memòria de la comarca. Així, se sortirà de Falset en direcció a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal i d’aquí es visitarà l’observatori de la Batalla de l’Ebre a la Figuera. La ruta també passarà per la tomba del brigadista internacional John Cookson, situada a la carretera entre Marçà i la Torre de Fontaubella.
20 anys reivindicant la memòria històrica al Priorat
L’associació No Jubilem la Memòria celebra el seu vintè aniversari amb una seixantena de socis actius. Segons el seu president, “sense la implicació dels nostres associats, que treballen de forma voluntària, haver arribat fins aquí no hagués estat possible”. Albert Sabaté recorda que “al Priorat tenim molts vestigis de la Guerra Civil, ja que la comarca va desenvolupar un paper clau com a rereguarda de la Batalla de l’Ebre i això va comportar moltes conseqüències”. “De fet és el lloc de Catalunya que concentra un nombre més elevat de fosses comunes”, diu.
Tot i això, Sabaté lamenta la falta d’implicació per part de les administracions: “Hi ha molt de desconeixement. Només tres o quatre ajuntaments del Priorat són socis de l’entitat. Sovint ens trobem que alguns municipis no saben que existeix l’associació i d’altres mostren una mancança d’interés important”. Amb tot, el president de No Jubilem la Memòria celebra la recent voluntat de participar que ha mostrat el Consell Comarcal del Priorat.
Malgrat tot, i després de vint anys, Albert Sabaté afirma que des de l’associació “seguirem picant pedra per tal de conscienciar i donar a coneixer la nostra història recent a la població, tant del Priorat com de fora”.
- Detalls
- Vist: 283
La Fira del Vi és gairebé a tocar i aquest cap de setmana ja comencen a tenir lloc alguns dels actes previs en diversos pobles de la comarca. És el cas del Molar, música i vi, que enguany celebra la seva primera edició. És per aquest motiu que avui tenim amb nosaltres al seu alcalde, el Pere Pellejà.
Escolteu l'entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 715
El Molar ha recuperat els seus antics rentadors públics. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, acompanyada de l’alcalde, Pere Pellejà, van inaugurar el passat dissabte la reforma d’aquest equipament de principis del segle XIX. Tal i com explica l’alcalde, en declaracions a Ràdio Falset, la recuperació d’aquest equipament era una prioritat per preservar la memòria i la història del municipi: “Hi ha una persona del Molar que va dir que això és la nostra catedral ja que és un espai molt emblemàtic i té un gran valor patrimonial, sentimental i social. El poble li té una estima enorme”.
Pellejà, a més, valora molt positivament la col·laboració dels veïns i veïnes en el procés de recuperació amb l’aportació de materials i la recerca de documentació històrica, entre d’altres. “Al Molar hi ha un grup que es diu Patrimoni i paisatge en el que qualsevol veí hi pot traslladar les seves inquietuds. A partir d’aquí, nosaltres hi vam explicar les memòries inicials sobre els rentadors i en vam recollir totes les aportacions abans de la redacció del projecte executiu de rehabilitació”, explica l’alcalde, que afegeix que “volíem que fos un projecte basat en la participació ciutadana i que tingués en compte les opinions de la gent”.
Els antics safarejos del Molar es trobaven en molt mal estat, sobretot pel que fa a les bigues de la coberta que havien patit filtracions d’aigua de la pluja, amb risc de despreniments. Amb la intervenció que s’hi ha realitzat, s’ha recuperat aquest espai convertint-lo en un nou equipament públic per acollir actes socials o culturals, un nou punt de trobada i d’interès pedagògic i turístic per al municipi. Així, l’alcalde destaca que “volem que tant els rentadors com la zona de lleure de la Font esdevinguin un punt dinamitzador, en el què hi passin coses, des d’actes culturals i esdeveniments socials fins a propostes enoturístiques”.
A banda, l’Ajuntament del Molar també està treballant per adequar i senyalitzar el jaciment ibèric del Calvari i crear una ruta turística que uneixi els diversos punts patrimonials del municipi. “Volem recuperar el camí de les Roques, que uneix la zona de la Font i els rentadors amb el jaciment del Calvari i el municipi i unir, d’aquesta manera, aquests tres punts històrics del municipi en una ruta turística”, explica.
Així mateix, el consistori pretén reobrir tan aviat com es pugui el Centre d’intepretació de la Mina Loussa. De forma conjunta amb la Diputació i la Generalitat, estan analitzant si hi ha deficiències estructurals i treballant per poder-les solventar el més aviat possible: “anem molt poc a poc però totes les administracions estem treballant en la mateixa direcció per poder reobrir el centre sense que hi hagi dubtes sobre les deficiències estructurals o legals de l’equipament”, afirma Pellejà.
- Detalls
- Vist: 221