El Govern de la Generalitat considera que la MAT és un projecte “indispensable” per a fer la transició energètica a Catalunya. Així ho va afirmar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant la sessió de control del Parlament d’aquest dimecres.

En resposta a la pregunta de la diputada d’Esquerra Republicana, Montse Bergés, que va incidir en les més 14.400 al·legacions que el territori ha presentat al projecte, Paneque va dir que la MAT Escatrón- els Aubals- la Secuita, és diferent al d’altres línies als quals el govern de la Generalitat s’ha oposat de forma contundent. “Cal tenir en compte que ens trobem davant d'una infraestructura amb algunes particularitats. La primera és que és una línia de transport per la seguretat energètica i elèctrica del territori i no cal que insistim en aquest fet quan veiem que diferents alteracions que està havent-hi a nivell internacional tenen un impacte molt directe en l'àmbit energètic aquí a Catalunya”, afirmava mentre afegia que “és una línia integrada al sistema elèctric que reforça el subministrament, que és una qüestió també important per al teixit econòmic i social, que ens permet integrar renovables i que, per tant, ens ajuda a la transició energètica. A més, substitueix una línia existent en aquests moments que serà desmantellada”.

En aquest sentit, la consellera va destacar que les al·legacions poden ajudar a millorar un projecte que, segons ella, és important per al país: “en matèria d'energia, sempre que s'han plantejat projectes d'aquesta tipologia, el primer principi és defensar l'interès general i el bé comú i el màxim respecte territori paisatge i en aquesta ocasió farem el mateix. Vostè ha fet esment a les al·legacions. Efectivament aquestes al·legacions poden millorar el projecte però sí que li volia remarcar també la importància d'aquesta infraestructura”.

Des d’Esquerra Republicana, però, la diputada Bergés va denunciar l’important consens que hi ha en contra del projecte i en la contradicció en que s’entra amb les candidatures del Priorat al Premi de Paisatge del Consell d'Europa i la UNESCO. “Les 14.421 al·legacions presentades no són una xifra qualsevol, són un crit del territori. Els consells comarcals del Priorat, del Baix Camp i la Terra Alta, més d’una vintena d’ajuntaments i el món agrari i vitivinícola ja alerten de l'impacte d'aquest projecte”, explicava Bergés.

Així mateix va insistir en el fet que “mentre el Ministeri de Cultura porta el Priorat a Europa com a candidat al Premi del Paisatge del Consell d'Europa i mentre el Departament de Cultura acompanya el territori en el camí cap a l'UNESCO, es planteja una infraestructura que pot trinxar precisament aquest territori”.

La diputada republicana va denunciar, a més, la "servitud energètica" que pateix el Camp de Tarragona: “mentre es projecten grans infraestructures de transport elèctric, molts dels municipis afectats encara es queden sense llum quan plou o bufa el vent. I, sense anar més lluny els municipis del nord del Priorat acumulen més de 72 hores de microtalls en el que portem d'any. Això al territori té un nom molt clar, servitud energètica”. Així, sentenciava que “les infraestructures passen pel territori, els impactes es queden, però les decisions i els beneficis marxen lluny”.

*Foto: La consellera Paneque en un moment de la seva intervenció en la sessió de control del Parlament d'aquest dimecres.

Captura_de_pantalla_2026-03-12_a_les_10.37.57.png

Aquest dimecres, un microbús, que realitzava el servei alternatiu al ferrocarril, va patir un accident prop de l’estació de Marçà. El vehicle va sortir de la via i va caure per un marge, atropellant mortalment un home que realitzava tasques agrícoles. La conductora del vehicle, única ocupant, va resultar ferida lleu i va ser traslladada a l’Hospital de Móra d’Ebre.

Arran del sinistre, es van mobilitzar quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, que van evacuar la conductora, van estabilitzar el vehicle i van recuperar el cos de la víctima, així com dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb suport psicològic.

El Servei Català de Trànsit informa que la investigació per determinar les causes exactes del sinistre continua oberta. Amb aquesta víctima, ja són quinze les persones que han perdut la vida enguany a les carreteres catalanes.

foto_sem_16.jpg

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Captura_de_pantalla_2026-02-02_a_les_10.04.46.png

Fins a cinc municipis prioratins (la Vilella Baixa, Cornudella de Montsant, el Masroig, Marçà i Porrera) organitzen cursos de català per a adults gràcies a la nova línia de subvencions impulsada pel Departament de Política Lingüística  de la Generalitat. La directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, del qual depèn el Servei Comarcal de Català del Priorat, Anna Saperas, destaca la bona rebuda que han tingut aquests ajuts: “ha tingut molt bona acollida entre els municipis de la comarca i, per tant, es podran tirar endavant fins a set cursos de català, ja que hi ha algun poble que en farà més d’un”.

Aquesta línia d'ajuts s'emmarca en el pla de xoc per a l'ensenyament de català a persones adultes aprovat pel Govern de la Generalitat, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, i té com a objectiu facilitar l'aprenentatge i l'ús social de la llengua catalana arreu del territori i reforçar la coordinació ja existent amb les entitats d'acollida, que ofereixen cursos dels nivells A1 i A2. Aquesta col·laboració permet incrementar l'oferta de places per aprendre català arreu del territori i atendre de manera immediata una demanda que fins ara era difícil de cobrir només amb els recursos propis del Consorci per a la Normalització Lingüística.  

La subvenció finança la totalitat del cost del professorat i del material dels cursos. A la vegada, des del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura i el Servei Comarcal de Català del Priorat es dona suport pedagògic als docents dels cursos i se’n fa el seguiment.  A més, Saperas considera molt important que es tingui en compte la realitat de territoris petits com el Priorat. “Aquesta subvenció és molt important per una comarca com el Priorat, que és petita i amb la població disseminada, ja que es permet que els cursos es puguin iniciar amb set alumnes i ja no cal que en siguin quinze o vint, la qual cosa els hagués fet inviables”, explica.

A hores d’ara, encara hi ha places disponibles per als cursos que s’ofereixen a Porrera i el Masroig. La directora del CNL de l’Àrea de Reus anima a tothom a que “si coneixeu persones que no sàpiguen català o que en saben molt poquet, esperoneu-los per tal que vagin a l’ajuntament i s’inscriguin als cursos”.

*Imatge de l'inici del curs de català per adults a Cornudella.

FotoinicicursCornudella_1770987671_w550.jpg

Després del caos d’aquesta setmana, aquest divendres els trens de la xarxa de rodalies, regionals i mitja distància de tot Catalunya van tornar a funcionar. Tots? No. A la línia R-15 hi ha  incidències i això ha obligat a establir un servei alternatiu per carretera en el tram que uneix Reus amb Riba-roja, és a dir, tot el tram que passa per les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre.

*Per l'estació de Marçà- Falset no circulen trens durant aquest divendres (foto: Wikipedia).

Estacio_de_Marca-Falset.jpg

La Volta Ciclista a Catalunya 2026 farà parada al Priorat en la seva tercera etapa, prevista per al proper 26 de març. El recorregut, de 159,5km, entrarà a la comarca per Cornudella de Montsant, procedent de Prades, i continuarà per la carretera T-702 en direcció a Poboleda, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Des d’aquí, el traçat seguirà cap a Gratallops i Falset, abans d’encarar el tram final cap a Marçà i la Torre de Fontaubella, des d’on tornarà cap al Baix Camp a través del Coll Roig, de tercera categoria.

Mapa_Volta-a-Catalunya-2026-MEN.png

La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.

Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.

I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.

També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.

*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.

WhatsApp_Image_2026-01-22_at_09.35.31.jpeg