El Diari Oficial de la Generalitat va publicar el passat 20 de novembre la resolució PRE/4130/2024 per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de la Bisbal de Falset, que passa a denominar-se la Bisbal de Montsant.

El canvi de nom arriba després que el passat 14 de maig l'Ajuntament de la Bisbal de Falset va aprovar inicialment l'expedient de canvi de nom del municipi,d’acord amb l'informe favorable emès per l'Institut d'Estudis Catalans en data 7 de març de 2024.

La decisió del canvi de nom va ser, finalment, presa pel consistori ja que en la consulta ciutadana que es va fer als veïns i veïnes el 28 d’abril el resultat va acabar amb empat. Amb una participació del 80,3% del cens, 78 persones volien que es mantingués el nom actual, altres 78 van apostar pel canvi i tres veïns del poble van votar en blanc.

Foto. Ajuntament de la Bisbal de Falset

la_bisbal_de_falset.jpg

Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.

Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.

Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.

Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.

Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).

 

guiametspano.jpeg

Captura_de_Pantalla_2024-11-12_a_les_12.53.58.png

El passat dissabte va tenir lloc el darrer concert del cicle “Escolta Montsant” que ha portat la música a llocs tan especials i singulars com les ermites de Montsant. Durant dos estius, la pianista Lídia Papió ha realitzat nou concerts en les ermites ubicades a l’interior del massís de Montsant, que han superat els 1.400 assistents. 

Indrets com l’ermita de Sant Pau a la Figuera, Sant Roc a Cabacés, la cova de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset, Sant Joan del Codolar a Cornudella de Montsant o el mirador de la Vilella Alta han acollit aquests concerts, que tot sovint han estat complementats amb excursions, tastos de vi, i altres activitats impulsades per entitats locals. La Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei també va acollir l’actuació de la pianista dins el marc del certamen “Notes al peu de Montsant. Música i lletres a la Cartoixa d’Escaladei”, en la que va participar el rapsode Jordi Francesch. 

L’últim concert es va celebrar a l’ermita de Santa Maria de Montsant ubicada dalt de la serra. En aquesta ocasió, qui va impulsar l’activitat va ser el mateix Parc Natural de Montsant, l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant i l’Agrupació Excursionista Montsant d’Ulldemolins, que van proposar pujar-hi caminant des de cadascun dels dos pobles.

Foto: Parc Natural de MontsantN11-lidiapapio3_500px.jpg_2102391413.jpg

L’Associació No Jubilem la Memòria celebra aquest cap de setmana la vintena edició de les jornades de l’entitat amb un complet programa d’activitats que pretenen reivindicar la memòria històrica i el paper que va jugar el Priorat durant la guerra civil espanyola, especialment durant la Batalla de l’Ebre. El president de l’entitat, Albert Sabaté, destaca que malgrat tot, “celebrem els 20 anys de les jornades, i també de l’associació, en un lloc tan emblemàtic com és el Molar”.

I és que les jornades arrencaran el proper dissabte al Molar, on s’inaugurarà una placa a la fossa comuna que hi ha al municipi. A continuació, tindrà lloc una visita exterior a l’edifici de la Mina Loussa, on s’hi va instal·lar l’hospital de campanya M-2 del XVè Cos d’exèrcit. “L’hospital de la Mina Loussa va ser el darrer que hi va haver al Priorat. Pràcticament va operar fins a finals del 1938, és a dir, fins al final de la Batalla de l’Ebre”, explica Sabaté, que afegeix que “els llocs que van acollir hospitals miltars, com el Molar, la Bisbal, Pradell o els Guiamets, sovint registraven moltes morts dels ferits que venien del front i s’enterraven en fosses comunes al cementiri o en llocs propers. Al Molar, per exemple, hi ha enterrades més de 90 persones, entre soldats i alguns civils”.

Les jornades continuaran a la tarda, després d’un dinar popular al local de la Gaia, amb la presentació del llibre Rutes de la batalla de l’Ebre al Priorat. Circuits històrics de No Jubilem la Memòria a càrrec dels autors, Josep Munté, Manel Camafort i Alba López. Tal i com explica el president de No Jubilem la Memòria “És la segona part d’un projecte que neix a partir de la beca Rachel Ritchie. En una primera fase, es va publicar el llibre de Josep Munté que descriu els Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat i ara presentem el segon, que proposa fins a 13 itineraris per la comarca que permeten conèixer aquests vestigis”. Sabaté explica que des de l’associació “esperem que la gent faci aquestes rutes, que podriem considerar com un nou punt d’interès turístic al Priorat més enllà del món del vi, i que expliquen una part de la història de la nostra comarca”.

Finalment, la jornada de dissabte acabarà amb la representació de l’obra de teatre “La Primera i les Mestres de ls República” de Nan Valentí i David Pintó. L’espectacle és un homenatge a Nativitat Yarza, mestra, activista femnista, miliciana i primera alcaldessa de Catalunya, concretament de Bellprat (Anoia). Segons el president de No Jubilem la Memòria “a banda d’homenatjar la primera alcaldessa republicana de Catalunya, volem vincular aquesta obra al fet que al Molar també hi va una escola republicana a la Mina Loussa i, per tant, reivindicarem també el paper de les mestres de la República”.

L’endemà diumenge tindrà lloc una visita històrica per diversos llocs de memòria de la comarca. Així, se sortirà de Falset en direcció a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal i d’aquí es visitarà l’observatori de la Batalla de l’Ebre a la Figuera. La ruta també passarà per la tomba del brigadista internacional John Cookson, situada a la carretera entre Marçà i la Torre de Fontaubella.

20 anys reivindicant la memòria històrica al Priorat

L’associació No Jubilem la Memòria celebra el seu vintè aniversari amb una seixantena de socis actius. Segons el seu president, “sense la implicació dels nostres associats, que treballen de forma voluntària, haver arribat fins aquí no hagués estat possible”. Albert Sabaté recorda que “al Priorat tenim molts vestigis de la Guerra Civil, ja que la comarca va desenvolupar un paper clau com a rereguarda de la Batalla de l’Ebre i això va comportar moltes conseqüències”. “De fet és el lloc de Catalunya que concentra un nombre més elevat de fosses comunes”, diu.

Tot i això, Sabaté lamenta la falta d’implicació per part de les administracions: “Hi ha molt de desconeixement. Només tres o quatre ajuntaments del Priorat són socis de l’entitat. Sovint ens trobem que alguns municipis no saben que existeix l’associació i d’altres mostren una mancança d’interés important”. Amb tot, el president de No Jubilem la Memòria celebra la recent voluntat de participar que ha mostrat el Consell Comarcal del Priorat.

Malgrat tot, i després de vint anys, Albert Sabaté afirma que des de l’associació “seguirem picant pedra per tal de conscienciar i donar a coneixer la nostra història recent a la població, tant del Priorat com de fora”.

Captura_de_Pantalla_2024-11-07_a_les_18.48.05.png

Autor: Reusdigital.cat/ Raúl Rodríguez

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)ha publicat aquest dimecres l'anunci de l'aprovació inicial del canvi de nom del municipi de la Bisbal de Falset, que passarà a nomenar-se la Bisbal de Montsant.

El passat 14 de maig de 2024, el Ple de l'Ajuntament, on els cinc regidors que el conformen són de Junts, va aprovar per majoria absoluta aprovar inicialment el canvi de nom del poble. Tot plegat, va ser una decisió presa pel Ple després que el passat 28 d'abril se celebrés una consulta ciutadana sobre la possible modificació i el resultat fos un empat. Va participar-hi un 80,3% del cens, 78 persones volien que es mantingués el nom actual, altres 78 van apostar pel canvi i tres veïns del poble van votar en blanc.

Ara per ara, s'ha obert un termini d'informació pública de 30 dies hàbils per tal que es puguin presentar al·legacions al respecte. Si no n'hi ha, es passarà a l'aprovació definitiva al Ple d'una mesura que implica el canvi en la denominació d'un municipi de la comarca del Priorat, i es tracta d'una modificació que compta amb l'aprovació de l'Institut d'Estudis Catalans. L'alcalde Òscar Vidal explica: "Ho hem d'aprovar definitivament al Ple, que està previst per a finals del mes de juny, principis de juliol".

Foto. Ajuntament de la Bisbal de Falset

la_bisbal_de_falset.jpg