Els pobles de la zona nord del Priorat han patit, una vegada més, una fallada en les telecomunicacions que els ha deixat sense internet durant diversos dies. Margalef, la Bisbal, Ulldemolins, Cabacés, Torroja, la Vilella Alta, Cornudella, la Morera i Poboleda es van quedar sense connexió divendres al vespre i, en alguns casos, no van recuperar el servei fins dimarts.

L’alcalde de Margalef, Àlex Vilà, denuncia que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una incidència recurrent. Explica que, en molts trams, la distribució es fa mitjançant xarxa aèria o radioenllaços, una infraestructura especialment vulnerable al vent i a la humitat, i que pateix avaries constants. “Aquest cap de setmana ha passat el que ve passant cada mes i que ja s’ha convertit en rutina, és a dir, que ens hem tornat a quedar entre dos i tres dies sense internet”, es queixa mentre afegeix que “quan no és pel vent, és per l’aigua i quan no, per una altra història, però com que la xarxa de fibra òptica és aèria, cada vegada que cau un pi, plou o fa massa vent, el cable es trenca i ens quedem sense connexió”.

I és que no és la primera vegada que els veïns es queden incomunicats. El passat 7 de desembre, la caiguda del servei es va allargar fins a tres dies; per Reis van estar-ne dos més sense connexió, i aquest mes de febrer l’avaria s’ha prolongat encara més i, en algunes zones, també ha afectat la telefonia mòbil. Per això, l’alcalde critica que les empreses subministradores disposen de solucions tècniques, però no les implementen perquè no les consideren rendibles: “les mateixes empreses ens diuen que sí, que hi hauria la possibilitat de millorar la connexió passant la fibra pels ramals terrestres de la Generalitat però que no ho fan perquè no els hi surt a compte ja que som molt pocs abonats”. Així, lamenta que “els drets digitals s’han de garantir, en teoria, a tot Catalunya però no és així a determinades zones rurals allunyades de les grans àrees urbanes”.

El desplegament de la xarxa de fibra òptica terrestre va ser un dels projectes més ambiciosos dels darrers governs de la Generalitat. Tot i això, en moltes zones rurals les operadores es resisteixen a utilitzar-la perquè no els surt a compte. Vilà explica que pròximament es reuniran amb el Govern per estudiar com poden forçar les empreses a garantir un millor servei i l’accés a la fibra. “Tenim diverses reunions planificades amb la Generalitat per tal de veure si podem aconseguir, d’alguna manera, que aquestes empreses garanteixin un bon servei als nostres pobles”, diu.

I és que la connectivitat s’ha convertit en un servei bàsic. De fet, per als municipis rurals és essencial per lluitar contra el despoblament. “Som una comarca que demogràficament està bastant malament i estem fent tot el possible per atraure població però, clar, ens trobem en què aquesta gent que decideix venir a viure aquí i que teletreballa, que munta un negoci al poble, o el que sigui, no ho pot fer perquè cada mes es queda sense internet dos o tres dies i això és un problema”, destaca l’alcalde de Margalef.

Per denunciar aquesta situació recurrent, Vilà ha enviat un escrit a diversos mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer visible el problema i pressionar empreses i administracions perquè hi donin una solució definitiva.

Detalls

Publicat el 19 Febrer 2026

Vist: 585

El Consell Regulador de la DOP Siurana va presentar aquest dilluns la collita de l’oliva 2025, que preveu més de 5 milions de litres, la qual cosa significa una recuperació de les xifres d’una producció normal.

I és que després de tres anys de baixes produccions a causa de la sequera i de les elevades temperatures, enguany es preveu la recuperació de la producció en litres d’oli d’oliva verge extra d’una molt bona qualitat. Es calcula, segons explicava el president del Consell Regulador de la DOP Siurana, Antoni Galceran, poder gairebé doblar la producció de l’any passat.

L’acte de presentació de la collita va tenir lloc, enguany, a la Bisbal de Montsant i va comptar amb la presència de la il·lustradora Pilarín Bayés, que és la padrina de la collita d’enguany.

Així mateix, també hi va participar el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, que va fer una crida al consum d’oli  d’oliva del territori i va destacar que la d’enguany serà “una collita de luxe”. A més, també va insistir en la necessitat de preservar el mosaic agroforestal que caracteritza el Priorat i va posar de relleu tot el patrimoni, tant material com immaterial, que ens ha deixat a la comarca el conreu de l’olivera i la producció d’oli.

La DOP Siurana és actualment la Denominació d’Origen Protegida d’oli més gran de Catalunya i també una de les primeres DOP de l’Estat espanyol. Els seus productors exporten a quatre continents entre un 10 i un 15 per cent de la seva producció mentre que la resta és comercialitzada al país.

Detalls

Publicat el 29 Octubre 2025

Vist: 1097

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Detalls

Publicat el 02 Febrer 2026

Vist: 778

Al llarg d’aquest estiu, el Servei Comarcal de Català (SCC) del Priorat ha visitat fins 26 establiments comercials de Cornudella de Montsant, Cabacés, la Bisbal de Montsant i Margalef amb l'objectiu de conèixer la situació sociolingüística del territori i difondre els serveis del Centre de Normalització Lingüística.

Els resultats d’aquestes visites són molt positius en una comarca majoritàriament catalanoparlant com és el cas del Priorat. En el cas de Cornudella, les visites s'han fet a proposta de l'Ajuntament, i s'han visitat 18 establiments. Així, el 95% dels negocis eren regentats per persones que s'expressen en català i no han requerit els serveis del SCC del Priorat. En un cas, però, de l'establiment se n'encarregava una persona estrangera que s'ha mostrat interessada en el projecte Comerços aprenents.

Aquesta és una iniciativa que consisteix en una formació bàsica de llengua catalana de poques sessions de durada, que s'imparteix al mateix comerç a càrrec de personal del SCC del Priorat. Aquesta acció formativa permetrà que el personal de l'establiment pugui adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles.



Per altra banda, de l'observació sociolingüística es desprèn que el 100 % de botigues de Cornudella compleixen la legislació lingüística pel que fa a la retolació identificativa i informativa.



Pel que fa a les localitats del nord-oest de la comarca, Cabacés, la Bisbal de Montsant i Margalef, s'han visitat 8 establiments. Igual que a Cornudella, el 100% d'aquests comerços compleixen la legislació lingüística pel que fa a la retolació identificativa, tot i que la informativa un la té majoritàriament en castellà. Quant a la llengua de salutació, en dos casos va ser en castellà o majoritàriament en castellà

Les dues botigues regentades per persones estrangeres van mostrar interès pels serveis del SCC del Priorat, i una és un possible destinatari del projecte Comerços aprenents.



Segons el Servei Comarcal de Català, aquestes dades tan positives mostren l'alt grau de coneixement i ús del català de la comarca del Priorat, que també s'ha observat en la resta de poblacions analitzades anteriorment.

Detalls

Publicat el 29 Octubre 2025

Vist: 1165

El Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va visitar aquest dilluns l’inici de les obres de la canonada que permetrà la interconnexió de la conca del riu Montsant amb el canal Garrigues Sud. L’objectiu del projecte és dotar d’aigua l’abastament urbà i els regadius de la conca del Montsant que actualment s’abasteixen de l’embassament de Margalef. D’aquesta actuació se’n beneficiaran els regants deles vora 2.550 hectàrees de regadiu dels municipis de Margalef, la Bisbal de Montsant, la Figuera, Cabacés, la Vilella Baixa i la Palma d’Ebre.

Així, la nova interconnexió permetrà incrementar la seguretat en el subministrament d’aigua per al reg, especialment en situacions d’emergència, minimitzar les pèrdues d’aigua per evaporació als embassaments oberts i reutilitzar infraestructures existents en la interconnexió entre regadius. Paral·lelament, contribuirà a millorar l’eficiència energètica en el bombament i la distribució de l’aigua, i permetrà establir mecanismes de control i gestió automàtica mitjançant sistemes de telecontrol.

Malgrat això, per posar en funcionament la canonada caldrà l’autorització de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). En aquest sentit, actualment, s’està redactant un projecte que recull les modificacions de la concessió per disposar de dos punts de captació. Es preveu finalitzar el projecte, que suposarà una inversió de 2,26 milions d’euros, durant l’any 2026 i llavors es presentarà a la CHE per tal de tramitar l’autorització necessària per impulsar aigua de l’Ebre cap a la conca del riu Montsant.

Detalls

Publicat el 13 Gener 2026

Vist: 716

El Consell Comarcal del Priorat gestiona, aquest curs 2025- 2026, el servei de menjador escolar de vuit centres d’educació infantil i primària de forma conjunta i directa. Tal i com destaca el president de l’ens comarcal, Sergi Méndez, és una manera de garantir una estabilitat del servei que no existia quan era cada centre qui ho havia de gestionar pel seu compte. “En els últims anys havíem detectat una inestabilitat en la prestació d’aquest servei i hi havia una preocupació important per part dels centres educatius i també de les famílies per no poder garantir un servei tan essencial i necessari”, afirma. Així, el president explica que “s’ha decidit unificar la gestió en una única licitació que depèn del Consell Comarcal i que garanteix que en els propers anys aquest servei es prestarà de manera unitària i estable”.

A més, Méndez afegeix que el servei de menjador escolar és bàsic per poder facilitar la conciliació de les famílies. Segons ell, no tenir-lo podria implicar una pèrdua d’alumnes, fet que per les escoles més petites és una qüestió de supervivència: “avui dia un menjador escolar és un element essencial i totalment necessari per garantir la conciliació familiar i escolar amb les obligacions laborals professionals que tenim moltes famílies”. “Hem de garantir la igualtat d'oportunitats de les escoles de la nostra comarca i que puguin oferir els mateixos serveis que les escoles ubicades en zones urbanes perquè totes aquelles famílies que viuen al poble o aquelles que hi vulguin venir en puguin gaudir i la falta de serveis no representi un obstacle”, diu el president.

Així doncs, aquest curs, el Consell Comarcal del Priorat gestiona directament el servei de menjador de vuit escoles. En d’altres, en canvi, ho fan les associacions de famílies o els ajuntaments. “Tenim un mapa força heterogeni. Al Priorat Nord, per exemple, el servei té un funcionament similar al que fem des del Consell, però la gestió dels menjadors ha estat delegada als ajuntaments i després hi ha algunes escoles que no han volgut entrar en aquesta licitació perquè o bé es gestiona des de les mateixes associacions de famílies o bé perquè l'ajuntament també hi dona suport i ara per ara no ho han vist oportú”, explica Méndez.

Concretament, el servei de menjador gestionat pel Consell Comarcal es realitza a través d’un sistema de càtering de cuina calenta a les escoles Galena del Molar, Serra Major de la Vilella Baixa, 11 de setembre del Masroig, Anicet Villar de Marçà. Rossend Giol de Porrera, Sant Isidre de Capçanes i Montsant de la Bisbal de Montsant. Per altra banda, a l’Escola Antoni Vilanova de Falset el menjar es fa a través del sistema de cuina in situ, és a dir, que s’elabora a les pròpies instal·lacions del centre.

*L'escola Antoni Vilanova de Falset. (Foto: Ajuntament de Falset).

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2025

Vist: 931