Els pobles de la zona nord del Priorat han patit, una vegada més, una fallada en les telecomunicacions que els ha deixat sense internet durant diversos dies. Margalef, la Bisbal, Ulldemolins, Cabacés, Torroja, la Vilella Alta, Cornudella, la Morera i Poboleda es van quedar sense connexió divendres al vespre i, en alguns casos, no van recuperar el servei fins dimarts.

L’alcalde de Margalef, Àlex Vilà, denuncia que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una incidència recurrent. Explica que, en molts trams, la distribució es fa mitjançant xarxa aèria o radioenllaços, una infraestructura especialment vulnerable al vent i a la humitat, i que pateix avaries constants. “Aquest cap de setmana ha passat el que ve passant cada mes i que ja s’ha convertit en rutina, és a dir, que ens hem tornat a quedar entre dos i tres dies sense internet”, es queixa mentre afegeix que “quan no és pel vent, és per l’aigua i quan no, per una altra història, però com que la xarxa de fibra òptica és aèria, cada vegada que cau un pi, plou o fa massa vent, el cable es trenca i ens quedem sense connexió”.

I és que no és la primera vegada que els veïns es queden incomunicats. El passat 7 de desembre, la caiguda del servei es va allargar fins a tres dies; per Reis van estar-ne dos més sense connexió, i aquest mes de febrer l’avaria s’ha prolongat encara més i, en algunes zones, també ha afectat la telefonia mòbil. Per això, l’alcalde critica que les empreses subministradores disposen de solucions tècniques, però no les implementen perquè no les consideren rendibles: “les mateixes empreses ens diuen que sí, que hi hauria la possibilitat de millorar la connexió passant la fibra pels ramals terrestres de la Generalitat però que no ho fan perquè no els hi surt a compte ja que som molt pocs abonats”. Així, lamenta que “els drets digitals s’han de garantir, en teoria, a tot Catalunya però no és així a determinades zones rurals allunyades de les grans àrees urbanes”.

El desplegament de la xarxa de fibra òptica terrestre va ser un dels projectes més ambiciosos dels darrers governs de la Generalitat. Tot i això, en moltes zones rurals les operadores es resisteixen a utilitzar-la perquè no els surt a compte. Vilà explica que pròximament es reuniran amb el Govern per estudiar com poden forçar les empreses a garantir un millor servei i l’accés a la fibra. “Tenim diverses reunions planificades amb la Generalitat per tal de veure si podem aconseguir, d’alguna manera, que aquestes empreses garanteixin un bon servei als nostres pobles”, diu.

I és que la connectivitat s’ha convertit en un servei bàsic. De fet, per als municipis rurals és essencial per lluitar contra el despoblament. “Som una comarca que demogràficament està bastant malament i estem fent tot el possible per atraure població però, clar, ens trobem en què aquesta gent que decideix venir a viure aquí i que teletreballa, que munta un negoci al poble, o el que sigui, no ho pot fer perquè cada mes es queda sense internet dos o tres dies i això és un problema”, destaca l’alcalde de Margalef.

Per denunciar aquesta situació recurrent, Vilà ha enviat un escrit a diversos mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer visible el problema i pressionar empreses i administracions perquè hi donin una solució definitiva.

Detalls

Publicat el 19 Febrer 2026

Vist: 585

Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.

Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.

Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.

Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.

Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).

Detalls

Publicat el 12 Novembre 2024

Vist: 1953

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Detalls

Publicat el 02 Febrer 2026

Vist: 778

Aquest dilluns Torroja del Priorat va acollir la setena edició del Coneguem el Priorat. Aquesta activitat, que preten donar a conèixer el patrimoni material i immaterial dels pobles del Priorat a través de diversos tallers, va reunir uns 150 alumnes de tercer i quart de primària de la comarca I una vuitantena d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Priorat i l’Institut Escola Corbatera.

I és que, són els alumnes de 4t d’ESO els que preparen els tallers que duen a terme els més petits. Concretament, en el cas de Torroja es van realitzar activitats relacionades amb el despoblament, el coneixement de la DOQ Priorat, els gegants, l’empedrat dels carrers, o l’orgue de l’església, entre d’altres.

En declaracions a Ràdio Falset, la tècnica de paisatge del Consell Comarcal del Priorat, Elisa Barceló, destaca que “un any més va ser un dia molt especial” i va destacar la implicació de tots els pobles, on fins ara, ja s’ha celebrat el Coneguem el Priorat. “Sense la participació dels ajuntaments i les entitats socials d’aques municipis, aquesta activitat no seria possible” afirma, mentre afegeix que “per als veïns d’aquests municipis petits on entre setmana s’hi respira molta calma i tranquil·litat, tenir tot el poble ple d’infants i jovent és una injecció d’energia molt important”.

Fins a dia d’avui, el Coneguem el Priorat s’ha celebrat a la Vilella Alta, Margalef, la Torre de Fontaubella, la Morera de Montsant, la Figuera i Torroja. La tècnica de paisatge del Consell Comarcal explica que fins ara s’han prioritzat els municipis que no tenen escola. “Es va decidir començar pels pobles sense escola perquè són més petits, amb menys població, i també per donar valor a l’escola rural” diu Barceló. “És important que els nens i nenes que tenen la sort d’anar a escola al seu poble siguin conscients que hi ha municipis on no n’hi ha i que el fet de tenir escola és un servei essencial i un valor molt important per un poble”, insisteix.

El Coneguem el Priorat està impulsat pel Consell Comarcal, el Servei Educatiu de la comarca i l’Associació Prioritat amb l’objectiu d’apropar els valors i el patrimoni materials i immaterials dels pobles de la nostra comarca i que els més joves i els més petits els coneguin i els integrin.

Detalls

Publicat el 20 Març 2024

Vist: 1935

El Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona ha finançat noves inversions a la comarca del Priorat. Fins a dia d’avui ha subvencionat amb 850.000€ fins a 32 actuacions en 14 municipis. D’aquestes, un total de 23 estan finançades amb més del 90% del seu cost per part d’aquest nou instrument de cooperació econòmica i assistencial iniciat l’any passat per la Diputació. 

D’entre les actuacions finançades a la comarca destaca l’adequació d’equipaments per destinar-los a habitatge social a la Torre de Fontaubella i a Torroja del Priorat. Aquesta actuació compta amb una aportació de 76.500 euros en el cas de la Torre i de 45.000 en el cas de Torroja. A Marçà s’ha millorat el parc infantil, amb una inversió de més de 58.000 euros, que ha fet possible la instal·lació d’una àrea de jocs a l’exterior de l’escola i la col·locació de valles per augmentar la seguretat en aquest espai. Per altra banda, a Capçanes el Pla ImpulsDipta ha destinat 100.000 euros a la redacció d’un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) i un total de 45.000 euros a l’adquisició d’un immoble per a ubicar-hi una botiga de queviures.

Totes les actuacions d’inversió s’inclouen a les planificacions quadriennals que cada ajuntament va fer quan es va posar en marxa el Pla ImpulsDipta. El municipi del Priorat amb més actuacions iniciades fins al moment és el Masroig, amb un total de cinc. En aquest municipi, el Pla ImpulsDipta hi ha destinat fins ara més de 22.000 euros, que serviran per millorar la climatització a l’Ajuntament, per a l’adquisició i plantació d’arbrat o per millorar l’enllumenat a la pista poliesportiva, entre altres.

*Imatge del renovat parc infantil de Marçà.

Detalls

Publicat el 09 Mai 2025

Vist: 1719