Des del passat dissabte ja es pot visitar a la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant, situada a la Morera, l’exposició permanent “Parc Natural de Montsant: refugi de biodiversitat i cultura”. Aquesta, és la primera mostra permanent que produeix el Parc Natural amb el propòsit de donar a conèixer als visitants del Parc els seus principals valors naturals, paisatgístics i culturals.
L’exposició s’estructura en sis àmbits temàtics entre els quals hi podem trobar el paisatge, la biodiversitat, la geologia i el patrimoni de pedra seca, així com la relació entre l’activitat humana i el medi, el cel nocturn i la dimensió simbòlica de la muntanya, i els oficis i la memòria oral del territori.
La mostra incorpora diversos suports audiovisuals com ara un vídeo sobre fauna salvatge i produït a partir de la cessió d’imatges del ja traspassat naturalista Jaume Sañé o la recuperació d’una filmació de 2013 d’un taller de pedra seca amb el margener de la Vilella Alta: Josep M. Masip, “Cateri”. Així mateix, s’hi pot veure un vídeo que explica la geografia dels paisatges de la serra de Montsant o un altre amb entrevistes a informants sobre el llegendari d’Escaladei o el pas dels maquis per la zona.
Per altra banda, dins l’espai expositiu, hi ha un habitacle on el visitant podrà gaudir de forma immersiva de la cel fosc de Montsant i dels sons de la nit. Recordem que l’excel·lència d’aquest cel nocturn ha fet que Montsant sigui declarat espai lliure de contaminació lumínica i acústica i Destinació Startlight.

- Detalls
- Vist: 184
Els pobles de la zona nord del Priorat han patit, una vegada més, una fallada en les telecomunicacions que els ha deixat sense internet durant diversos dies. Margalef, la Bisbal, Ulldemolins, Cabacés, Torroja, la Vilella Alta, Cornudella, la Morera i Poboleda es van quedar sense connexió divendres al vespre i, en alguns casos, no van recuperar el servei fins dimarts.
L’alcalde de Margalef, Àlex Vilà, denuncia que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una incidència recurrent. Explica que, en molts trams, la distribució es fa mitjançant xarxa aèria o radioenllaços, una infraestructura especialment vulnerable al vent i a la humitat, i que pateix avaries constants. “Aquest cap de setmana ha passat el que ve passant cada mes i que ja s’ha convertit en rutina, és a dir, que ens hem tornat a quedar entre dos i tres dies sense internet”, es queixa mentre afegeix que “quan no és pel vent, és per l’aigua i quan no, per una altra història, però com que la xarxa de fibra òptica és aèria, cada vegada que cau un pi, plou o fa massa vent, el cable es trenca i ens quedem sense connexió”.
I és que no és la primera vegada que els veïns es queden incomunicats. El passat 7 de desembre, la caiguda del servei es va allargar fins a tres dies; per Reis van estar-ne dos més sense connexió, i aquest mes de febrer l’avaria s’ha prolongat encara més i, en algunes zones, també ha afectat la telefonia mòbil. Per això, l’alcalde critica que les empreses subministradores disposen de solucions tècniques, però no les implementen perquè no les consideren rendibles: “les mateixes empreses ens diuen que sí, que hi hauria la possibilitat de millorar la connexió passant la fibra pels ramals terrestres de la Generalitat però que no ho fan perquè no els hi surt a compte ja que som molt pocs abonats”. Així, lamenta que “els drets digitals s’han de garantir, en teoria, a tot Catalunya però no és així a determinades zones rurals allunyades de les grans àrees urbanes”.
El desplegament de la xarxa de fibra òptica terrestre va ser un dels projectes més ambiciosos dels darrers governs de la Generalitat. Tot i això, en moltes zones rurals les operadores es resisteixen a utilitzar-la perquè no els surt a compte. Vilà explica que pròximament es reuniran amb el Govern per estudiar com poden forçar les empreses a garantir un millor servei i l’accés a la fibra. “Tenim diverses reunions planificades amb la Generalitat per tal de veure si podem aconseguir, d’alguna manera, que aquestes empreses garanteixin un bon servei als nostres pobles”, diu.
I és que la connectivitat s’ha convertit en un servei bàsic. De fet, per als municipis rurals és essencial per lluitar contra el despoblament. “Som una comarca que demogràficament està bastant malament i estem fent tot el possible per atraure població però, clar, ens trobem en què aquesta gent que decideix venir a viure aquí i que teletreballa, que munta un negoci al poble, o el que sigui, no ho pot fer perquè cada mes es queda sense internet dos o tres dies i això és un problema”, destaca l’alcalde de Margalef.
Per denunciar aquesta situació recurrent, Vilà ha enviat un escrit a diversos mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer visible el problema i pressionar empreses i administracions perquè hi donin una solució definitiva.

- Detalls
- Vist: 585
La Cartoixa d’Escaladei acull fins al 6 de juliol, el projecte OH! ESCALADEI amb activitats gratuïtes dirigides a diversos públics per generar consciència eco-social a través de l’expressió artística. Així, a l’exterior de la Cartoixa s’ha instal·lat una bioconstrucció de SOStenibilitat de 5 m d’altura per 10 m de diàmetre, a l’interior de la qual, es faran diverses activitats i també es podrà visualitzar un audiovisual introductori sobre la Cartoixa i la seva vinculació amb la sostenibilitat.
La programació compta amb activitats destinades al públic familiar com L’art de la sOH!stenibilitat, per repensar en família la nostra manera de viure, i OH! gràcies mare terra, en què les il·lustracions del llibre de Vanina Starkoff prenen vida per saludar i agrair tots els éssers vius.
Pels centres educatius s’han dissenyat l’activitat SOH!m terra, com una experiència de moviment corpòria i sensorial, i l’activitat La vida en jOH!c, que permetrà als joves prendre consciència de les conseqüències de la crisi climàtica. FormaciOH! està pensada per a formar els docents en aquest àmbit.
Finalment, la proposta Teambuilding per a equips OH! està pensada per empreses i col·lectius, on podran aprendre a realitzar accions per “transformar la nostra realitat” des de l’ecoconsciència.
OH! ESCALADEI s’emmarca dins el projecte itinerant OH!BRADOR de Consciència Eco-social que ha creat la cooperativa Còdol Educació i que ja s’ha realitzat a Ulldemolins, Falset, Tarragona, Valls i Reus. La iniciativa arriba ara a la Cartoixa gràcies a l’impuls de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Parc Natural de la Serra de Montsant i a la col·laboració del Consell Comarcal del Priorat.

- Detalls
- Vist: 1262
La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

- Detalls
- Vist: 778
Els Bombers de la Generalitat han realitzat una quarentena de rescats de muntanya durant aquests dies de Setmana Santa. En el cas del Priorat, es va ha ver d’ajudar un grup de 9 persones que es va veure sorprès per la tempesta i la calamarsada que va caure el passat dissabte mentre baixaven de la Cogulla cap a la Morera de Montsant. Des de la Sala de Control Territorial de les Regions de Tarragona i les Terres de l’Ebre es va poder mantenir contacte amb ells en tot moment i se’ls va indicar que es resguardessin i no caminessin per corriols per on baixava aigua fins que van poder arribar als seus vehicles sense necessitar més assistència.
Per altra banda, el divendres, els Bombers van haver de rescatar un home de 62 anys que feia barranquisme i havia quedat atrapat en una marmita, al barranc de Tortó, i no podia sortir-ne a Capçanes. Els rescatadors del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van pdoer arribar fins a la persona i el van extreure de la zona on es trobava, il·lesa i sense cap afectació. Hi van treballar tres dotacions terrestres del parc de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, de l’Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF) i del GRAE de Valls, conjuntament amb un helicòpter de rescat de la unitat de Mitjans Aeris (MAER) amb el GRAE de Cerdanyola i un metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Des del Cos de Bombers insisteixen en la importància de fer les activitats al medi natural amb seguretat i seguir consells com consultar la previsió meteorològica i planificar l’activitat que es vol realitzar tenint en compte els horaris previstos, el recorregut que es vol fer, així com la condició física i tècnica dels participants. Així mateix, demanen que en cas de patir un accident s’alerti ràpidament amb trucada al telèfon d’emergències 112.
*Imatge d'arxiu de la Serra de Montsant

- Detalls
- Vist: 1388
Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.
Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.
A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.
Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.

- Detalls
- Vist: 1352
L’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural se suma a la celebració del Dia Internacional de les Dones amb el projecte Una veu pròpia. 8M/8Monuments, en el qual reivindica vuit figures femenines vinculades a vuit monuments.
El projecte consisteix en la instal·lació temporal d’un seguit de plafons que sintetitzen les vides de vuit dones vinculades a la història d’aquests monuments. El projecte, que va fer-se el 2024 per primer cop, continua amb la ferma voluntat de seguir recuperant i reivindicant més dones que, des de l'anonimat o des d'espais de poder, permeten construir un relat més complet de la història.
La Cartoixa d’Escaladei reivindica la figura d’Assumpció Peyra
En aquest sentit, doncs, la Cartoixa d’Escaladei homenatja la figura de la viticultora Assumpció Peyra (1924-2010). Peyra va combinar l’ensenyament amb la recuperació del Priorat, modernitzant la viticultura i contribuint a la reobertura de l’escola d’Escaladei. La seva lluita per restaurar la Cartoixa d’Escaladei va culminar amb la seva adquisició per la Generalitat el 1990, tot i que ella va morir sense veure'n la restauració finalitzada.
La campanya també retrà homenatge a Guillema de Montcada al Reial Monestir de Santes Creus, les bibliotecàries Justa Balló i Conxa Guarro al Castell-monestir d’Escornalbou o la reina Blanca d’Anjou a la Canònica de Vilabertran, entre d’altres.

- Detalls
- Vist: 1576
Pàgina 1 de 3


