La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:
- Detalls
- Vist: 448
Com cada estiu, el Parc Natural dela Serra de Montsant organitza un nou cicle de xerrades sobre patrimoni cultural amb la col·laboració de Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Durant les properes setmanes els diversos municipis de l’àmbit del parc acolliran diverses conferències relacionades amb la història i cultura dels pobles de Montsant i l’empremta que això ha deixat en el paisatge.
Així doncs, tant la Vilella Baixa com la Morera acolliran xerrades que situen aquestes poblacions en temps medievals: el seus orígens, jurisdiccions territorials a les quals pertanyien, l’exercici del poder feudal... però també hi haurà una aproximació a la gent que hi habitava i a la seva vida quotidiana.
A mitjans d’agost, a Albarca, es farà ressò del patrimoni arqueològic de Montsant, i en concret, de les recerques efectuades per Salvador Vilaseca, enguany que es compleixen 50 anys de la seva mort.
Les altres tres xerrades que es proposen ens aproximen a la toponímia popular: “El nom de les roques. Una lectura cultural del paisatge”. Aquesta xerrada es fixa en els noms amb que anomenem les diferents parts del nostre entorn. Concretament, amb l'exemple dels noms de les roques de Montsant ens aproparem a aquesta part del patrimoni cultural que ens ha arribat oralment i mitjançant de la documentació. Aquesta xerrada farà durant la segona quinzena de juliol a la Vilella Alta, la Bisbal de Montsant i Margalef.
- Detalls
- Vist: 1179
L’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural se suma a la celebració del Dia Internacional de les Dones amb el projecte Una veu pròpia. 8M/8Monuments, en el qual reivindica vuit figures femenines vinculades a vuit monuments.
El projecte consisteix en la instal·lació temporal d’un seguit de plafons que sintetitzen les vides de vuit dones vinculades a la història d’aquests monuments. El projecte, que va fer-se el 2024 per primer cop, continua amb la ferma voluntat de seguir recuperant i reivindicant més dones que, des de l'anonimat o des d'espais de poder, permeten construir un relat més complet de la història.
La Cartoixa d’Escaladei reivindica la figura d’Assumpció Peyra
En aquest sentit, doncs, la Cartoixa d’Escaladei homenatja la figura de la viticultora Assumpció Peyra (1924-2010). Peyra va combinar l’ensenyament amb la recuperació del Priorat, modernitzant la viticultura i contribuint a la reobertura de l’escola d’Escaladei. La seva lluita per restaurar la Cartoixa d’Escaladei va culminar amb la seva adquisició per la Generalitat el 1990, tot i que ella va morir sense veure'n la restauració finalitzada.
La campanya també retrà homenatge a Guillema de Montcada al Reial Monestir de Santes Creus, les bibliotecàries Justa Balló i Conxa Guarro al Castell-monestir d’Escornalbou o la reina Blanca d’Anjou a la Canònica de Vilabertran, entre d’altres.
- Detalls
- Vist: 1434
La Cartoixa d’Escaladei acull fins al 6 de juliol, el projecte OH! ESCALADEI amb activitats gratuïtes dirigides a diversos públics per generar consciència eco-social a través de l’expressió artística. Així, a l’exterior de la Cartoixa s’ha instal·lat una bioconstrucció de SOStenibilitat de 5 m d’altura per 10 m de diàmetre, a l’interior de la qual, es faran diverses activitats i també es podrà visualitzar un audiovisual introductori sobre la Cartoixa i la seva vinculació amb la sostenibilitat.
La programació compta amb activitats destinades al públic familiar com L’art de la sOH!stenibilitat, per repensar en família la nostra manera de viure, i OH! gràcies mare terra, en què les il·lustracions del llibre de Vanina Starkoff prenen vida per saludar i agrair tots els éssers vius.
Pels centres educatius s’han dissenyat l’activitat SOH!m terra, com una experiència de moviment corpòria i sensorial, i l’activitat La vida en jOH!c, que permetrà als joves prendre consciència de les conseqüències de la crisi climàtica. FormaciOH! està pensada per a formar els docents en aquest àmbit.
Finalment, la proposta Teambuilding per a equips OH! està pensada per empreses i col·lectius, on podran aprendre a realitzar accions per “transformar la nostra realitat” des de l’ecoconsciència.
OH! ESCALADEI s’emmarca dins el projecte itinerant OH!BRADOR de Consciència Eco-social que ha creat la cooperativa Còdol Educació i que ja s’ha realitzat a Ulldemolins, Falset, Tarragona, Valls i Reus. La iniciativa arriba ara a la Cartoixa gràcies a l’impuls de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Parc Natural de la Serra de Montsant i a la col·laboració del Consell Comarcal del Priorat.
- Detalls
- Vist: 1135
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus, del qual en forma part el Servei Comarcal de Català del Priorat, es marca com a principals objectius fomentar l’ús del català i guanyar parlants en tots els àmbits.
En aquest sentit ha treballat per incrementar la connexió entre les activitats d’aprenentatge i les xarxes de socialització a fi de guanyar parlants efectius del català i ha incidit en sectors com el comerç o l’Administració.
Segons Daniel Recasens, president del Consell del CNL, “és important fer conèixer aquests objectius per visibilitzar que el CNL duu a terme moltes tasques i va molt més enllà de fer cursos de català per a adults.
El CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura va organitzar el 2024 un total de 149 cursos (entre els quals en destaquen 94 de nivell inicial o bàsic) amb 3.243 inscrits. Un 81% de l‘alumnat ha nascut a l’estranger, un 10 % a la resta de l’Estat i un 9% a Catalunya.
A més, també es van crear 380 parelles lingüístiques (335 presencials i 45 virtuals) del programa Voluntariat per la llengua, i es van organitzar 12 activitats del Xalem amb 389 inscrits amb l’objectiu de potenciar l’ús del català fora de l’aula entre les persones que l’estan aprenent.
Pel que fa a l’àmbit comercial, el CNL va visitar 57 comerços regentats per persones estrangeres, a qui es va oferir els seus serveis de formació i assessorament i en 16 hi va impartir, in situ, les sessions de llengua del programa “Comerços aprenents” . Així mateix, també es van fer visites a 100 comerços, entre els quals els de la Morera de Montsant, Porrera i Poboleda, a qui se’ls va oferir la revisió de textos gratuïta, se’ls va informar de la legislació lingüística que els afecta (retolació, atenció al públic...) i se’ls va convidar a formar part de la xarxa de més de 300 establiments col·laboradors en el Voluntariat per la llengua.
Finalment, el CNL també difon la llengua i la seva activitat per mitjà de la Falca, el butlletí electrònic que publica 3 vegades a l’any i a través de diversos programes que s’emeten a Ràdio Cambrils, Ràdio la Selva, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant o a aquesta mateixa casa, Ràdio Falset, que emet un cop al mes el programa Cataclar: clar i català.
- Detalls
- Vist: 1729
Els Bombers de la Generalitat han realitzat una quarentena de rescats de muntanya durant aquests dies de Setmana Santa. En el cas del Priorat, es va ha ver d’ajudar un grup de 9 persones que es va veure sorprès per la tempesta i la calamarsada que va caure el passat dissabte mentre baixaven de la Cogulla cap a la Morera de Montsant. Des de la Sala de Control Territorial de les Regions de Tarragona i les Terres de l’Ebre es va poder mantenir contacte amb ells en tot moment i se’ls va indicar que es resguardessin i no caminessin per corriols per on baixava aigua fins que van poder arribar als seus vehicles sense necessitar més assistència.
Per altra banda, el divendres, els Bombers van haver de rescatar un home de 62 anys que feia barranquisme i havia quedat atrapat en una marmita, al barranc de Tortó, i no podia sortir-ne a Capçanes. Els rescatadors del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van pdoer arribar fins a la persona i el van extreure de la zona on es trobava, il·lesa i sense cap afectació. Hi van treballar tres dotacions terrestres del parc de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, de l’Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF) i del GRAE de Valls, conjuntament amb un helicòpter de rescat de la unitat de Mitjans Aeris (MAER) amb el GRAE de Cerdanyola i un metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Des del Cos de Bombers insisteixen en la importància de fer les activitats al medi natural amb seguretat i seguir consells com consultar la previsió meteorològica i planificar l’activitat que es vol realitzar tenint en compte els horaris previstos, el recorregut que es vol fer, així com la condició física i tècnica dels participants. Així mateix, demanen que en cas de patir un accident s’alerti ràpidament amb trucada al telèfon d’emergències 112.
*Imatge d'arxiu de la Serra de Montsant
- Detalls
- Vist: 1234
Aquest Nadal torna “La taula parada. El gust per la història”, un projecte impulsat pel departament de Cultura de la Generalitat que té per objectiu acostar el patrimoni cultural a la ciutadania conjugant la recreació de parar les taules amb els àpats que se celebraven a monuments com la Cartoixa d’Escaladei, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, la Casa Museu Prat de la Riba i el Castell Monestir d’Escornalbou.
Així, amb aquesta voluntat de dinamitzar els monuments, en totes les èpoques de l’any, la proposta planteja un acostament al públic dels usos i costums vinculats als àpats, reivindicant el valor de la reunió i la socialització al llarg de la història. Alhora, també es vol difondre la cultura gastronòmica catalana com a patrimoni intangible, juntament amb el patrimoni material que representen els monuments.
D’aquesta manera doncs, fins al 9 de febrer aquests quatre espais patrimonials acolliran la instal·lació de les taules parades, recreant el dinar de Nadal. Tot plegat s’ha configurat a partir de la recerca d’un equip multidisciplinari de professionals de la història, l’escenografia, la història de l’art i el disseny, entre altres. Tot això, per garantir el màxim rigor i veracitat en la forma i els continguts de la proposta, així com el detall en les reproduccions dels objectes que vestien originàriament aquestes taules.
A més, part de la recerca també s’ha centrat en la recuperació dels receptaris, menús i plats que se servien en els àpats de Nadal en els diferents monuments participants. És així com el cuiner Sergi de Meià ha pogut recrear quatre receptes històriques que estan disponibles al canal de Youtube de Patrimoni.Gencat perquè, qui ho vulgui, pugui elaborar-les a casa seva. En concret, s’han replicat el gall d’indi rostit que tant agradava a Eduard Toda a Escornalbou, la tradicional escudella i carn d’olla que se servia a casa del president Enric Prat de la Riba, el cabrit a l’ast dels canonges de Vilabertran i l’escudella d’arròs dels pares cartoixans d’Escaladei.
- Detalls
- Vist: 1875
Pàgina 1 de 2
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- La Morera de Montsant
