La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha presentat aquest divendres Els ulls de la història a la Cartoixa d’Escaladei. Aquest projecte presenta una lectura actualitzada de la història del monument a través de les noves tecnologies i oferint nous recursos interpretatius totalment integrats en l’entorn arquitectònic.
D’aquesta manera, es pretén millorar l’experiència de la visita i aconseguir una simbiosi entre la preservació del patrimoni cultural i la interpretació històrica, dos dels principals objectius que s’ha marcat el departament de Cultura de la Generalitat. En aquest sentit, el projecte Els ulls de la història busca apropar els monuments al públic de manera vivencial a través de nous relats i de tecnologia immersiva.
La consellera Hernández ha destacat que “després d’anys de molta recerca i d’intervencions arqueològiques i de restauració, ara tocava fer un pas endavant en la interpretació de qualitat d’aquest monument, que és el centre neuràlgic i articulador de la comarca del Priorat”.
La consellera de Cultura també ha apuntat que “socialitzar el patrimoni” és clau per assegurar la transmissió de valors, reforçar el sentit de pertinença, la construcció d’imaginaris col·lectius i l’enfortiment de la cohesió social. “Aquesta ha de ser la legislatura dels drets culturals. Estem treballant per garantir i eixamplar aquests drets a tota la ciutadania i per suposat garantir el dret a la conservació del patrimoni comú, que ens relliga, ens cohesiona i ens dóna l’oportunitat d’explicar-nos com a comunitat”, ha explicat Hernández.
La consellera de Cultura ha estat acompanyada en la seva visita a la Cartoixa per l’alcaldessa de la Morera de Montsant. Meritxell Martorell ha destacat que la nova museografia dóna més valor, encara, al patrimoni històric i cultural de la comarca: “sempre dic que la Cartoixa és casa i això d’avui ens situa una mica més al mapa. Crec que serà un atractiu més, tant per al monument com per a la comarca”.
Realitat virtual i experiències immersives
Així doncs, Les actuacions realitzades a la Cartoixa, combinen recursos analògics, com l’actualització de la senyalització, amb l’ús de noves tecnologies, com la realitat virtual i altres experiències immersives. Alhora, potencien les històries de les persones que van habitar aquests murs i mostren com eren els espais que han patit alteracions al llarg dels anys.
La cap de l’Àrea de monuments del departament de Cultura de la Generalitat, Carme Vergés, destacava la importància d’adequar els monuments als visitants. “és un projecte que, tot i tenir la Cartoixa com a protagonista, vol posar el focus en les persones que el visiten, en la interpretació dels espais i en la reivindicació de noves narratives que permetin Establir ponts de connexió entre el passat i el nostre propi present”, ha afirmat.
En aquest sentit, Vergés ha explicat que s’ha renovat tota la senyalètica de la Cartoixa i que s’ha creat una guia multimèdia que acompanya al visitant durant el recorregut, identificant i contextualitzant cada espai, fent de la visita una experiència interactiva. Així mateix, també s’hi pot veure un nou audiovisuat titulat El silenci etern, el qual evoca la quotidianitat dels monjos cartoixans, on el silenci i els sons de la natura esdevenen veritables protagonistes de la vida espiritual.
Amb tot, la cap de l’Àrea de Momnuments ha destacat la nova experiència de realitat virtual, que transporta al visitant a la Cartoixa del segle XVII, a través de la veu i l’experiència vital de l’artífex de la decoració de l’església Joaquim Juncosa: “l’aposta tecnològica és evident i valenta. Posem al servei del relat que volem explicar les virtuts que ens ofereix el metavers per recrear uns espais i així poder comprendre millor i de manera experiencial el dia a dia de la Cartoixa i la seva organització i l’esplendor artístic que va irradiar d’aquest centre”.
Finalment, Carme Vergés també ha volgut donar importància als recursos educatius que s’han preparat per tal que les escoles i instituts catalans puguin donar a conèixer als estudiants i treballar el patrimoni cultural del nostre país. “El projecte no acaba a la cartoixa sinó que, a través d’una experiència didàctica que s’adreça als alumnes del primer cicle de l’educació secundària, té per objectiu experimentar el patrimoni cultural a les aules gràcies al potencial que ofereixen aquestes noves tecnologies immersives”, ha explicat.
La Cartoixa d’Escaladei és el segon monument que estrena aquesta nova museografia després que el passat juliol es presentés la del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de La Roca dels Moros de Cogul. A més, està previst que el 2025 ‘Els ulls de la història’ arribi al Centre del Romànic de la Vall de Boí, al Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet.
Imatge de la nova sala de realitat virtual que explica la història de la Cartoixa des del punt de vista del monjo Joaquim Juncosa.
- Detalls
- Vist: 197
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Central de Persones desaparegudes de la DIC van detenir el passat dimarts a Barcelona un home, de 53 anys, com a presumpte autor de la mort violenta de la seva parella i posterior ocultació del seu cos.
La investigació va començar l'agost del 2022 quan la família de la víctima va denunciar la desaparició de la dona, de 44 anys, a la Morera de Montsant, municipi on residia. Unitat Central de Persones Desaparegudes de la DIC va assumir la investigació davant els indicis que apuntaven que es tractava d’una desaparició d’àmbit criminal.
Des de llavors, els investigadors han treballat per trobar el màxim de proves i indicis per demostrar l’autoria dels fets. En aquest context, han realitzat una anàlisi molt exhaustiva i profunda de les dades de telefonia mòbil que han permès trencar la coartada que el presumpte autor dels fets ha mantingut durant aquest temps i desmuntar contradiccions que s’han demostrat com a falses. Així mateix, també han aflorat indicis materials determinants per la investigació consistents en pertinences de la dona que el detingut tenia en la seva propietat mesos després de la desaparició tot i que en un context de normalitat la víctima no hauria abandonat mai.
La investigació continua oberta i ara els investigadors se centren en aconseguir més informació que els porti a la localització del cos de la víctima.
El detingut va passar ahir dimecres a disposició judicial davant el jutjat número 1 de Violència de Gènere de Valls.
Imatge: CME
- Detalls
- Vist: 248
El passat dissabte va tenir lloc el darrer concert del cicle “Escolta Montsant” que ha portat la música a llocs tan especials i singulars com les ermites de Montsant. Durant dos estius, la pianista Lídia Papió ha realitzat nou concerts en les ermites ubicades a l’interior del massís de Montsant, que han superat els 1.400 assistents.
Indrets com l’ermita de Sant Pau a la Figuera, Sant Roc a Cabacés, la cova de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset, Sant Joan del Codolar a Cornudella de Montsant o el mirador de la Vilella Alta han acollit aquests concerts, que tot sovint han estat complementats amb excursions, tastos de vi, i altres activitats impulsades per entitats locals. La Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei també va acollir l’actuació de la pianista dins el marc del certamen “Notes al peu de Montsant. Música i lletres a la Cartoixa d’Escaladei”, en la que va participar el rapsode Jordi Francesch.
L’últim concert es va celebrar a l’ermita de Santa Maria de Montsant ubicada dalt de la serra. En aquesta ocasió, qui va impulsar l’activitat va ser el mateix Parc Natural de Montsant, l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant i l’Agrupació Excursionista Montsant d’Ulldemolins, que van proposar pujar-hi caminant des de cadascun dels dos pobles.
Foto: Parc Natural de Montsant
- Detalls
- Vist: 382
Els Guiamets és el municipi prioratí amb més ingressos segons les dades que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'atles de distribució de la renda de les llars del 2022. El municipi se situa en primera posició amb una renda mediana de 22.050€, força per sobre de la mediana catalana que és de 19.950€.
Gratallops, amb 20.650€, Capçanes i la Torre de Fontaubella, tots dos amb 19.950€, són la resta de municipis de la comarca que es troben per sobre o igual de la mediana catalana. A continuació, i a prop d’aquesta xifra, s’hi situen Falset, el municipi més poblat del Priorat, i la Morera de Montsant, amb una renda mediana de 19.250€.
Per contra, a la part baixa de la taula, hi trobem la Bisbal de Falset, amb uns ingressos de 13.650€ i Cabacés amb 14.3050€.
Si ens fixem en la variació de la renda respecte l’any anterior, podem observar que els canvis més destacats es noten en els municipis més petits, ja que una petita variació pot suposar un percentatge força elevat degut a la seva poca població.
Així doncs, el municipi on el percentatge d’ingressos creix més respecte al 2021 és al Lloar amb una variació del 29,3%. El segueixen, la Vilella Alta amb un 20,9%, la Vilella Baixa amb un 16,2% i Gratallops amb el 15,7%. A Falset, la variació percentual entre un any i l’altre és d’un creixement del 7,8%. En canvi, on les rendes baixen respecte a l’any anterior, és a la Figuera (-4,4%), el Molar (-3,8%) i la Bisbal (-2,5%).
- Detalls
- Vist: 271
La comarca del Priorat és una de les més afectades per la sequera. En els darrers dies diversos municipis han hagut de començar a aplicar restriccions per tal de poder garantir el subministrament a la població i fins i tot plantejar mesures excepcionals com portar aigua amb camions cisterna.
Amb els tres pantans de la comarca per sota del 3% de la seva capacitat i unes pluges que no arriben, molts municipis han hagut de posar en marxa mesures d’estalvi. És el cas de la Morera de Montsant i Escaladei, on els seus habitants només poden utilitzar aigua de la xarxa durant 8 hores i mitja al dia. L’alcaldessa, Meritxell Martorell, explica que “les baixes reserves dels pous ens han obligat a tallar el subministrament i només hi ha aigua durant les hores de matí, entre 8h i 11h aproximadament, al migdia i al vespre”.
Martorell afirma en declaracions a Ràdio Falset, que “portem tot l’estiu demanant responsabilitat a la població, i més ara a l’estiu, quan la població augmenta, ja que els nivells dels pous anaven disminuïnt, però ara ens hem trobat en què la situació era crítica”.
Per fer front a aquesta situació, el consistori està gestionant l’arribada d’aigua amb camions cisterna als dos nuclis de població del municipi, la Morera i Escaladei. L’alcaldessa confia que a finals d’aquesta setmana, ja puguin arribar les primeres cubes d’aigua.
Aquesta situació, a més, es dóna en ple estiu, on sovint, els municipis del Priorat registren altes temperatures. L’ajuntament de la Morera explica que han hagut de tancar les fonts públiques però que han habilitat l’edifici de l’Ajuntament com a refugi climàtic així com la piscina municipal. “Hem tingut la sort que vam poder omplir la piscina a principis d’estiu, si bé ara haurem de tenir molta cura per conservar-ne l’aigua per tal de poder arribar a final de temporada”, afirma l’alcaldessa.
Altres municipis també apliquen restriccions als seus veïns. És el cas de Falset, on ja fa setmanes, que l’ajuntament està prenent mesures per fer front als baixos nivells del dipòsit de la Creu, on cada dia hi arriben quatre camions cisterna. L’alcalde, Carlos Brull, explica que “la situació continua sent crítica a l’espera de connectar el nou pou, que esperem que ens permeti deixar de portar aigua amb camions”. El consistori espera que el nou pou entri en funcionament a finals de setmana vinent.
Foto: Imatge de la Morera de Montsant
- Detalls
- Vist: 361
El president del Parlament, Josep Rull, ha visitat aquest divendres els municipis de Cabacés i Porrera, per posar en valor el Priorat i canalitzar les demandes de la comarca, sobretot, totes aquelles relacionades amb la sequera. Rull va visitar diversos ajuntaments així com la zona 0 de l’incendi de Cabacés i la seu del Consell Comarcal del Priorat, on es va reunir amb alcaldes i alcaldesses, consellers i conselleres comarcals.
En el transcurs de la reunió al consell comarcal, Rull es va comprometre a “a canalitzar i reforçar el consens que hi ha entre els ajuntaments” al voltant de les propostes d’actuació i mesures per afrontar la sequera “per tal que es desenvolupin amb rapidesa” com a resposta a la demanda del president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, que li va demanar que treballi perquè “els grups polítics del Parlament no s’oposin a unes inversions que són molt necessàries pel Priorat”.
Méndez també va insistir al president del Parlament sobre la necessitat de treballar per la pagesia, sector clau per al desenvolupament econòmic de la comarca. De la mateixa manera, va demanar mesures per garantir la gestió forestal, la millora de les infraestructures i comunicacions o l’accés a l’habitatge com a mesures per fixar la gent al territori i fer front al despoblament. Així, Méndez va subratllar la importància que té per comaques com el Priorat el desplegament de l’Estatut del Municipi Rural, que properament ha d’iniciar la tramitació parlamentària.
Finalment, el president del Consell Comarcal del Priorat va explicar la necessitat que la nova Llei del Patrimoni Cultural, que actualment es troba en el procés participatiu, reconegui la figura del paisatge cultural. Aquesta és una de les demandes que la UNESCO va fer a la candidatura “Priorat- Montsant- Siurana: mosaic mediterrani” per poder ser inscrita a la llista de patrimoni de la humanitat. En aquest sentit, i com a mostra del suport de la presidència del Parlament a la candidatura prioratina, Rull va oferir que els impulsors puguin anar a presentar-la al Parlament de Catalunya.
La visita del president del Parlament al Consell Comarcal va ser la darrera parada d’una jornada on Josep Rull també va visitar els ajuntaments de la Morera de Montsant i Escaladei, Cabacés, Porrera i Falset, la seu del Parc Natural de la Serra de Montsant, les bases dels Bombers i del SEM de Falset i la zona zero de l’incendi que ara fa un mes va afectar el terme municipal de Cabacés.
- Detalls
- Vist: 275
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- La Morera de Montsant
