Més de 150 persones es van aplegar aquest dijous al vespre a l’Absis del Castell de Falset per informar-se sobre l’estat dels projectes de la línia de molt alta tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita, coneguda popularment com la MAT, i també sobre Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.
La reunió informativa, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, va servir per explicar amb detall aquests projectes i per aclarir molts dubtes, sobretot entre els veïns i veïnes més afectats pel traçat de la MAT. A la nostra comarca, el projecte impacta directament els municipis del Masroig, Bellmunt del Priorat, Falset i Pradell de la Teixeta.
En aquest sentit, el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal, Sergi Saladié, qualificava el projecte de faraònic. “Podríem dir que es tracta d’una línia de superalta tensió, ja que no és una remodelació de l’actual sinó una repotenciació, és a dir, per una mateixa torre i faran passar dos cables, un de 220 quilovolts i un de 400 ,fet que suposarà que tindrem una línia de 620 quilovolts”, afirmava. Així, també va explicar que “aquesta repotenciació implica un increment de les torres, que actualment, de mitjana, són de 26 metres i que passarien a ser d’aproximadament 50 metres d’alçada”. A més, va afegir que aquestes torres tindran més braços: “en comptes de dos, en tindran tres per banda i, per tant, el volum, l’impacte i la visibilitat que tindran serà molt més gran”.
Així mateix, Saladié advertia també que la construcció de les torres no només afecta el punt on s’ubiquen, sinó que implica l’alteració de molts altres espais per poder-hi accedir.
És per això que des de l’OCTE del Priorat, conjuntament amb els ajuntaments afectats, s’està elaborant un recull exhaustiu de tots els elements que es poden veure perjudicats pel pas de la MAT. “Estem analitzant l’impacte que generarà sobre el sector agrari, sobre els elements naturals, sobre la fauna, etc. i també sobre les edificacions, els cellers… Tot i que als mapes surt com una línia, quan ho aterres sobre el terreny i veus totes les afectacions, t’adones que serà com una cicatriu per al territori”, afirmava.
Segons el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, a més, el projecte entra en clara contradicció amb el que estableix l’article 19 de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. “Aquesta infraestructura no respon a un model elèctric actual i contemporani sinó a un de fa 50 anys, a aquell model expansiu de grans centrals energètiques que necessitava d’aquestes línies d’evacuació”, destacava, mentre afegia que “la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament diu que justament hem d'anar en la direcció contrària, que hem d’anar cap a un model distribuït on el que cal primar no són grans centrals nuclears, òbviament, ni grans centrals renovables, sinó petites o mitjanes instal·lacions de renovables que van connectades a la mitja i la baixa tensió”.
Davant d’aquesta situació, el posicionament del Consell Comarcal és clar. El seu president, Sergi Méndez, ho expressava sense ambigüitats: el Priorat diu no a la MAT. “El que fa aquest projecte és tornar a sacrificar la nostra comarca per portar l'energia als centres de consum i tampoc tenim massa clar amb quins propòsits”, sentenciava el president, que continuava dient que “el que no podem acceptar és aquest sacrifici, aquesta servitud, quan nosaltres encara tenim unes infraestructures elèctriques dels anys 50-60 que no garanteixen el subministrament bàsic a les nostres llars i als nostres equipaments”. “No té cap sentit un model que transporta l'energia d'un lloc a un altre, quan les persones que estan cedint i sacrificant les seves terres per deixar-la passar no tenen garantit un servei bàsic com és la llum”, sentenciava.
Presentaran al·legacions
D’aquesta manera, des de l’ens comarcal ja s’està treballant en la redacció d’al·legacions, que s’hauran de presentar tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern espanyol, ja que la complexitat del projecte fa que totes dues administracions en tinguin competències. Méndez feia una crida a la participació ciutadana i animava tothom, estigui afectat directament o no, a presentar al·legacions. Segons explicava, com més se’n registrin, més força tindrà l’oposició al projecte. En aquest sentit, posava l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a disposició de la ciutadania per ajudar en els tràmits: “estem preparant les al·legacions que es posaran a disposició de tothom, d’entitats, de ciutadans particulars, afectats i no afectats, de tots aquells que vulguin defensar la comarca i que hi vulguin dir la seva”.
Les al·legacions corresponents a la part del projecte que depèn del govern espanyol es poden presentar fins al 25 de febrer, mentre que les que corresponen a la Generalitat es poden registrar fins l’endemà.
El PLATER no té en compte les propostes del Priorat
Per altra banda, i pel que fa al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER, durant la reunió també es va explicar que fa uns dies representants de l’Institut Català de l’Energia, l’ICAEN, van presentar la proposta de la Generalitat sobre quina aportació hauria de fer el Priorat a la producció d’energies renovables.
Una proposta que contrasta amb la feina que ja s’havia fet des de la comarca. I és que el Priorat va elaborar, en el seu moment i per encàrrec del mateix ICAEN, un Pla Comarcal per a la implantació de les energies renovables, que ara es veu que no s’ha tingut en compte.
En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat reclamava que es respecti la feina feta i recordava que el Priorat és l’única comarca de Catalunya que ha presentat el seu propi PLATER comarcal. “Quan vam constituir l'oficina comarcal vam rebre l’encàrrec d’establir una proposta comarcal d'implantació de renovables i això és el que hem fet”, explicava mentren insistian en què “una de les peticions que fem al Departament o a l'Institut Català de l'Energia és, precisament, que es tingui en compte això, perquè és una feina rigorosa, feta amb el consens de tots els municipis i acceptant i donant per bones les propostes d’unes persones i unes administracions que són les que realment coneixen la realitat del territori”.
En la mateixa línia s’expressava el president de l’associació Prioritat, Àngel Cortadelles, que insistia en la necessitat de defensar un model energètic que tingui en compte la voluntat dels municipis i la realitat del territori. “El nostre objectiu és que el PLATER assumeixi el que diu l’Acord comarcal d’energies renovables, que es basi en una planificació feta en base al que serien criteris tècnics però també a la voluntat dels pobles i que tingui en compte aquesta població i la realitat de la comarca”, destacava.
Una realitat que no es reflecteix en la proposta de la Generalitat. Un exemple n’és la quantitat d’energia eòlica que es vol que es produeixi al Priorat. El tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica ho exemplificava amb el cas de l’energia eòlica: “el pla comarcal planteja 60MW mentre que el PLATER en proposa 560, la qual cosa seria l’equivalent a instal·lar entre 100 i 125 molins de 200m d’alçada. Qualsevol persona que conegui el Priorat veurà que és impossible posar-los si no es fa una gran destrossa”.
A més, Saladié aportava més dades i recordava que, a dia d’avui, el Priorat ja produeix més energia de la que consumeix. “Només amb el que hi ha actualment instal·lat, que són uns quants molins a Trucafort i un parell al Molar, la comarca ja està generant un 134%. Si hi afegim tot el que contempla el Pla comarcal, podríem arribar al 500% però el PLÀTER diu que la comarca hauria d’arribar a produïr un 1.800%, és a dir 18 vegades l’energia que consumeix”.
Així doncs, una vegada més, el Priorat es prepara per fer front a l’arribada de projectes energètics que no s’adiuen i són contradictoris amb el model de comarca que es vol defensar i tirar endavant.
- Detalls
- Vist: 330
La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.
Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.
En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.
Població envellida
Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.
20 municipis amb menys de 500 habitants
Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.
La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).
Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:
- Detalls
- Vist: 448
Pradell de la Teixeta acull aquest curs 2025-2026 la novena edició del Coneguem lo Priorat, que ha arrencat aquesta setmana amb la visita al poble dels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Priorat de Falset i l’Institut Escola Corbatera de Cornudella.
El Coneguem lo Priorat és una activitat que té per objectiu donar a conèixer els valors i el patrimoni material i immaterial dels pobles de la comarca i fer que els més joves i els més petits els coneguin i els integrin. En aquest sentit, la tècnica de paisatge del Consell Comarcal del Priorat, Elisa Barceló, explica, en declaracions a Ràdio Falset, perquè s’ha decidit dur a terme l’activitat a Pradell: “Cada any, quan, al mes de setmbre, ens reunim amb el Fòrum d’Ensenyament per començar a organitzar l’activitat decidim en quin poble la farem. Des del principi van prioritzar els pobles que no tenen escola i Pradell era un dels pocs on encara no s’havia celebrat”. I és que en totes les edicions anteriors, exceptuant les dels anys de la pandèmia de la Covid-19, tots els pobles que han acollit el Coneguem lo Priorat tenen, precisament, aquest punt en comú: no tenen escola.
Així doncs, en aquesta primera part del Coneguem lo Priorat, els alumnes de 4t d’ESO prioratins van visitar Pradell per tal de conèixer quins són els seus trets més identificatius i els valors materials i immaterials que té amb l’objectiu de preparar els diversos tallers i activitats que es faran durant la visita dels alumnes de cicle mitjà de totes les escoles de la comarca, que tindrà lloc el 24 de març de l’any que ve. “La importància del Coneguem lo Priorat és que, a partir de diverses activitats, els nens i nenes de tercer i quart de primària puguin conèixer el patrimoni material i immaterial d’un poble i, per poder-ho fer, qui els prepara l'activitat són els de 4t d’ESO dels dos instituts”, diu Barceló, que afegeix que “sovint, aquests alumnes tampoc coneixen el poble i, per tant, primer els portem a visitar-lo perquè el puguin descobrir de primera mà gràcies, també, a la implicació dels ajuntaments i les entitats locals”.
D’aquesta manera, al llarg de la jornada, els estudiants van poder visitar alguns dels principals llocs d’interés que caracterizen Pradell. “Van treballar qüestions com el paisatge, la pedra seca o l’energia eòlica i també van poder veure l’antic molí i els rentadors, que estan molt arreglats”, afirma la tècnica de Paisatge del Consell Comarcal. “Gràcies a l'entitat No Jubilem la Memòria se’ls va explicar com va viure el poble la guerra civil i el paper que van tindre els brigadistes internacionals mentre els organitzadors del Festival Eva i el Pradelletres, els van explicar què són aquestes activitats i el valor que tenen pel municipi”, continua.
Un cop feta la visita, els estudiants de secundària tenen uns mesos per pensar i preparar els diferents tallers que proposaran als nens de 3r i 4t de primària. Barceló explica que hi ha llibertat per part dels instituts a l’hora de dissenyar les activitats: “cada institut s’organitza a la seva manera. Normalment, cada centre prepara diversos tallers, la temàtica dels quals trien els propis alumnes a partir del que els ha cridat més l’atenció durant la seva visita al poble. A partir d’aquí, muntaran una activitat didàctica i divertida i al mes de març seran els monitors dels nens i nenes que visitaran Pradell”.
Fins a dia d’avui, el Coneguem lo Priorat s’ha celebrat en 9 ocasions, que han tingut lloc a la Vilella Alta, Margalef, la Torre de Fontaubella, la Morera de Montsant, la Figuera, Torroja del Priorat, el Lloar i Pradell. Tal i com destaca la tècnica de paisatge del Consell Comarcal del Priorat aquesta activitat s’ha consolidat i és molt ben valorada tant pels ajuntaments dels municipis que l’acullen com pels professors i, sobretot, els alumnes: “el Coneguem té molt bona acollida ja que és una manera de conèixer els pobles de la nostra comarca, als quals molts d’ells no han estat mai. A més, als alumnes d’ESO els agrada molt agafar el rol de monitors i els petits disfruten fent les activitats mentre s’interelacionen amb altres alumnes de la resta d’escoles del Priorat”.
Coneguem lo Priorat és una iniciativa sorgida durant les sessions de treball fetes en el marc del Pla de Gestió de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat entre mestres del Priorat, Prioritat, el Servei Educatiu del Priorat i el Consell Comarcal del Priorat. El projecte també compta amb el suport de l’Oficina Jove.
- Detalls
- Vist: 711
Després del caos d’aquesta setmana, aquest divendres els trens de la xarxa de rodalies, regionals i mitja distància de tot Catalunya van tornar a funcionar. Tots? No. A la línia R-15 hi ha incidències i això ha obligat a establir un servei alternatiu per carretera en el tram que uneix Reus amb Riba-roja, és a dir, tot el tram que passa per les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre.
*Per l'estació de Marçà- Falset no circulen trens durant aquest divendres (foto: Wikipedia).
- Detalls
- Vist: 343
Fa unes setmanes el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va presentar a Falset un estudi sobre el subministrament d’aigua potable del Baix Priorat i una part del Baix Camp a partir d’un nou ramal de la canonada principal del CAT amb l’objectiu de proposar noves alternatives per fer front a les situacions de sequera, que cada vegada són més habituals.
Aquest estudi apareix de la demanda de l’Ajuntament de Falset per tal que es tingués en compte la possibilitat que l’aigua del CAT pogués abastir els municipis de la zona sud del Priorat. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “vam demanar que és realitzés aquest estudi el juliol del 2024 perquè crec que és una possibilitat a tenir molt en compte per tal de poder garantir el subministrament d’aigua a les nostres poblacions”. En aquest sentit l’alcalde recorda que “la gran majoria de municipis del Priorat s’abasteixen a partir de captacions pròpies de mines i pous i això, en el context actual de forta sequera i canvi climàtic i tenint en compte que cada vegada es consumeix més aigua, doncs no ens assegura el subministrament”. “Hem de trobar noves alternatives i una podria ser aquesta”, insisteix.
Així doncs, l’estudi tècnic-econòmic proposa la connexió del nou ramal a tres nous punts de subministrament, situats als termes municipals de Mont-roig del Camp i Colldejou, amb un dipòsit final situat a la Torre de Fontaubella, des d’on es faria la distribució de l’aigua a municipis com Falset, Marçà, els Guiamets, Capçanes, Bellmunt del Priorat, Pradell de la Teixeta, la Torre de la Fontaubella, el Masroig o el Molar. També se’n beneficiarien Mont-roig, Colldejou i Pratdip. “Estem parlant d’una obra que asseguraria l’aigua a 12 municipis del Priorat i el Baix Camp i a uns 10.000 habitants”, afirma Brull.
El pressupost total d’aquesta obra s’estima ara mateix en uns 20 milions d’euros malgrat que no es contempla la construcció de cap ramal de distribució a tots els municipis del Baix Priorat des de la Torre de Fontaubella, tot i que sí que s’ha tingut en compte a l’hora de dimensionar hidràulicament el projecte i la demanda d’aigua en un futur. En aquest sentit, l’alcalde de Falset creu que es tracta d’un “projecte de país” i que cal la implicació de les administracions supramunicipals: “ens han d’ajudar a tirar-lo endavant perquè nosaltres sols no ho podem assumir”. “Sempre dic que totes les polítiques i accions per afavorir el repoblament i fer que el món rural tiri endavant han d’anar acompanyades d’una sèrie d’infraestructures que són vitals com ara la connexió a internet però també l'abastament d'aigua l'electricitat, l'habitatge i les comunicacions”, explica Brull. “Si no millorem aquests eixos grans, aquests eixos que són essencials per poder garantir la vida de les comunitats, dels municipis i dels pobles, qualsevol altra política no funcionarà”, afegeix.
Segons l’alcalde de Falset, la resta de municipis ho van veure com un projecte positiu però es tracta d’un camí llarg. De fet, Brull creu que actualment és l’única alternativa per garantir i assegurar l’aigua als municipis del Baix Priorat: “ara mateix és l'única alternativa que hi ha damunt de la taula, perquè altres opcions que hi ha hagut com podien ser el projecte del Coll de l'Euga no han tirat endavant. Llavors, l'alternativa d'agafar aigua del CAT és, actualment, la que ens podria garantir aquest subministrament d’aigua”.
*Foto: els representants del CAT i de l'ACA juntament amb alcaldes i regidors dels municipis del Priorat afectats pel projecte el dia de la presentació a l'Ajuntament de Falset.
- Detalls
- Vist: 1166
Fa uns mesos es va anunciar que l'empresa pública Red Eléctrica Española té la intenció de tirar endavant el projecte de la línia de molt alta tensió, coneguda popularment com a MAT, entre Escatrón, a l'Aragó, i la Secuita, al Tarragonès i que a la nostra comarca afecta els municipis del Masroig, Bellmunt, Marçà, Falset i Pradell.
El projecte ha aixecat l'oposició del territori i des de Ràdio Falset n'hem parlat amb Jaume Formosa, membre de la Plataforma No a la MAT Aragó- Catalunya.
Escolteu l'entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 834
El cos d’Agents Rurals ha restringit l’accés a l’Espai d’Interés Natural de la Serra de Llaberia degut a l’alt risc d’incendi que hi ha, sobretot a les comarques del sud del país i a l’Empordà, i a la previsió de fort vent prevista per aquest dilluns.
Així mateix, a banda del tancament de la Serra Llaberia, també hi ha restricció d’accessos a la resta de les Muntanyes de Tivissa- Vandellòs, a la Serra de Cardó-Boix i també a la zona del Cap de Creus i la Serra de l’Albera.
Aquests controls d’accés es fan per evitar la presència humana en aquests espais amb dos objectius: d’una banda, per reduir el risc que es produeixi un foc, ja que 9 de cada 10 incendis a Catalunya són causats d’una manera o altra per l’activitat humana, i de l’altra, per evitar que hi hagi persones en situació vulnerable a la zona en cas que es declari un incendi forestal.
I és que a la comarca del Priorat hi ha fins a sis municipis que es troben en el nivell 4 del Pla Alfa, el més elevat i que significa que hi ha un risc extrem d’incendi forestal. Es tracta de Capçanes, els Guiamets, Marçà, Falset, la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta. Bellmunt, el Masroig, el Molar i Porrera, per la seva banda es troben en el nivell 3.
En el conjunt de Catalunya hi ha fins a 45 municipis en el nivell 4 del Pla Alfa. A banda dels sis del Priorat, també es troben en aquesta situació 10 municipis del Baix Camp, 4 de la Ribera d’Ebre, 6 del Baix Ebre i 19 de l’Alt Empordà.
- Detalls
- Vist: 1399
Pàgina 1 de 2
- Estàs aquí:
-
Inici
-
Informatius
- Pradell de la Teixeta
