Pradell de la Teixeta acollirà aquest dimarts la novena edició de Coneguem lo Priorat, una iniciativa que vol apropar als més joves els valors i el patrimoni, tant material com immaterial, dels pobles de la comarca, perquè els coneguin, els valorin i els facin seus.

La tècnica de paisatge del Consell Comarcal del Priorat, Elisa Barceló, destaca la importància d’una activitat com aquesta: “és una activitat en la qual anem a descobrir un poble del Priorat per fomentar aquest coneixement del seu patrimoni, tant material com immaterial, i que es creï aquesta estima cap al territori per part de l'alumnat i dels mestres que hi participen“.

De fet, la proposta no només s’adreça als alumnes, que sovint desconeixen els municipis més propers, sinó que també permet que mestres i professors s’apropin una mica més a la realitat del Priorat. Segons Barceló, “cada any, quan fem les reunions prèvies amb els mestres de les escoles, sempre n’hi ha de nous que no coneixen ni l’activitat ni la comarca i se sorprenen força de tot el patrimoni que hi ha als nostres pobles”.

Pradell, l’últim poble sense escola

Fins ara, totes les edicions de Coneguem lo Priorat s’han celebrat en pobles sense escola. Pradell és l’últim municipi que quedava pendent, si no es tenen en compte els nuclis pedànics de Siurana, Albarca i Escaladei. Tal i com destaca la tècnica de Paisatge del Consell Comarcal, “és una qüestió que hem de valorar de cara al proper curs: si decidim visitar aquests tres pobles, si tornem a repetir amb els municipis sense escola on ja s’ha fet o bé si continuem amb els que tenen escola”.

En l’edició d’enguany hi participaran més de 140 alumnes de tercer i quart de primària de les escoles de la comarca, així com una vuitantena d’estudiants de quart d’ESO dels dos instituts, que s’han encarregat de dissenyar i organitzar les activitats. “Els estudiants de secundària ja van visitar Pradell al mes de novembre per tal de conèixer el poble i poder muntar les activitats”, diu Barceló, que afegeix: “al final se n’han preparat deu de diferents entre les que n’hi ha de relacionades amb el paisatge, amb l’energia eòlica, els rentadors les brigades internacionals o el Pradelletres”.

La jornada es clourà amb un moment conjunt entre grans i petits, que ballaran la sardana Els colors de Montsant, del compositor, fill del Molar, Amadeu Escoda. “Aquesta sardana l’han preparat a totes les escoles gràcies al grup de treball que tenen els mestres de música de la comarca. Llavors, quan ens van fer la proposta ho vamb trobar molt bonic i vam decidir que després de dinar, a la plaça de l’Església, els mestres explicaran que significa aquesta peça i tothom la ballarà”.

La canalla omple els pobles d’alegria

Barceló també posa en valor la logística que assumeixen els municipis amfitrions, però subratlla especialment l’alegria amb què la població rep els infants de tota la comarca: “es tracta de pobles petits, que no estan acostumats a veure canalla pel carrer i això és un fet molt bonic, que tant els ajuntaments com les entitats i, sobretot, la gent gran valoren molt”.

Des de l’organització, així com des del col·lectiu de mestres i professors, es valora molt positivament la iniciativa, ja que també fomenta la relació entre alumnes de diferents escoles. “És una activitat molt bonica perquè, sí, per una banda hi ha un desconeixement de molts pobles de la comarca, però també és molt interessant perquè permet que els alumnes es barregin i es relacionin entre ells, també amb els més grans”, diu Barceló.

Coneguem lo Priorat és un projecte ja consolidat que va néixer de les sessions de treball impulsades en el marc del Pla de Gestió de la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial. Hi participen mestres de la comarca, Prioritat, el Servei Educatiu del Priorat i el Consell Comarcal, amb el suport de l’Oficina Jove.

(Foto: Turisme Priorat)

Detalls

Publicat el 20 Març 2026

Vist: 279

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Detalls

Publicat el 02 Febrer 2026

Vist: 778

El Govern de la Generalitat considera que la MAT és un projecte “indispensable” per a fer la transició energètica a Catalunya. Així ho va afirmar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant la sessió de control del Parlament d’aquest dimecres.

En resposta a la pregunta de la diputada d’Esquerra Republicana, Montse Bergés, que va incidir en les més 14.400 al·legacions que el territori ha presentat al projecte, Paneque va dir que la MAT Escatrón- els Aubals- la Secuita, és diferent al d’altres línies als quals el govern de la Generalitat s’ha oposat de forma contundent. “Cal tenir en compte que ens trobem davant d'una infraestructura amb algunes particularitats. La primera és que és una línia de transport per la seguretat energètica i elèctrica del territori i no cal que insistim en aquest fet quan veiem que diferents alteracions que està havent-hi a nivell internacional tenen un impacte molt directe en l'àmbit energètic aquí a Catalunya”, afirmava mentre afegia que “és una línia integrada al sistema elèctric que reforça el subministrament, que és una qüestió també important per al teixit econòmic i social, que ens permet integrar renovables i que, per tant, ens ajuda a la transició energètica. A més, substitueix una línia existent en aquests moments que serà desmantellada”.

En aquest sentit, la consellera va destacar que les al·legacions poden ajudar a millorar un projecte que, segons ella, és important per al país: “en matèria d'energia, sempre que s'han plantejat projectes d'aquesta tipologia, el primer principi és defensar l'interès general i el bé comú i el màxim respecte territori paisatge i en aquesta ocasió farem el mateix. Vostè ha fet esment a les al·legacions. Efectivament aquestes al·legacions poden millorar el projecte però sí que li volia remarcar també la importància d'aquesta infraestructura”.

Des d’Esquerra Republicana, però, la diputada Bergés va denunciar l’important consens que hi ha en contra del projecte i en la contradicció en que s’entra amb les candidatures del Priorat al Premi de Paisatge del Consell d'Europa i la UNESCO. “Les 14.421 al·legacions presentades no són una xifra qualsevol, són un crit del territori. Els consells comarcals del Priorat, del Baix Camp i la Terra Alta, més d’una vintena d’ajuntaments i el món agrari i vitivinícola ja alerten de l'impacte d'aquest projecte”, explicava Bergés.

Així mateix va insistir en el fet que “mentre el Ministeri de Cultura porta el Priorat a Europa com a candidat al Premi del Paisatge del Consell d'Europa i mentre el Departament de Cultura acompanya el territori en el camí cap a l'UNESCO, es planteja una infraestructura que pot trinxar precisament aquest territori”.

La diputada republicana va denunciar, a més, la "servitud energètica" que pateix el Camp de Tarragona: “mentre es projecten grans infraestructures de transport elèctric, molts dels municipis afectats encara es queden sense llum quan plou o bufa el vent. I, sense anar més lluny els municipis del nord del Priorat acumulen més de 72 hores de microtalls en el que portem d'any. Això al territori té un nom molt clar, servitud energètica”. Així, sentenciava que “les infraestructures passen pel territori, els impactes es queden, però les decisions i els beneficis marxen lluny”.

*Foto: La consellera Paneque en un moment de la seva intervenció en la sessió de control del Parlament d'aquest dimecres.

Detalls

Publicat el 12 Març 2026

Vist: 401

Després del caos d’aquesta setmana, aquest divendres els trens de la xarxa de rodalies, regionals i mitja distància de tot Catalunya van tornar a funcionar. Tots? No. A la línia R-15 hi ha  incidències i això ha obligat a establir un servei alternatiu per carretera en el tram que uneix Reus amb Riba-roja, és a dir, tot el tram que passa per les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre.

*Per l'estació de Marçà- Falset no circulen trens durant aquest divendres (foto: Wikipedia).

Detalls

Publicat el 23 Gener 2026

Vist: 660

Més de 150 persones es van aplegar aquest dijous al vespre a l’Absis del Castell de Falset per informar-se sobre l’estat dels projectes de la línia de molt alta tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita, coneguda popularment com la MAT, i també sobre Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.

La reunió informativa, organitzada pel Consell Comarcal del Priorat i l’associació Prioritat, va servir per explicar amb detall aquests projectes i per aclarir molts dubtes, sobretot entre els veïns i veïnes més afectats pel traçat de la MAT. A la nostra comarca, el projecte impacta directament els municipis del Masroig, Bellmunt del Priorat, Falset i Pradell de la Teixeta.

En aquest sentit, el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal, Sergi Saladié, qualificava el projecte de faraònic. “Podríem dir que es tracta d’una línia de superalta tensió, ja que no és una remodelació de l’actual sinó una repotenciació, és a dir, per una mateixa torre i faran passar dos cables, un de 220 quilovolts i un de 400 ,fet que suposarà que tindrem una línia de 620 quilovolts”, afirmava. Així, també va explicar que “aquesta repotenciació implica un increment de les torres, que actualment, de mitjana, són de 26 metres i que passarien a ser d’aproximadament 50 metres d’alçada”. A més, va afegir que aquestes torres tindran més braços: “en comptes de dos, en tindran tres per banda i, per tant, el volum, l’impacte i la visibilitat que tindran serà molt més gran”.

Així mateix, Saladié advertia també que la construcció de les torres no només afecta el punt on s’ubiquen, sinó que implica l’alteració de molts altres espais per poder-hi accedir.

És per això que des de l’OCTE del Priorat, conjuntament amb els ajuntaments afectats, s’està elaborant un recull exhaustiu de tots els elements que es poden veure perjudicats pel pas de la MAT. “Estem analitzant l’impacte que generarà sobre el sector agrari, sobre els elements naturals, sobre la fauna, etc. i també sobre les edificacions, els cellers… Tot i que als mapes surt com una línia, quan ho aterres sobre el terreny i veus totes les afectacions, t’adones que serà com una cicatriu per al territori”, afirmava.

Segons el tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, a més, el projecte entra en clara contradicció amb el que estableix l’article 19 de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2017. “Aquesta infraestructura no respon a un model elèctric actual i contemporani sinó a un de fa 50 anys, a aquell model expansiu de grans centrals energètiques que necessitava d’aquestes línies d’evacuació”, destacava, mentre afegia que “la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament diu que justament hem d'anar en la direcció contrària, que hem d’anar cap a un model distribuït on el que cal primar no són grans centrals nuclears, òbviament, ni grans centrals renovables, sinó petites o mitjanes instal·lacions de renovables que van connectades a la mitja i la baixa tensió”.

Davant d’aquesta situació, el posicionament del Consell Comarcal és clar. El seu president, Sergi Méndez, ho expressava sense ambigüitats: el Priorat diu no a la MAT. “El que fa aquest projecte és tornar a sacrificar la nostra comarca per portar l'energia als centres de consum i tampoc tenim massa clar amb quins propòsits”, sentenciava el president, que continuava dient que “el que no podem acceptar és aquest sacrifici, aquesta servitud, quan nosaltres encara tenim unes infraestructures elèctriques dels anys 50-60 que no garanteixen el subministrament bàsic a les nostres llars i als nostres equipaments”. “No té cap sentit un model que transporta l'energia d'un lloc a un altre, quan les persones que estan cedint i sacrificant les seves terres per deixar-la passar no tenen garantit un servei bàsic com és la llum”, sentenciava.

Presentaran al·legacions

D’aquesta manera, des de l’ens comarcal ja s’està treballant en la redacció d’al·legacions, que s’hauran de presentar tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern espanyol, ja que la complexitat del projecte fa que totes dues administracions en tinguin competències. Méndez feia una crida a la participació ciutadana i animava tothom, estigui afectat directament o no, a presentar al·legacions. Segons explicava, com més se’n registrin, més força tindrà l’oposició al projecte. En aquest sentit, posava l’Oficina Comarcal de Transició Energètica a disposició de la ciutadania per ajudar en els tràmits: “estem preparant les al·legacions que es posaran a disposició de tothom, d’entitats, de ciutadans particulars, afectats i no afectats, de tots aquells que vulguin defensar la comarca i que hi vulguin dir la seva”.

Les al·legacions corresponents a la part del projecte que depèn del govern espanyol es poden presentar fins al 25 de febrer, mentre que les que corresponen a la Generalitat es poden registrar fins l’endemà.

El PLATER no té en compte les propostes del Priorat

Per altra banda, i pel que fa al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER, durant la reunió també es va explicar que fa uns dies representants de l’Institut Català de l’Energia, l’ICAEN, van presentar la proposta de la Generalitat sobre quina aportació hauria de fer el Priorat a la producció d’energies renovables.

Una proposta que contrasta amb la feina que ja s’havia fet des de la comarca. I és que el Priorat va elaborar, en el seu moment i per encàrrec del mateix ICAEN, un Pla Comarcal per a la implantació de les energies renovables, que ara es veu que no s’ha tingut en compte.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat reclamava que es respecti la feina feta i recordava que el Priorat és l’única comarca de Catalunya que ha presentat el seu propi PLATER comarcal. “Quan vam constituir l'oficina comarcal vam rebre l’encàrrec d’establir una proposta comarcal d'implantació de renovables i això és el que hem fet”, explicava mentren insistian en què “una de les peticions que fem al Departament o a l'Institut Català de l'Energia és, precisament, que es tingui en compte això, perquè és una feina rigorosa, feta amb el consens de tots els municipis i acceptant i donant per bones les propostes d’unes persones i unes administracions que són les que realment coneixen la realitat del territori”.

En la mateixa línia s’expressava el president de l’associació Prioritat, Àngel Cortadelles, que insistia en la necessitat de defensar un model energètic que tingui en compte la voluntat dels municipis i la realitat del territori. “El nostre objectiu és que el PLATER assumeixi el que diu l’Acord comarcal d’energies renovables, que es basi en una planificació feta en base al que serien criteris tècnics però també a la voluntat dels pobles i que tingui en compte aquesta població i la realitat de la comarca”, destacava.

Una realitat que no es reflecteix en la proposta de la Generalitat. Un exemple n’és la quantitat d’energia eòlica que es vol que es produeixi al Priorat. El tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica ho exemplificava amb el cas de l’energia eòlica: “el pla comarcal planteja 60MW mentre que el PLATER en proposa 560, la qual cosa seria l’equivalent a instal·lar entre 100 i 125 molins de 200m d’alçada. Qualsevol persona que conegui el Priorat veurà que és impossible posar-los si no es fa una gran destrossa”.

A més, Saladié aportava més dades i recordava que, a dia d’avui, el Priorat ja produeix més energia de la que consumeix. “Només amb el que hi ha actualment instal·lat, que són uns quants molins a Trucafort i un parell al Molar, la comarca ja està generant un 134%. Si hi afegim tot el que contempla el Pla comarcal, podríem arribar al 500% però el PLÀTER diu que la comarca hauria d’arribar a produïr un 1.800%, és a dir 18 vegades l’energia que consumeix”.

Així doncs, una vegada més, el Priorat es prepara per fer front a l’arribada de projectes energètics que no s’adiuen i són contradictoris amb el model de comarca que es vol defensar i tirar endavant.

Detalls

Publicat el 06 Febrer 2026

Vist: 673

Fa uns mesos es va anunciar que l'empresa pública Red Eléctrica Española té la intenció de tirar endavant el projecte de la línia de molt alta tensió, coneguda popularment com a MAT, entre Escatrón, a l'Aragó, i la Secuita, al Tarragonès i que a la nostra comarca afecta els municipis del Masroig, Bellmunt, Marçà, Falset i Pradell.

El projecte ha aixecat l'oposició del territori i des de Ràdio Falset n'hem parlat amb Jaume Formosa, membre de la Plataforma No a la MAT Aragó- Catalunya.

Escolteu l'entrevista a continuació: 

Detalls

Publicat el 08 Gener 2026

Vist: 1186