Poboleda celebrarà aquest dissabte, 4 d'abril, la 15a edició del Poboleda Vins, una cita ja consolidada al calendari enoturístic de la comarca.

L’esdeveniment, organitzat per l’Associació de Cellers de Poboleda, tindrà lloc a la plaça del Portal entre les 11.30 h i les 14 h, i comptarà amb la participació de gairebé una vintena de cellers del municipi.

Els assistents podran adquirir un tiquet de 30 euros que inclou una copa commemorativa, el tast dels vins dels diferents cellers participants i una degustació gastronòmica. A més, el tiquet també ofereix un descompte de 5 euros en la compra d’ampolles de vi durant la jornada.

Les entrades es poden adquirir de manera anticipada al següent enllaç

Foto: Ajuntament de Poboleda.

14_0.jpg

Els pobles de la zona nord del Priorat han patit, una vegada més, una fallada en les telecomunicacions que els ha deixat sense internet durant diversos dies. Margalef, la Bisbal, Ulldemolins, Cabacés, Torroja, la Vilella Alta, Cornudella, la Morera i Poboleda es van quedar sense connexió divendres al vespre i, en alguns casos, no van recuperar el servei fins dimarts.

L’alcalde de Margalef, Àlex Vilà, denuncia que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una incidència recurrent. Explica que, en molts trams, la distribució es fa mitjançant xarxa aèria o radioenllaços, una infraestructura especialment vulnerable al vent i a la humitat, i que pateix avaries constants. “Aquest cap de setmana ha passat el que ve passant cada mes i que ja s’ha convertit en rutina, és a dir, que ens hem tornat a quedar entre dos i tres dies sense internet”, es queixa mentre afegeix que “quan no és pel vent, és per l’aigua i quan no, per una altra història, però com que la xarxa de fibra òptica és aèria, cada vegada que cau un pi, plou o fa massa vent, el cable es trenca i ens quedem sense connexió”.

I és que no és la primera vegada que els veïns es queden incomunicats. El passat 7 de desembre, la caiguda del servei es va allargar fins a tres dies; per Reis van estar-ne dos més sense connexió, i aquest mes de febrer l’avaria s’ha prolongat encara més i, en algunes zones, també ha afectat la telefonia mòbil. Per això, l’alcalde critica que les empreses subministradores disposen de solucions tècniques, però no les implementen perquè no les consideren rendibles: “les mateixes empreses ens diuen que sí, que hi hauria la possibilitat de millorar la connexió passant la fibra pels ramals terrestres de la Generalitat però que no ho fan perquè no els hi surt a compte ja que som molt pocs abonats”. Així, lamenta que “els drets digitals s’han de garantir, en teoria, a tot Catalunya però no és així a determinades zones rurals allunyades de les grans àrees urbanes”.

El desplegament de la xarxa de fibra òptica terrestre va ser un dels projectes més ambiciosos dels darrers governs de la Generalitat. Tot i això, en moltes zones rurals les operadores es resisteixen a utilitzar-la perquè no els surt a compte. Vilà explica que pròximament es reuniran amb el Govern per estudiar com poden forçar les empreses a garantir un millor servei i l’accés a la fibra. “Tenim diverses reunions planificades amb la Generalitat per tal de veure si podem aconseguir, d’alguna manera, que aquestes empreses garanteixin un bon servei als nostres pobles”, diu.

I és que la connectivitat s’ha convertit en un servei bàsic. De fet, per als municipis rurals és essencial per lluitar contra el despoblament. “Som una comarca que demogràficament està bastant malament i estem fent tot el possible per atraure població però, clar, ens trobem en què aquesta gent que decideix venir a viure aquí i que teletreballa, que munta un negoci al poble, o el que sigui, no ho pot fer perquè cada mes es queda sense internet dos o tres dies i això és un problema”, destaca l’alcalde de Margalef.

Per denunciar aquesta situació recurrent, Vilà ha enviat un escrit a diversos mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer visible el problema i pressionar empreses i administracions perquè hi donin una solució definitiva.

margalef.jpg

 Aquest cap de setmana se celebra a la nostra comarca la primera edició del Festival de Cinema Priorat. Fins a cinc municipis acolliran aquest nou certamen cultural dedicat enguany al curtmetratge i a la creació en català. 

Per conèixer més a fons totes les particularitats d’aquest nou festival hen xerrat una estona amb el seu director artístic, l’Albert Blay. Escolteu l’entrevista a continuació:

WhatsApp_Image_2025-12-16_at_11.44.13_1.jpeg

La Volta Ciclista a Catalunya 2026 farà parada al Priorat en la seva tercera etapa, prevista per al proper 26 de març. El recorregut, de 159,5km, entrarà a la comarca per Cornudella de Montsant, procedent de Prades, i continuarà per la carretera T-702 en direcció a Poboleda, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Des d’aquí, el traçat seguirà cap a Gratallops i Falset, abans d’encarar el tram final cap a Marçà i la Torre de Fontaubella, des d’on tornarà cap al Baix Camp a través del Coll Roig, de tercera categoria.

Mapa_Volta-a-Catalunya-2026-MEN.png

Poboleda celebra aquest dissabte, 13 de setembre, la vinticinquena edició de la Festa del Vi i la Verema a l’antiga, en la que es rememora i reivindica la collita tal com es feia antigament i la tradició vinícola de la població.

Els actes tradicionals son l’eix de la festa que comença a les 7h del matí amb el repic de campanes i la sortida cap a la vinya a veremar amb carros i mules tal i com es feia antigament. A continuació tindrà lloc l’esmorzar popular i el pregó de la festa, que enguany anirà a càrrec del periodista Xavier Grasset.

Al llarg del dia, també tindran lloc altres actes tradicionals com la piada del raïm o la mostra de treball de camp amb animals. Així mateix, també hi haurà un mercat d’artesania i gastronomia i un tast de vins de la DOQ Priorat.

La jornada tindrà espai, també, per a la cultura popular amb l’actuació dels capgrossos de Poboleda i la colla castellera dels Brivalls de Cornudella o el correfoc amb el drac i els diables del municipi.

Foto: Turisme Priorat.

Captura_de_Pantalla_2025-09-09_a_les_11.35.02.png

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Captura_de_pantalla_2026-02-02_a_les_10.04.46.png

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha resolt la convocatòria d’ajuts per a pal·liar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i el Montsant, amb un import de subvenció total de 4,2 milions d’euros, que permetran executar una inversió global de 4,9 milions d’euros.

En aquest sentit, dels 31 ajuts que s’han atorgat, 21 són per a municipis de la nostra comarca. Entre d’altres, s’han concedit fins a 250.000€ per a la construcció d’un nou pou a la Vilella Baixa o per buscar alternatives per millorar l’abastament d’aigua de Poboleda. Marçà, en canvi, s’ha beneficiat de més de 230.000€ per finançar la instal·lació d’un filtre de carbó i Gratallops també ha rebut 200.000€ per a l’adequació i millora de la captació d'aigua des del pou del riu Siurana fins al nou dipòsit.

Altres municipis com Porrera o Falset han aprofitat aquests ajuts de l’ACA per finançar les cisternes d’aigua amb les quals van haver d’abastir-se durant els moments més crus de la sequera.

Les principals novetats d’aquesta subvenció, donada la situació actual, són que, per una banda, permet avançar els diners per al desenvolupament de les obres, i per l’altra, s’ofereix flexibilització en cas que s’opti per una altra solució per garantir l’abastament. En aquest sentit, a partir de la publicació de la resolució d’atorgament de les subvencions, queda autoritzat el pagament de bestretes de fins al 100% de la subvenció concedida, prèvia sol·licitud dels ens beneficiaris.

*Imatge d'arxiu de la construcció d'un nou pou a Falset l'any passat.

treballs_del_nou_pou.jpg