Els pobles de la zona nord del Priorat han patit, una vegada més, una fallada en les telecomunicacions que els ha deixat sense internet durant diversos dies. Margalef, la Bisbal, Ulldemolins, Cabacés, Torroja, la Vilella Alta, Cornudella, la Morera i Poboleda es van quedar sense connexió divendres al vespre i, en alguns casos, no van recuperar el servei fins dimarts.

L’alcalde de Margalef, Àlex Vilà, denuncia que no es tracta d’un problema puntual, sinó d’una incidència recurrent. Explica que, en molts trams, la distribució es fa mitjançant xarxa aèria o radioenllaços, una infraestructura especialment vulnerable al vent i a la humitat, i que pateix avaries constants. “Aquest cap de setmana ha passat el que ve passant cada mes i que ja s’ha convertit en rutina, és a dir, que ens hem tornat a quedar entre dos i tres dies sense internet”, es queixa mentre afegeix que “quan no és pel vent, és per l’aigua i quan no, per una altra història, però com que la xarxa de fibra òptica és aèria, cada vegada que cau un pi, plou o fa massa vent, el cable es trenca i ens quedem sense connexió”.

I és que no és la primera vegada que els veïns es queden incomunicats. El passat 7 de desembre, la caiguda del servei es va allargar fins a tres dies; per Reis van estar-ne dos més sense connexió, i aquest mes de febrer l’avaria s’ha prolongat encara més i, en algunes zones, també ha afectat la telefonia mòbil. Per això, l’alcalde critica que les empreses subministradores disposen de solucions tècniques, però no les implementen perquè no les consideren rendibles: “les mateixes empreses ens diuen que sí, que hi hauria la possibilitat de millorar la connexió passant la fibra pels ramals terrestres de la Generalitat però que no ho fan perquè no els hi surt a compte ja que som molt pocs abonats”. Així, lamenta que “els drets digitals s’han de garantir, en teoria, a tot Catalunya però no és així a determinades zones rurals allunyades de les grans àrees urbanes”.

El desplegament de la xarxa de fibra òptica terrestre va ser un dels projectes més ambiciosos dels darrers governs de la Generalitat. Tot i això, en moltes zones rurals les operadores es resisteixen a utilitzar-la perquè no els surt a compte. Vilà explica que pròximament es reuniran amb el Govern per estudiar com poden forçar les empreses a garantir un millor servei i l’accés a la fibra. “Tenim diverses reunions planificades amb la Generalitat per tal de veure si podem aconseguir, d’alguna manera, que aquestes empreses garanteixin un bon servei als nostres pobles”, diu.

I és que la connectivitat s’ha convertit en un servei bàsic. De fet, per als municipis rurals és essencial per lluitar contra el despoblament. “Som una comarca que demogràficament està bastant malament i estem fent tot el possible per atraure població però, clar, ens trobem en què aquesta gent que decideix venir a viure aquí i que teletreballa, que munta un negoci al poble, o el que sigui, no ho pot fer perquè cada mes es queda sense internet dos o tres dies i això és un problema”, destaca l’alcalde de Margalef.

Per denunciar aquesta situació recurrent, Vilà ha enviat un escrit a diversos mitjans de comunicació amb l’objectiu de fer visible el problema i pressionar empreses i administracions perquè hi donin una solució definitiva.

Detalls

Publicat el 19 Febrer 2026

Vist: 585

La llevantada dels darrers dies ha estat molt generosa amb la comarca del Priorat. I és que des del passat dissabte la regada ha estat considerable, els rius i barrancs ragen i els embassaments continuen augmentant les seves reserves.

Si ens fixem en el volum de precipitació acumulada, i segons les dades recopilades pel geògraf falsetà Joan Ramon Coll, durant aquest episodi s’han recollit fins a 165 litres per metre quadrat a Cornudella o 146 al pantà de Siurana. Altres registres destacats són els 146 litres de Porrera, els 143 de Falset, els 138 d’Ulldemolins o els 133 de Marçà i Bellmunt. De fet, en el cas de Falset, en els darrers quaranta dies s’han recollit fins a 525mm, una quantitat que gairebé equival a tota la pluja que cau en un any.

I de retruc, aquestes pluges, han deixat petjada als embassaments de la comarca. L’embassament de Siurana, sense anar més lluny, ha passat del 18% en què es trobava la setmana passada al 37,26% que es registra avui.

També el pantà dels Guiamets ha fet una crescuda espectacular i ja se situa al 72,5%. Recordem que aquest embassament, a mitjans de desembre, es trobava tan sols al 4%. Per la seva banda, l’embassament de Margalef continua en el seu màxim de capacitat.

*La cua del pantà dels Guiamets, on l'aigua ja passa per sota del pont del tren de Capçanes.

Detalls

Publicat el 22 Gener 2026

Vist: 799

La població del Priorat a 1 de gener del 2025 era de 9.415 habitants, fet que suposa un descens de cinc persones respecte a l’any anterior. La nostra és la quarta comarca amb menys població de Catalunya, només per darrera de l’Alta Ribargorça (4.051), el Moianès (5.723) i el Pallars Sobirà (7.732). Malgrat això, el Priorat és la segona comarca que va perdre més població, superada, tan sols, per la Terra Alta, on el nombre d’habitants va baixar en una seixantena de persones.

Si analitzem els diferents components demogràfics de la comarca, el Priorat registra un creixement natural, és a dir, el balanç entre els naixements i les defuncions, de -72 persones. Així mateix, el saldo migratori intern, que explica la diferència entre les immigracions i les emigracions dins de Catalunya o la resta de l’Estat, també és negatiu. En aquest cas de -13 persones.

En canvi, si la població del Priorat només baixa en cinc persones és gràcies al saldo migratori amb l’estranger, que puja en 75 persones. I és que durant l’any 2024, fins a 187 persones van venir a viure a la comarca mentre que 112 en van marxar.

Població envellida

Una altra dada significativa és que el Priorat és la segona comarca amb un percentatge més elevat de població de 65 anys o més. Concretament, el 27% dels prioratins i prioratines es troben dins aquesta franja d’edat, només per darrera de la Terra Alta. En el mateix sentit, la comarca també és la primera de Catalunya amb menys habitants de 0 a 15 anys. El nombre de persones del Priorat en aquesta franja representen, només, l’11,3% de la població.

20 municipis amb menys de 500 habitants

Per municipis, Falset, la capital de la comarca, és el que concentra més població, concretament, 2.892 habitants, vint més que l’any anterior. Cornudella és el segon municipi amb més veïns i veïnes (1.014), tot i que en perd 19 respecte al 2024 i tanca el podi Marçà amb 624, i un augment de 25 persones.

La resta de municipis de la comarca tenen tots menys de 500 habitants. Entre aquests, destaquen Capçanes, on la població augmenta en 20 habitants i puja fins als 446 i, per la banda contrària, Ulldemolins que perd 24 veïns i veïnes i baixa fins als 390 habitants. El Lloar és el poble amb menys població, 100 habitants, seguit de Margalef (110) i la Figuera (116).

Podeu consultar la població de tots els municipis en la taula següent:

Detalls

Publicat el 02 Febrer 2026

Vist: 778

 Aquest cap de setmana se celebra a la nostra comarca la primera edició del Festival de Cinema Priorat. Fins a cinc municipis acolliran aquest nou certamen cultural dedicat enguany al curtmetratge i a la creació en català. 

Per conèixer més a fons totes les particularitats d’aquest nou festival hen xerrat una estona amb el seu director artístic, l’Albert Blay. Escolteu l’entrevista a continuació:

Detalls

Publicat el 17 Desembre 2025

Vist: 832

Les pluges de les darreres setmanes han provocat diverses afectacions en algunes infraestructures dels municipis on més aigua ha caigut. És el cas de Cornudella, on hi van caure fins a 165 litres durant el pas de la borrasca Harry i als quals s’hi ha sumat la nevada d’aquest cap de setmana. Això ha causat despreniments de talussos i afectacions a camins i cases antingues i l’esfondrament d’una part de la plaça de l’ermita de Sant Joan del Codolar.

L’alcaldessa del municipi, Meritxell Cardona, explica que “l’acumulació de pluja ha fet que el terreny no pugui absorbir-la tan ràpidament i ha provocat que tant marges com talussos s’hagin desprès”. Amb tot, destaca que “principalment hem patit desperfectes en camins i també a la plaça de l’ermita de Sant Joan del Codolar, que se sustenta sobre un marge molt antic, amb pedres molt grosses i en un hort de difícil accés”.

També a Ulldemolins, una part de l’ermita de Santa Magdalena va patir un esfondrament a causa de les pluges. Sergi Méndez, el batlle ulldemolinenc, afirma que “degut a l’acumulació de pluges i també per la neu que va caure aquest cap de setmana, sumat al fet que es tracta d’una estructura que, ja de per sí, estava debilitada, doncs va caure bona part del darrera de l’ermita”. Així, afegeix que “tot i que no hi va haver cap afectació personal, sí que els danys materials són importants”.

Un patrimoni arquitectònic difícil de gestionar

Aquestes afectacions a les ermites evidencien que, sovint, necessiten d’un manteniment difícil de gestionar a causa de que, en moltes ocasions, la titularitat de l’edifici no concorda amb el propietari del terreny, es tracta de construccions protegides i que, a més, tenen un alt valor sentimental per a la població.

Tal i com explica l’alcaldessa de Cornudella, “la titularitat de l’espai és complexa i ens hem posat en contacte amb els veïns propietaris, l’Arquebisbat de Tarragona i el Parc Natural de la Serra de Montsant perquè siguin còmplices de tot el procés de rehabilitació”. “Tenim una previsió a mig termini per actuar-hi i no desistirem en buscar tot tipus d’ajudes per tal de recuperar aquest espai emblemàtic, tant a nivell cultural, esportiu i espiritual, que és de molta estima per al veïns de Cornudella i per als visitants de Montsant””, diu.

Per la seva banda, des d’Ulldemolins, l’alcalde afirma que “en el cas de l’ermita de Santa Magdalena, és de titularitat municipal, així està recollit i lligat des del segle XVIII, però sí que és veritat que a la comarca, també al nostre poble, hi ha molts espais que al seu dia van ser immatriculats per part de l’Església que ara tenen problemes de conservació”. D’aquesta manera, afegeix que “normalment, es tracta d’edificis que que són patrimoni cultural i que es mantenen gràcies a les aportacions dels veïns i veïnes tot i que això no els pot responsabilitzar de la seva conservació”.

Així doncs, tant l’Ajuntament de Cornudella com el d’Ulldemolins treballen intensament per tal de restaurar el més aviat possible les afectacions a les ermites de Sant Joan del Codolar i de Santa Magdalena. 

Detalls

Publicat el 27 Gener 2026

Vist: 601

El jaciment arqueològic de les Coves del Fem d’Ulldemolins ja és Bé Cultural d’Interés Local (BCIL). Així ho va aprovar el ple del Consell Comarcal del Priorat ara fa uns dies i va acordar, també, la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat.

Així doncs, culmina un procés administratiu iniciat a petició de l’Ajuntament d’Ulldemolins fa gairebé tres anys. Tal i com destaca l’alcalde del municipi, Sergi Méndez, el fet que les Coves del Fem hagin estat declarades BCIL suposa que el municipi entèn que el jaciment té un important valor patrimonial i que, a partir d’ara, gaudeix d’un cert nivell de protecció: “el fet de que sigui un espai reconegut li atorga un cert grau de protecció i estableix uns mínims pel que a fa la normativa per poder-hi intervenir, modificar i fer-hi obres però, sobretot, posa en valor un element patrimonial i arquitectònic del municipi que cal conservar”.

La importància del jaciment de les Coves del Fem rau en el fet que el seu bon estat de conservació permet entendre la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres comunitats pageses del nord-est peninsular, amb una seqüència cronològica que abarca des del final del Paleolític Superior fins al Neolític final- Calcolític. Segons Méndez, “el principal interés que tenen les coves, que en realitat només és una, és que la seva ubicació en un lloc de difícil accés ha permès que els diversos estrats s’hagin pogut conservar al llarg del temps, de tal manera que s’ha pogut identificar molt bé la cronologia d’aquests milers d’anys”.

Així doncs, l’espai conserva estructures i materials d’alt valor científic: fragments de recipients ceràmics, restes lítiques, ornaments, evidències d’emmagatzematge i fogars, restes arqueobotàniques i faunístiques, així com una peça singular a Catalunya, un còdol gravat amb figures animals, de fa entre 15.000 i 11.700 anys. Tal i com destaca l’alcalde, “va ser arran d’una riuada del Montsant durant el temporal Glòria que va quedar al descobert una plaqueta de pedra gravada amb un animal que sembla ser un cèrvol i que vincula el jaciment amb un període molt més antic del que se sabia anteriorment”.

Les excavacions al jaciment de les Coves del Fem van començar l’any 2013 i encara continuen avui dia gràcies a un equip científic format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Consell Superior d’Investigacions Científiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya. A més, el projecte també ha comptat amb l’assessorament permanent del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, i amb el suport del Parc Natural de la Serra de Montsant, que vetlla per la preservació ambiental de l’entorn.  L’alcalde d’Ulldemolins explica que, cada any, es du a terme una campanya d’excavació: “anualment hi ha actuacions, que són més o menys llargues en funció de la climatologia, ja que el jaciment està dins del parc natural i si s’activa el pla Alfa, per exemple, doncs s’han d’aturar, i dels recursos econòmics que hi destina el Departament de Cultura”. Així, afegeix que “el fet de declarar-lo BCIL ens pot ajudar a que nosaltres, com a ajuntament, també poguem buscar finançament per continuar amb les excavacions”.

Un record per a Marc Boada

La declaració del jaciment com a BCIL també té un component emocional, ja que vol ser un record per a Marc Boada, científic i divulgador molt conegut per programes com “Quèquicom” de TV3, que ens va deixar el juliol de 2024. Va ser ell qui, l’any 1996, durant una excursió pel Montsant, va identificar de manera casual el potencial arqueològic de les Coves del Fem. “De casualitat, Boada es va trobar amb la balma, que ja estava més que descoberta perquè durant molts anys va ser un corral de cabres, i d’aquí que es digui les Coves del Fem, i de seguida va veure que allà hi havia material interessant i va impulsar un primer equip d’investigadors per començar-ho a estudiar”, explica l’alcalde d’Ulldemolins.

Ara, des de l’Ajuntament d’Ulldemolins es treballa per tal de donar a conèixer la importància i el valor que té el jaciment entre la població i que tothom s’ho senti com a seu. “Hem de treballar en la divulgació i el coneixement del jaciment, que tothom sàpiga què és el que tenim perquè, al final, conèixer és estimar i saber quines són les arrels reforça, també, el sentiment de comunitat”, diu Méndez.

A més, el jaciment de les Coves del Fem és una prova més de la presència de pobladors, durant les diverses etapes de la prehistòria, a la zona del Priorat. En aquest sentit, l’alcalde d’Ulldemolins creu que “això demostra que sempre ha estat un territori atractiu, i segurament també refugi, per als seus habitants. Segurament, la seva orografia ho afavoria, però també significa que era un territori on hi havia aliments i materials per treballar”. Així, continua: “hem de posar-ho en valor perquè no deixa de ser, també, una explicació de la nostra realitat actual ja que continuem sent una comarca amb nuclis dispersos, amb una activitat agrícola important i amb una gestió directa dels recursos de l’entorn”. Així, sentencia que “pot ser continuem tenint el mateix vincle amb la terra que els habitants del Priorat de fa 10 o 5 mil anys”.

Detalls

Publicat el 28 Novembre 2025

Vist: 883