El Falset continua compartint el liderat amb el Sant Pere i Sant Pau després de guanyar a casa a L’Hospitalet. El resultat, 2 a 1, reflecteix el que va ser el partit, un duel igualat que es va resoldre ben entrada la segona meitat. Ara l’equip de Gerard té un desplaçament complicat. El rival, l’Icomar, és 4t de la tercera catalana. Una victòria a domicili seria, per tant, un injecció de moral per al conjunt falsetà.

Una categoria per sota, el Porrera va iniciar la segona volta amb derrota. El líder, l’España Canonja, es va imposar per 1 a 3 i deixa l’equip prioratí tercer per la cua. Els porrerans sumen dues derrotes consecutives a casa, i la propera jornada els toca descansar. Veurem si els serveix per carregar piles i canviar la dinàmica negativa que està duent fins ara.

Qui sí va canviar la dinàmica va ser el Pradell, que es va imposar a la pista de la Pobla de Mafumet per 2 a 4. Els pradellencs són 10ens empatats a punts amb el 9è i el 8è. La propera jornada reben el 4t, el Miami Playa.

A la segona divisió, ple dels equips comarcals. Comencem pel Marçà, que va recuperar el liderat després de guany per 9 a 6 el Reus Unió. Per la seva part, el Capçanes es va desfer del Tivissa per 5 a 1 i el Poboleda va golejar el Platense per 6 a 0. Els Capçanencs són ara 4ts i el Poboleda penúltim.
La propera jormnada, els enfrontaments seran Delta Sporting – Capçanes; Tivissa – Marçà, i Reus Unió – Poboleda.
 

Veïns del Priorat s’estan duent aquests dies sorpreses no gaire agradables. I és que comencen a rebre notificacions, multes de trànsit per excés de velocitat a la recta de Riudecols. Fa uns mesos la velocitat màxima permesa en aquest tram, en la que hi ha un radar senyalitzat, va ser rebaixada als 80 quilòmetres per hora.
Aquesta reducció, indicada per les corresponents senyals de trànsit, ja ha suposat més d’una cinquantena de multes, repartides pel servei de correus, multes que correspondrien al període de finals de novembre i principis de desembre. A més, es dóna el cas que un mateix conductor ja ha rebut més d’una multa per la mateixa infracció, és a dir, per excés de velocitat en aquest tram.
 

Com bé saben, perquè els hem estat informant sobre aquesta qüestió, la Generalitat ha congelat la Llei de Barris anunciant que no farà front a l’aportació que li pertocaria durant el 2012. Això ha implicat la decisió de l’ajuntament de Falset de no executar cap dels projecte urbanístics previstos durant aquest any i a aturar les iniciatives de caire social que el programa contempla. L’úncia excepció, i amb matisos, són els ajuts per a la rehabilitació de façanes i d’elements estructurals, i també els ajuts per a la renovació i creixement comercial. L’alcalde de Falset, Jesús Torralba, explicava en quines condicions queden tots dos programes.

Jesús Torralba

Entre totes dues línies d’ajuts, façanes i comerços, d’ençà de l’inici de la Llei de Barris s’havien tramitat favorablement 17 projectes, i n’hi ha tres més en fase d’estudi.
D’altra banda, i ja que parlem de qüestions urbanístiques fem un esment a l’Impost de Béns Immobles, ja que en el cas de Falset, es quedarà al marge de l’augment proposat pel govern. Ho confirmava l’alcalde Jesús Torralba.

Jesús Torralba

El coeficient aprovat l’octubre de l’any passat i vigent aquest 2012, que sentíem fa uns moments per boca de l’alcalde, és del 0,55.
 

Amb l’objectiu d’aprofitar la tirada que pot tenir la declaració de l’Encamisada com a Festa d’Interès Nacional, el Centre d’Estudis Falsetans i l’ajuntament estan avaluant si és possible crear un centre d’interpretació que giri al voltant d’aquesta. S’hi aplegarien una sèrie d’elements, des de fotografies a programes, passant per la vestimenta tradicional o estris diversos, que ajudessin a apropar l’Encamisada a la gent, als turistes, més enllà del propi dia festiu. Sentim Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans.

Anton Vidal

Amb tot, aquest projecte es troba en una fase embrionària, ja que hi ha certs esculls que caldria superar. Lògicament, el primer és l’econòmic, però també la necessitat de plantejar un projecte de qualitat.

Anton Vidal

Durant la passada celebració de l’Encamisada, es va plantejar la possibilitat de dur a terme una exposició puntual, com la que es va fer commemorant els 50 anys del pendó.
 

El documental “Els brigadistes entre nosaltres”, obra de l’associació No Jubilem La Memòria, segueix amb el seu cicle de presentacions. Ahir, ho va fer en un escenari important, ja que es va projectar al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. Recordem que el documental, que ha estat mereixedor del Premi MemoriReus i d’una menció especial del Premi Memorial Democràtic al Festival Memorimage,  ens acosta als records d’aquells moments mitjançant testimonis, fotografies i enregistraments de l’època. D’altra banda, i complementàriament, el Museu d’Història va proposar també l’exposició fotogràfica ‘Preludi de l’última batalla’, un recull d’imatges de la batalla de l’Ebre, que consta de quatre àmbits: Els inicis, Els preparatius, La Batalla de l’Ebre i Els records.

Litterarum , la Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre, ha tancat la convocatòria d’inscripcions superant les 200 propostes, concretament 210 procedents d’arreu del Països Catalans. Aquesta xifra és un 15% superior a la de l’any anterior, que ja es va considerar prou bona en quant a acceptació per part de les companyies d’arts escèniques.
De fet, Litterarum, que se celebrarà el proper més de juny, és una plataforma de promoció d’espectacles de qualsevol disciplina artística, ja sigui recitals de poesia, audiovisuals, música, instal•lacions o dansa, per posar alguns exemples.

A més, pretén ser també un punt de trobada entre tots els agents implicats en la creació, programació i contractació d’espectacles d’arrel literària, una plataforma que permeti també l’intercanvi professional.

Apuntem finalment que Litterarum arribarà enguany a la 5a edició, coincidint en dates amb la Fira del Llibre Ebrenc, que en sumarà 9.
 

“Diemprou”, la iniciativa que va endegar una parella d’empresaris de Siurana per aconseguir l’estat català propi, segueix creixent i ahir es va presentar a Barcelona. El Col•legi de Periodistes va ser l’escenari escollit per l’Andreu i la Maria per obrir i explicar la seva decisió a Catalunya i poder continuar sumant adhesions. Afirmen que ja no estan sòls, que tenen el suport de moltes entitats i empreses, i que ja no es tracta de les que tenen un tarannà sobiranista. Escoltem l’Andreu Bartolomé, un dels impulsors del Diemprou.

Andreu Bartolomé

La mesura més visible, més cridanera, que han escollit l’Andreu i la Maria per evidenciar que s’han plantat davant l’Estat espanyol és la insubmissió fiscal. Va en la línia del que sentíem fa un moments i que es relaciona amb el concepte, cada cop més utilitzat, “espoli fiscal”.

Andreu Bartolomé

I quin paper reserven als polítics? Segons els impulsors del Diemprou, cal que la societat faci la pressió necessària perquè els polítics es vegin obligats a escoltar-los i assumeixin la responsabilitat que aquesta situació, segons ells insostenible, es resolgui.

Tot i reservar-se els noms, els impulsors del Diemprou afirmen que personalitats de relleu de la política catalana s’han posat en contacte amb ells per interessar-se per la iniciativa.