Un 3,5% de la població del Priorat es beneficia d’alguna de les prestacions o serveis previstos en la Llei de Dependència. Així ho recull l’estadística de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal del Priorat, que des que va entrar en vigor aquesta llei, l’any 2007, ha tramitat fins a 920 sol•licituds al respecte. Recordem que aquesta àrea del Consell és l’encarregada de la tramitació inicial de la sol•licitud. Escoltem el president de l’ens comarcal, César López.

César López

Les 920 sol·licituds tramitades des del 2007 pel Consell del Priorat s’han traduït en què 443 persones s’han beneficiat, en algun moment, d’aquesta llei.
Els ajuts i prestacions econòmiques que se’n deriven són diversos. Els dependents, un cop reconeguts, poden beneficiar-se, entre d’altres serveis, de la teleassistència o dels serveis d'atenció domiciliària, poden tenir facilitats i ajuts econòmics per ingressar en una residència o centre de dia o poden veure com el seu cuidador habitual percep una prestació econòmica per estar al seu càrrec. En el cas del Priorat, a dia d’avui, són 289 els “cuidadors no professionals” que reben una prestació econòmica per tenir al seu càrrec alguna persona que sigui dependent.
 

El Priorat ha estat l’única comarca de la província de Tarragona capaç de mantenir el nivells d’ocupació turística durant els festius de desembre i Nadal. Les dades han voltat el 80% d’ocupació pel pont de la Puríssima i el 85% per Cap d’Any.

Han suportat, per tant, la complicada situació per la que passen alguns allotjaments rurals, com per exemple a les Terres de l’Ebre, on l’ocupació mitjana ha estat del 70% per Cap d’Any, i on els festius de Nadal i Reis han registrat xifres mínimes. De fet, en el cas de l’Ebre el darrer trimestre de l’any ha estat pitjor que a la nostra comarca, que ha aconseguit capejar millor el temporal de la crisi.

Amb tot, ni en un lloc ni en l’altre són aliens als canvis d’hàbits en el consum dels turistes, canvis que es manifesten en la disminució de les pernoctacions i en les despeses en restauració i productes locals.
 

El Falset comença l’any igual que el va acabar: imparable. Es va desfer còmodament de l’Alcover per 5 gols a 0, en el que és la 8 jornada consecutiva puntuant. Amb aquesta victòria es manté 3r de la tercera catalana a 2 punts del liderat que comparteixen Mas Pellicer i Sant Pere i Sant Pau. Precisament aquests últims són el proper rival dels falsetans. Una victòria a domicili seria un pas ferm per, qui sap, somiar amb l’ascens.

A la quarta catalana, també va guanyar el Porrera. Ho va fer per 2 gols a 0 davant La Riba. Amb aquest triomf, tercer de la temporada, els porrerans es distancien dels cuers, tot i que es mantenen en els darrers llocs de la taula. La propera jornada descansaran a l’espera de poder sumar tres punts més d’aquí a 15 dies, quan rebran l’Internacional de Reus, l’últim classificat.

En futbol sala, el Pradell segueix alterant una de freda i una de calenta. Aquest cap de setmana va tocar perdre. Va ser a la pista del Tecnovit per 5 a 2. Aquest resultat deixa els pradellencs instal·lats a la zona mitja de la classificació, en terra de ningú.

Dues divisions per sota el Capçanes es va endur el derbi que l’enfrontava al Poboleda per 5 a 3. ara la distància entre els dos equips, 6è i 7è respectivament, és de 6 punts. Per la seva part, el Marçà va golejar per 7 a 1 el Platense Segur de Calafell, i va sumar 3 punts que l’acosten al liderat. Ara es segon a 2 punts. La propera jornada tornem a tenir derbi, Poboleda-Marçà, mentre que el Capçanes visitarà la pista del Reus Unió.

Després de la demora en el cobrament de les subvencions atorgades, dels diners d’Esports que encara no han arribat o del perllongament pactat en l’execució de la Llei de Barris, es viu ara un nou capítol de la difícil relació que en matèria econòmica mantenen la Generalitat i l’ajuntament de Falset. El Govern ha comunicat per carta al consistori que difícilment podrà fer front a les inversions que aquest dugui a terme durant el  2012 en el marc de la Llei de Barris. La notícia cau com un gerro d’aigua freda i, en el context amb que introduíem aquesta informació, ha generat la indignació de l’alcalde. Escoltem Jesús Torralba.

Jesús Torralba

La notificació que la Generalitat ha fet a l’ajuntament té conseqüències immediates. D’una banda, la revisió dels projectes que es pensaven endegar, entre aquests, les obres del carrer de Baix.

Jesús Torralba

Dels prop de 500.000 euros que el consistori ha destinat a la Llei de Barris, dels quals uns 350.000 estan subvencionats per la Generalitat, l’ajuntament només n’ha cobrat 26.000. A banda de les dificultats en què posa les finances de l’ajuntament, Torralba creu que el fre a la Llei de Barris també tindrà incidència en empreses del municipi que indirectament se n’haguessin pogut beneficiar.
 

Amb el títol 'Montsant: la mirada del fotògraf', Carrutxa i el Parc Natural han editat un any més el seu calendari, que altre cop s’ha il·lustrat amb imatges d'interès etnogràfic i estètic del Montsant. Aquest calendari, que es presentava ahir a la seu del parc, és en certa manera diferent als anteriors. Aquest cop s’ha optat per les fotografies d’un professional. L’escollit és el reusenc Ramon Quadrada, que amb les seves imatges i publicacions ha divulgat en profunditat les formes de vida i la natura de la serra. Ho explica Salvador Palomar, de Carrutxa.

Salvador Palomar

De fet, les imatges de Ramon Quadrada són l’exemple del contrast que en les dècades dels 60-70 experimentava la Serra de Montsant. Com deia Salvador Palomar hi confluïen els antics oficis i el nou excursionisme, amb una mirada diferent envers la muntanya.

Salvador Palomar

La Denominaciód’Origen Montsant crearà un segell de qualitat per als vins monovarietals 100% de garnatxa (de varietats negres) i 100% de carinyena. La creació d’aquest segell, que distingirà els productes elaborats íntegrament amb alguna de les varietats autòctones, és segons Jaume Domènech, president de la DO, un pas més en la recerca de la identitat del vins de Montsant. Creu que és una iniciativa que aportarà valor afegit al producte. Ho escoltem.

Jaume Domènech

Els vins monovarietals no són cap novetat a la DO Montsant. De fet, alguns dels grans vins de la DO responen a aquesta característica, vins que han estat reconeguts en guies de prestigi. De fet, els distintius 100% Garnatxa i 100% Carinyena seran aval també que els vins que els llueixen han obtingut les màximes puntuacions atorgades pel panell de tast de la DO. Es busca, per tant, que el segell no sigui purament simbòlic.

Jaume Domènech

Apuntem que la iniciativa de la DO Montsant va en la línea de les iniciades a altres DO’s, com La Terra Alta. En el seu cas, els distintius es vinculen a la garnatxa blanca.

Mentre que l’atur s’ha reduït mínimament a Catalunya, a la demarcació de Tarragona i al Priorat ha augmentat. En el cas de la nostra comarca, l’increment registrat és de 25 persones, que deixen una xifra d’aturats de 580, 85 més que a desembre de 2010.

Com és habitual, l’atur al Priorat es continua manifestant en el sector serveis que acapara la meitat de les persones sense feina de la comarca. A més, és significatiu també, que en aquest sector, com en agricultura, construcció i indústria, els darrers tres mesos han estat especialment cruents. Des que el mes de setembre es registrés un descens significatiu, la tendència a l’alça ha estat constant. De fet, un 12% dels aturats del Priorat s’hi han incorporat durant aquests 3 mesos.

Però com dèiem, especialment preocupants són les xifres que registra el sector serveis, i és que en el darrer any s’hi han perdut 187 llocs de treball. La major part d’aquesta destrucció d’ocupació ha afectat el col·lectiu masculí.