Les conselleres de Presidència, Laura Vilagrà, I la d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, van presentar aquest dijous des de Castellserà, a l’Urgell, el procés d’elaboració de l’Estatut dels municipis rurals i van aprofundir en temes relacionats amb l’agenda rural i les polítiques del Govern pel que fa als municipis rurals.

L’objectiu de l’acte era establir un nou espai de diàleg i recollir les necessitats i fer intercanvi d’opinions amb les alcaldies dels municipis rurals del país, per tal de millorar la vida dels residents d’aquests pobles arreu de Catalunya. Durant l’acte, Vilagrà va anunciar que a l’octubre estarà feta l'estructura i el document de base de l’estatut I a inicis d'any, el primer esborrany del document. La consellera va recordar que “Catalunya és molt gran i diversa” i per això, va afirmar, que l’objectiu de l’Estatut és “no uniformitzar” i “donar oportunitats a tothom, visqui on visqui”. En aquest punt, va explicar que el document ha de servir per modificar lleis i normatives i, així, propiciar el reequilibri territorial i evitar el despoblament rural.

També durant l’acte, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, va remarcar que “és una qüestió de país que Catalunya tingui un món rural dinàmic, diversificat i poblat”. En aquest sentit, Jordà va afegir que “tenim clar l’objectiu final: aconseguir igualar, el màxim possible, les condicions de vida entre aquests territoris i els de les zones urbanes, per facilitar que la gent pugui viure-hi, de manera que s’aconsegueixi equilibrar el país social i territorialment”. La consellera també va reivindicar l’Agenda Rural, confeccionada a partir de la participació de més de 1.200 persones en els diversos tallers que s’han organitzat arreu del territori “per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’afronta el món rural”.

L’Estatut dels Municipis Rurals serà un nou marc normatiu que reguli un estatut específic per als municipis rurals, per adequar-lo a les seves peculiaritats i donar resposta a les demandes i necessitats dels seus habitants. Amb la nova llei sobre l’Estatut dels municipis rurals, el Govern vol superar les problemàtiques associades amb els municipis rurals. La població del medi rural ha de tenir garantit l’accés en condicions d’igualtat a béns i serveis si es vol fer front al desafiament demogràfic i reduir la bretxa existent entre els nuclis urbans i rurals en l’accés als mecanismes de desenvolupament i qualitat de vida.

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2022

Vist: 1448

L’Àrea Bàsica de Salut de Falset es troba sense pediatra des de que, ara fa uns mesos, es va jubilar la professional que ocupava aquesta plaça. Des de llavors, el CAP de Falset, que no ha deixat de prestar el servei, no té ningú que ocupi aquesta vacant i això perjudica l’atenció mèdica als infants de bona part de la comarca del Priorat.

Aquesta situació ha fet que els ajuntaments i la societat civil de la comarca s’hagin mobilitzat i emprès accions per reclamar que aquest servei es torni a reprendre el més aviat possible.

En aquest sentit, els 23 ajuntaments de la comarca han enviat una carta als serveis territorials de Salut en la que reclamen a la Generalitat que cal que es cobreixi aquesta plaça de forma urgent. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que “els municipis petits hem de tenir coberts aquests serveis. Vivim en un entorn rural, on les comunicacions son les que són, i, si treballem per frenar el despoblament i que la gent vulgui viure aquí, aquests serveis bàsics han d’estar garantits”.

Brull admet que entenen que Catalunya pateix una falta de professionals de la pediatria i que les places a les zones rurals tampoc són les més demanades, però això no ha de fer que aquetss territoris es quedin sense el servei. “Tot i que aquestes destinacions no són les prioritàries per als professionals, hem de ser perseverants i seguir reclamant aquest servei, és la nostra obligació”, afirma.

També la societat civil s’ha mobilitzat I s’ha iniciat una recollida de signatures. Ho explica una de les impulsores de la iniciativa, Lidia Vera. “Aquesta acció neix a Móra la Nova, on es troben en laa mateixa situació. Recollim sigantures per demostrar que es una preocupació col·lectiva i que cal que hi donem resposta”.

Totes les signatures recollides es faran arribar al Consell Comarcal i als Serveis Territorials del Departament de Salut per pressionar perquè la plaça de pediatra de l’ABS de Falset es cobreixi el més aviat possible.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Vist: 1884

L’institut Priorat serà un dels beneficiaris de les inversions que la Generalitat ha previst per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre gràcies als fons Next Generation. Concretament, el centre falsetà rebrà 575.000 euros per a millores en la calefacció i eficiència energètica de l’edifici.

En el conjunt del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’invertiran 32,2 milions d’euros provinents de l’instrument REACT-UE, que forma parts dels fons europeus Next Generation EU, per fer actuacions de reforma en centres escolars i d’assistència primària.

Segons va explicar el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, l’objectiu d’aquesta iniciativa és “millorar les infraestructures socials, és a dir, els espais en què l’administració presta els seus serveis” i, en el cas de les escoles, “es tracta de millorar l’eficiència energètica, no només en el sentit de tenir la climatització adequada a un preu més raonable i més sostenible amb el medi ambient, sinó també d’obres d’ampliació i de reforma de la infraestructura dels centres educatius”.

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2022

Vist: 1482

La Cursa de Muntanya de Falset arriba aquest diumenge 11 de setembre a la seva 15a edició. En el tancament de les inscripcions el passat dimecres ja s’havien apuntat a la prova prop de 340 corredors i corredores.

La prova comptarà un any més amb 2 circuits, tots dos amb sortida i arribada al pavelló poliesportiu,  a partir de les 8 h. El primer circuit, de 13 quilòmetres i més de 500 metres de desnivell positiu acumulat, transcorrerà, entre altres, per senders de Sant Gregori, Sant Cristòfol, el Coll de l'Eudalda i el camí vell de La Torre de Fontaubella. El segon, de 26 quilòmetres i uns 1340 metres de desnivell positiu acumulat, portarà els corredors per llocs tan emblemàtics com la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia.

La Cursa de Muntanya de Falset forma part del Circuit de Curses de Muntanya del Camp de Tarragona. És organitzada per l'Ajuntament de Falset i un valuós equip de voluntaris, amb l'objectiu que els corredors i corredores gaudeixin d'una prova esportiva de qualitat i els magnífics paisatges que ofereixen els senders de Falset i el Priorat.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Vist: 1442

L’escriptor Ramon Solsona ha visitat el Priorat aquesta setmana per presentar la seva darrera novel·la, Temps enrere, que s’ambienta entre d’altres llocs a la nostra comarca. Les vinyes de Bellmunt del Priorat i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà van ser els escenaris de la presentació d’una història que, entre d’altres aspectes, reivindica el treball de superació de la nostra comarca.

La novel·la narra la història de l’Elvira, amb orígens al Priorat, i del Tomàs, fill d’uuna portera d’escala de Barcelona que es veuen obligats a emigrar a Alemanya. Al llarg de la novel·la, que cronològicament va cap enrera, des d’avui fins a la infantesa dels protagonistes, el llibre ens endinsa en les transformacions econòmiques i socials de l’Europa del segle XX, de la ciutat de Barcelona i de la comarca del Priorat.

Segons explica l’autor, la idea de que part de la seva novel·la transcorri al Priorat es degut a la gran transformació econòmica i social que ha viscut la comarca. Solsona afirma que “jo sabia que volia escriure la història d’uns emigrants catalans cap a Alemanya però em faltava algú que fos pobre. Llavors, convidat pel Centre Quim Soler al Priorat en persona, vaig decidir que ja tenia l’origen dels personatges que emigrarien a Alemanya, ja que el Priorat, durant el segle XX,, havia passat per un procés de de despoblament i d’emigració, que no s’aturava”.

A més, diu, la comarca “ha viscut un canvi socioeconòmic interesaantíssim quan a partir dels anys 90 es va convertir en una zona de referència en el món vitivinícola. Solsona explica que “les vinyes velles de la família de l’Elvira es converteixen, de sobte, en un tresor molt buscat i això és un dels aspectes que marquen el pas del temps i com una comarca, en un moment determinat, pateix una sacsejada que la posa d’actualitat”.

Solsona insisteix, però, en què la novel·la no tracta sobre el Priorat i el món del vi, sinó sobre el pas del temps i com les persones i la societat ens anem adaptant a aquesta situació. És per aques motiu, que la història se situa també a la Barcelona del franquisme i de l’inici de la democràcia, la de quan l’autor era petit, i a l’Alemanya industrial que rebia mà d’obra dels poaïsos del sud d’Europa, també de Catalunya.

L’escriptor explica que la novel·la neix fa molts anys ja que s’inspira en una sèrie d’experiències vitals del propi autor. “Hi ha una serie d’imputs que venen de quan jo era petit. Per exemple, el germà petit del Tomàs tenia síndrome de down, com el fill dels veïns de l’escala de quan jo era petit i vivia al barri de Gràcia”. Així, també recorda al Nogués, un company d’escola que d’un dia per l’altre va marxar a Suïssa amb la seva família. “És la figura del català emigrat, amb totes de la llei, vivint en barracons i treballant des de ben d’hora a les mines de la conca del Rühr alemanya”, explica.

Així mateix, el llibre també fa un viatge més enrere, a la guerra civil, i narra com les famílies de la segona meitat de segle XX, i encara avui, conviuen amb els efectes d’aquell conflicte. “En comarques com el Priorat, que van ser a la rereguarda de la batalla de l’Ebre, el ressò de la guerra arriba fins a avui, per tant, imaginem-nos doncs als anys 50 o 60”. En la novel·la “vaig voler remarcar el pes del silenci, de com la generació posterior a la guerra callava i com no va revelar les maldats del franquisme. És una generació que ha viscut en silenci tots aquests anys”, diu Solsona.

Tornant al Priorat, l’autor també ha volgut homenatjar els parlars propis de la comarca i és que els personatges prioratins s’expressen amb els trets dialectals de la nostra terra. Solsona afirma que “l’amor a la terra no és només la defensa dels atacs al riu Siurana o contra la construcció de parcs eòlics, sinó que també és la reivindicació de la cultura, de la llengua que s’hi parla”. “He intentat reflectir les característiques morfològiques, sintàctiques i lèxiques dels parlars del Priorat perquè això també forma part de la reivindicació del territori”, destaca.

Finalment, Solsona remarca que la comarca del Priorat té un gran i encara desconegut potencial en molts aspectes, també el literari. “La comarca del Priorat té un potencial paisatgístic, humà, històric i literari extraordinari. Desconec si hi ha cap novel·la que tracta sobre les mines del Molar i Bellmunt, però realment allà n’hi ha unes quantes, de novel·les. Hi ha molta teca i espero que s’escrigui molt sobre el Priorat”.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Vist: 1740

Falset acollirà aquest dissabte 10 de setembre els actes de cloenda de les 50es Jornades Internacionals Folklòriques (JIF) de Catalunya, organitzades per Adifolk. Les jornades tenen per objectiu la cohesió entre els pobles del món mitjançant una de les expressions més representatives de la cultura popular, la dansa.

El programa dels actes de cloenda d'aquest dissabte s'iniciarà a les 12 h, amb una gran cercavila pels carrers del poble, en el qual prendran part les companyies participants en les JIF, que seran acompanyades per elements festius de Falset, com la Colla gegantera i els grallers, la Mulassa, el Ball de valencians i el Ball de diables, als quals també se sumaran els Bastons i bastonets de Bellmunt del Priorat. En acabar la cercavila, es farà la fotografia oficial i una recepció de benvinguda a l'Ajuntament de Falset, seguida d'un tastet d'actuacions dels grups internacionals. Ja a la tarda, a les 19 h i al teatre L'Artesana, es farà l'espectacle de cloenda dels 50 anys del festival internacional de folklore de Catalunya, un espectacle gratuït obert a tothom.

L’alcalde de la capital del Priorat, Carlos Brull explicava en declaracions a Ràdio Falset que “és un honor per al municipi poder acollir la cloenda d’aquestes jornades, que serviran també per donar a conèixer Falset una mica més”.

A banda d'acollir els actes de cloenda, cal remarcar que Falset ha tingut una presència destacada en aquest festival, ja que en representació de Catalunya hi han pres part les associacions locals La Clavellinera i la Banda de Música Vila de Falset.

Al marge d'aquestes dues entitats culturals locals, en els actes de cloenda d'aquest dissabte també se citen a Falset la resta de companyies internacionals que enguany han participat en el festival: Folk Dance Ensemble Detelini (Bulgària), Companhia Barrica do Maranhão (Brasil), Katros grupo de danza de Monterrey (Mèxic), Tarumbeta Africa Cultural Group (Kenya) i Romanasul UTC-N Folk Ensemble Cluj Napoca (Romania).

Foto: Darmosmusic Projects

Detalls

Publicat el 07 Setembre 2022

Vist: 1694