Informatiu cap de Setmana 02-05-2026
Tota l'actualitat de la comarca del Priorat. Amb Manel Sales Martori.
El Consell Comarcal i els 23 alcaldes del Priorat denuncien l’estat de riu Siurana. Després del transvasament dels dies 13 i 14 de juliol, el pantà de Siurana es troba al 14% de la seva capacitat i segurament al llarg de l’estiu es seguirà transvasant aigua a Riudecanyes. Els representants públics consideren que la Generalitat, en avalar els transvasaments, incompleix les seves competències en matèria de preservació del riu Siurana, que forma part de la Xarxa Natura 2000, i posa en risc l’abastament dels pobles i dels regants de la conca.
En declaracions a Ràdio Falset, el president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Gratallops, Xavier Gràcia, diu que han decidit activar tots el mecanismes necessaris per a garantir l’aigua als pobles i la vida al riu. “L’estat del riu és deplorable i si això mereix una actuació judicial, la farem. Si hem de pujar el nivell contra l’ACA i la Generalitat, ho farem. És una qüestió que afecta a tots el municipis de la conca del Siurana, ja que molts dels aqüífers que estan per sota del pantà també es veuen afectats per la falta d’aigua al riu”, afirma.
En relació a l'abastiment d'aigua de boca als pobles de la conca, i tenint en compte que el nivell del pantà baixarà, cal preveure una segona part d’estiu complicada, ja que que els municipis del Priorat dupliquen la seva població per l'arribada dels estiuejants i comença la campanya de la verema. L’alcalde de Poboleda, Josep Maria Díaz, explica que “si això continua haurem de fer restriccions durant el dia. Déu dirà. No sabem com fer-ho per recuperar més aigua”. Díaz explica que “hem provat de fer captacions, pero amb la sequera que hi ha no trobem aigua. La cosa està molt malament. Esperem no haver de subministrar aigua mitjançant cubes”, destaca.
També a Gratallops estan vivint amb talls intermitents del subnministrament d’aigua. “Hem tingut talls d’aigua i hem fet anuncis a la ciutadania perquè estalvïi”, explica. “La canonada del TOPOGRAPO dóna molts problemes ja que quatre municipis i les comunitats de regants utilitzem aquesta poca aigua que queda. Això fa que el sistema estigui a punt de col·lapsar”, diu Gràcia.
A més, amb l’embassament de Siurana al 14%, la qualitat de l’aigua també és pitjor i els nivells de manganès són molt elevats i no són aptes per al consum humà. L’alcalde de Poboleda afirma que “si com està previst fan un altre transvassament, per molt que ens diguin el contrari, l’aigua no serà potable”. “Hi ha veïns que ja ens han alertat que l’aigua ja no surt com toca. Si el nivell del pantà baixa al 8%, sortirà fang, un fang que ens haurem de beure”, destaca.
Per altra banda, des del Priorat també denuncien que el riu Siurana, que forma part de la Xarxa Natura 2000, està completament abandonat i que ja s’estan torbant diverses zones amb peixos morts. “Hem detectat molts tolls amb peixos morts. Una mortaldat bestial”, diu l’alcalde de Poboleda mentre afegeix que “no cal parlar del cabal ecològic. Lo riu és mort”.
Després del fracàs de la Taula del Siurana i a l’espera de la determinació definitiva del cabal ambiental, els pobles de la conca es senten completament desprotegits. És per això que s'ha acordat demanar reunions urgents amb la Conselleria d'Acció Climàtica, la Delegació del Govern de la Generalitat a les comarques de Tarragona i la direcció de l’ACA. Aquesta ultima tindrà lloc la setmana que ve. Segons el president del Consell Comarcal del Priorat “la resposta de l’ACA ha estat positiva però la solució no és portar cubes durant l’estiu als municipis. Hem de garantir l’aigua al territori, sobretot si n’hi ha”.
Imatge d'arxiu de l'embassament de Siurana
- Detalls
- Vist: 1623
La cançó de “Paf, era un drac màgic” ha marcat diverses generacions de nens i nenes catalans. Doncs bé, el grup que la interpretava, Falsterbo, ha decidit acomiadar-se dels escenaris després de 54 anys. Per fer-ho, han publicat un disc i estant fent una gira que porta per títol, Adeu Paf. Una gira que aquest diumenge passa per la Torre de l’Espanyol.
N’hem parlat amb un dels integrants del grup, el doctor Eduard Estivil.
Escolteu l’entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 1554
La comarca del Priorat va registrar l’any passat 50 naixements, dos menys que l’any 2020, quan aquesta xifra va arribar als 52. En comparació amb l’any 2019, el nombre de nens i nenes que van nèixer a la comarca és una mica més alt, ja que llavors en van nèixer 48.
En el conjunta de Catalunya, l’any 2021 van néixer 57.704 nascuts vius, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest valor representa una disminució de l’1,3% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020. Si es pren com a referència el 2019 (any previ a la pandèmia) el descens va ser del 6,2%. La disminució dels naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteixen l’impacte de la covid‑19, però s’inscriuen en una tendència de descens de la natalitat que ha estat contínua en les dues darreres dècades.
Si ens fixem en la taxa bruta de natalitat, al Priorat aquest indicador és del 5,4‰, la cinquena més baixa de Catalunya i només per sobre de comarques com el Pallars Jussà (5,3‰), la Terra Alta (5,2‰), l’Alta Ribagorça (5,0‰) i l’ Aran (4,9‰). El Gironès (9,2‰) i la Segarra (8,6‰), en canvi, són les comarques amb la natalitat més alta.
- Detalls
- Vist: 1691
La Plataforma pel riu Siurana denuncia, una vegada més, que mentre el riu està completament sec i els pobles i els regants del Priorat tenen problemes d’aigua, amb el pantà al 14% de la seva capacitat, es segueix transvasant aigua a Riudecanyes. Segons afirma en un comunicat “només els interessos polítics i econòmics justifiquen el manteniment d’una situació injusta i il·legal”.
Així, critica que després del fracàs de la Taula del Riu Siurana, la Generalitat "no només s’ha desentès de qualsevol possible solució recollida en la proposta de resolució, sinó que ha centrat els seu esforços en justificar la seva inacció per la falta de consens". Oriol Ponti, membre de la plataforma, afirma en declaracions a Ràdio Falset que “tota la responsabilitat és de la Generalitat perquè en el marc de la Taula va quedar clar quin era el cabal ambiental que l’ACA considerava imprescindible per preservar el riu i, malgrat això, ara, en les comissions de desenvassament es continuen prenent les mateixes decisions que abans de tenir aquests estudis”.
En aquest sentit, des de la plataforma consideren que la Generalitat com a responsable de la Xarxa Natura 2000, de la qual el riu Siurana en forma part en la seva totalitat, té l’obligació de garantir el bon estat del riu i que cal deixar anar un cabal ambiental mínim quatre vegades superior 20l/s que es deixen actualment.
Segons l’entitat, aquesta inacció per part de la Generalitat es deguda al fet que el Baix Camp té 200.000 habitants, i això són molts vots, en comparació amb els 10.000 que hi ha al Priorat, i a que el cost de l’aigua del riu Siurana és molt més baix que l’aigua de la CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) o l’aigua depurada. “Hi ha la qüestió dels vots, ja que el Priorat no pot competir amb el Baix Camp, però també els diners ja que estan deixant morir un riu i comprometent el futur d’una comarca que viu principalment de l’agricultura i el paisatge a canvi de que l’aigua surti més barata”, denuncia Ponti.
Per tot això, des de la Plataforma insisteixen en què les dades aportades per l’ACA a la Taula del Siurana demostren que el Baix Camp pot autoabastir-se tant per boca com per rec i que tot plegat és només una qüestió de voluntat política. “Si hi ha la voluntat política d’administrar l’aigua d’una manera eficient, si reutilitzar l’aigua és el futur i una necessitat imperiosa, de debò algú es pensa que les inversions a Reus depenen de la voluntat de la plataforma pel riu Siurana?”, es pregunta Ponti, que continua dient que “no hi ha ganes, ni diners, ni aquestes inversions estaven pressupostades, ni pensaven fer-les, però ara, a més, ens en fan responsables”. Des de la plataforma pel riu Siurana treballen amb el seus assessors i pressionant als polítics de la comarca per trobar una postura unitària i seguir endavant en la defensa del riu Siurana.
- Detalls
- Vist: 1838
La segona edició del Garbinada Pop de Falset escalfa motors. El proper 23 de juliol el festival engega una programació amb noms destacats del panorama musical català I s’allargarà fins al cap de setmana de la festa Major de la capital Priorat, on hi actuaran els Pets I el Petit de Cal Eril. Per parlar del festival, conèixer-ne a fons a la programació i tot el que l’envolta, hem convidat al seu director artístic, Isaac Albesa.
Escolteu l'entrevista a continuació:
- Detalls
- Vist: 1997
Els representants de les Cambres de Comerç de Reus, Terol, Tortosa i Valls es van reunir aquest dilluns a Gandesa per reclamar la millora d'aquesta infraestructura. Per visulaitzar aquesta reivindicació, les cambres de Comerç estan treballant en l’organització d’un acte unitari previst per al proper 3 d’octubre a la capital de la Terra Alta.
Les cambres consideren que el desdoblament és "vital" per al desenvolupament econòmic de la zona i per revertir el despoblament. Segons el president de la cambra reusenca, Jordi Just, es tracta d'una via de comunicació "vital" per millorar la connexió entre el Port de Tarragona, des d'on es transporten cereals cap al Baix Aragó, així com perquè es tracta de la "sortida natural" de la indústria química per accedir a l'interior de la península. "El desdoblament és necessari per al desenvolupament econòmic del Matarranya, del Baix Terol, la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Priorat i el Baix Camp i per evitar el despoblament de les nostres comarques fent zones de logística”, va explicar.
Tots ells van tornar a demanar que es redacti l’estudi informatiu per conèixer la viabilitat del projecte després que s'aprovés una esmena en els pressupostos generals de l’Estat de l’any passat per fer possible l’informe.
- Detalls
- Vist: 1598
Sis municipis del Priorat comptaran a partir del mes de setembre amb el servei d’escola bressol rural. D’aquesta manera, el Masroig, Capçanes, Marçà, Poboleda, Porrera i Bellmunt, i també la Serra d’Almos, podran oferir un servei que té per objectiu, entre d’altres, que els més petits puguin cursar tota l’etapa escolar en els centres rurals. En el conjunt de Catalunya seran 52 les noves escoles bressol rurals en municipis petits que fins ara no en tenien.
Aquesta actuació s’emmarca en el Pla de dinamització de l’entorn rural, que el Govern va presentar el passat mes d’octubre i que vol lluitar contra la pèrdua d’alumnat en les poblacions més petites, que en molts casos comporta la despoblació. L’objectiu és facilitar la creació de noves escoles bressol en entorns rurals per promoure el repoblament d’aquests entorns a través de la creació de llars d’infants dins de les escoles. Per tant, suposa una aposta ferma per revertir la despoblació i facilitar al màxim la igualtat d’oportunitats educatives en l’àmbit rural.
Fruit del desplegament d’aquest Pla, el proper curs hi haurà 122 municipis de menys de 2.500 habitants que tindran implantat a l’escola el primer cicle d’educació infantil per a l’I1 i l’I2. El nou conveni entre la Generalitat i els ens locals que s’implementa per al curs vinent, els ajuntaments només hauran d’aportar 5.000 euros per curs per implantar els ensenyaments de primer cicle a les escoles. Fins ara, per un ajuntament petit el cost de tenir una escola bressol representava 30.000 euros anuals. L’objectiu és ajudar a aquests ajuntaments, atès que disposen de pressupostos molt reduïts en comparació amb la resta de pobles i ciutats del país.
Foto: L'escola Rossend Giol de Porrera serà un dels sis centres educatius prioratins que tindrà escola bressol a partir del proper curs. (Autor: Ajuntament de Porrera)
- Detalls
- Vist: 2303
Pàgina 172 de 722
Subscriu-te al canal de notícies de Ràdio Falset
- Estàs aquí:
-
Inici
- Informatius
