Demà divendres el Parc Natural de Montsant acull la jornada Agricultura de Muntanya i biodiversitat al Parc. L’objectiu és posar sobre la taula la importància de l’agricultura per a la conservació del paisatge. Per aquest motiu, la sessió s’adreça en particular als pagesos, els actors principals que poden determinar amb les seves pràctiques implicacions beneficioses o no en la natura.

La jornada, que començarà a 2/4 de 6 de la tarda, servirà també per presentar un estudi sobre la relació agricultura i biodiversitat al parc, estudi que han dut a terme el geògraf i tècnic Eduard Piera i l’ambientòleg Jaume Soler.

També hi ha programat un col·loqui que posarà el punt final a la jornada.

Els mesos d’estiu han estat propicis per rebaixar el nombre d’aturats al Priorat, fet que no passava des de l’any 2007. Entre el juliol i l’agost s’ha experimentat una descens d’una vintena de persones. Aquest fet deixa la nostra comarca amb 549 aturats, 46 més que tot just fa una any.

Si bé el col·lectiu d’aturats del sector serveis va ser durant el juliol la base de la caiguda de persones sense feina, la fi de la temporada estival ha suposat que en aquest grup tornés a augmentar. De fet, els professionals de l’hostaleria que han perdut la feina són cada cop més i representen una desena part dels aturats de la comarca.

Aquest és l’anàlisi de la situació actual a la comarca feta des de PIMEC. Escoltem el secretari, Enric Calvo.

Enric Calvo

Per contra, en els sector de l’agricultura es manté el nombre de persones sense feina, i en el col·lectiu sense ocupació anterior s’observa una tendència a la baixa. No obstant, la problemàtica amb el sector serveis obliga, segons PIMEC, a buscar solucions i aprofitar  situacions conjunturals.

Enric Calvo

Pel que fa a la durada de la demanda, el 30% formen part de les llistes de l’atur des de fa menys de 3 mesos, mentre que una altra tercera part fa més d’un any que no troben feina. Aquest col·lectiu de desocupats de llarga durada és el que més preocupa a PIMEC Priorat.

Durant el transcurs de l'acte del passat dissabte a L'Artesna es va retre homenatge al fotògraf falsetà Josep Peris Llebaria. Recordem que l’any passat, el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus va programar una exposició de la seva obra, Les llums del Priorat, que posteriorment es va portar a Falset. Josep Maria Ribas, coordinador de l’exposició i artífex que algunes de les fotografies de Peris passin a formar part de museus com el MNAC, definia el valor de les imatges de Peris.

Josep Maria Ribas

A banda, del Concurs Literari i l’Homenatge a Josep Peris, en l’acte del passat dissabte també es va presentar l’últim número de la revista cultural del Priorat, Lo ViOlí.

Unió de Pagesos ha alertat que la renda agrària catalana va caure un 5,8% l’any 2010. Això suposa, segons les dades del Departament d’Agricultura, que des de l’any 2001, la renda agrària acumula a Catalunya una caiguda del 38% en termes constants.

Això ha portat el sindicat ha denunciar l’orientació nefasta que ja fa temps que pateix la política agrària catalana, que consideren no s’ha corregit per part de l’actual govern de la Generalitat.

També acusa el Govern d’incomplir els acords més rellevants aprovats en el debat monogràfic que el Parlament de Catalunya va celebrar sobre el sector a l’abril del 2010

L’escriptor local Fede Cortés es va endur el premi Salvador Estrem i Fa, al millor poemari, amb l’obra Mannà. Cortés, més conegut pels seus relats en prosa amb els detectius Johnson & Johnson, confessava que també li agrada escriure poesia i es mostrava il·lusionat amb el premi.

Fede Cortés

Amb Mannà, Fede Cortés s’emporta els 1.000 euros amb que està dotat el premi, però justament l’obra fuig d’allò material per parlar de què aporta realment la poesia.

Fede Cortés

A banda del premi Salvador Estrem i Fa de poesia, també es va atorgar el premi Amadeu Pi i Secall, dotat amb 650 euros, en aquest cas per a les obres en prosa. El guanyador va ser l’autor d’Altafulla Jaume Calatayud, amb el text Contalla Lírica i Malfadada.

Pel que fa al premi Priorat, adreçat als escolars de la comarca, va anar a mans de la falsetana Cristina Rocamora, de 12 anys, amb el relat El millor estiu.

El primer assalt del contenciós que enfronta l’empresa Fermator amb l’ajuntament de Falset s’ha resolt a favor del consistori. El jutjat ha desestimat en la sentència inicial la demanda que Fermator va presentar en contra de l’ajuntament. Recordem que l’empresa exigia al consistori falsetà el cobrament d’una subvenció de 480.000 euros, repartits en 8 anualitats. L’equip de govern ha argumentat la seva defensa en què aquesta subvenció no s’havia aprovat globalment, sinó que es tenia que aprovar cada any. Ho explica l’alcalde de Falset, Jesús Torralba.

Jesús Torralba

En la passada campanya electoral, el contenciós de Fermator amb l’ajuntament va ser motiu de polèmica. Independents per Falset es mostraven partidaris de mantenir la subvenció, recolzant-se en la dinamització econòmica que l’empresa suposava per al municipi. Per contra, el PSC de Torralba defensava no seguir pagant atès que entenia que l’empresa no havia incentivat la creació de llocs de treball a la comarca. Ara que tots dos grups, Independents i PSC, formen part del mateix equip de govern, caldrà veure com assumeixen aquesta decisió. Això és el que comentava al respecte l’alcalde Jesús Torralba.

Jesús Torralba

Recordem que dels 480.000 euros en concepte de subvenció, l’ajuntament de Falset n’havia concedit a l’empresa 180.000 corresponents a les tres primeres anualitats. Si la decisió inicial del jutjat es manté el consistori no es veurà obligat a pagar-ne els 300.000 restants.

El Departament de Benestar Social i Família signa aquesta setmana els contractes programa amb ajuntaments i consells comarcals de les comarques del Camp de Tarragona. El Departament destinarà aquest 2011 un total de 13.500.000 euros als serveis socials bàsics d’aquestes comarques, dels quals el Consell Comarcal del Priorat en rebrà 526.000.

A través dels contractes programa, el Departament de Benestar Social i Família contribueix al finançament de serveis com l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat o amb dependència i discapacitat, l’ajuda domiciliària, el transport adaptat, el equips d’atenció a la infància i l’adolescència o l’atenció a les dones i els seus fills/es en situació de violència masclista, entre altres. A més, aquests diners també ajuden a finançar els professionals dels serveis socials locals. 

Amb els contractes programa, la Generalitat i els ens locals acorden les accions a desenvolupar i avaluen anualment la consecució dels objectius per determinar les noves aportacions econòmiques. En tractar-se d’actuacions en diverses anualitats, es garanteix a ajuntaments i consells comarcals la seguretat i estabilitat financera per desenvolupar-les.